Mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any. LA INDEPENDÈNCIA ÉS INEVITABLE (254)

Bon dia,

Avui tenim una única notícia però d’un abast molt important. Vegem: 400 assistents a la presentació del Col·lectiu Wilson al Cercle d’Economia, que presideix ni menys ni més que en Josep Piqué, ex portaveu i ex ministre del “Sr” Josep Maria Aznar!Efectivament, la Independència és inevitable si el poble català continua pressionant a les nostres èlits receptives, que afortunadament cada dia són més. Els motius econòmics són gairebé inapel·lables, la guerra bruta de l’Estat ens ajuda a sumar més catalans per a la Independència, i no hem d’oblidar l’altra cara de la moneda, que és la cultural i lingüística, la referida a altres tipus de llibertat que no deixen de ser en el fons part d’una única moneda, el Benestar Social!Tots i totes hem de contribuir dia a dia fins a la Independència! Mobilitza’t, parla, assisteix a actes, convoca, convenç, treu pors!

I quan siguem Estat a continuar lluitant per a tenir el més avançat pròsper i just de tota Europa!, Junts ho farem possible! O es que no vam tenir els millors Jocs Olímpics de la Història?! Quan ens hi posem podem! I tant que podem!

Res es pot fer davant d’un poble alegre, culte i combatiu!

Visca Catalunya Lliure!

La independència és inevitable El Collectiu Wilson calcula que mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any”

(ACN).- Els sis acadèmics del Col·lectiu Wilson han protagonitzat aquest dimecres una conferència al Cercle d’Economia per apuntalar amb arguments la viabilitat econòmica de la construcció d’un nou estat català. Per ells la independència és una qüestió “inevitable”, ja que és una reivindicació que va de “baix cap a dalt” i l’oposició espanyola només la pot “endarrerir”. Per això insten les “elits” d’una i altra banda a pactar el procés com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom. Segons els estudis econòmics del Col·lectiu, la independència té una clara justificació econòmica: mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any.

Imagen (Mapa de bits independiente del dispositivo )

Independència per sortir de la crisi
L’investigador del CREI Jaume Ventura ha citat un dels estudis que es consideren més “veraços” en l’àmbit acadèmic sobre el que costaria a Catalunya ser independent. “La independència té un preu”, ha explicat l’investigador del CREI: “383 euros per persona i any”. Un cost que equivaldria als “costos fixos” de mantenir totes les estructures d’estat en cas que Catalunya volgués replicar l’actual administració espanyola, tot i que ha assenyalat que, probablement, Catalunya no voldria replicar la mateixa estructura administrativa de l’Estat. Boix ha comparat aquests costos amb els que tenen actualment els catalans pel fet de pertànyer a l’Estat: 2251 euros persona/any. El resultat de dividir per la població el dèficit fiscal de més de 16.000 milions anuals que pateix Catalunya.

“Què podríem fer amb els 1868 euros per persona/any que ens estalviaríem? Aturar les retallades immediatament i reduir els impostos”, s’ha preguntat i respost ell mateix. Segons Boix, si es destinessin 550 euros per persona/any dels diners de superàvit Catalunya al sector educatiu, passaria del 29è lloc a Europa al 6è.

La independència és inevitable i l’oposició de l’Estat només farà endarrerir el moment en què Catalunya esdevindrà un estat independent
Pel que fa la “inevitabilitat” de la independència, el professor de Princeton Carles Boix, ha defensat que un moviment que va de “baix cap a dalt”, que neix en la societat, és “inevitable” que arribi a concretar-se. Per a ell, l’oposició de l’Estat només farà endarrerir el moment en què Catalunya esdevindrà un estat independent. Per això, ha explicat que el procés òptim seria aquell en el que el govern espanyol accediria a la convocatòria d’un referèndum per la independència a Catalunya i, posteriorment i en funció dels resultats, s’avindria a negociar les condicions de la creació del futur estat català.

Falsedats contra la independència
Els acadèmics del Col·lectiu Wilson han volgut desmuntar les hipòtesis que alguns presenten com a certes al voltant de si Catalunya seria membre o no de la UE, o si el PIB català cauria en picat com a conseqüència de la reducció de les exportacions. Al voltant d’aquest punt, han conclòs que un hipotètic boicot espanyol als productes catalans faria reduir el PIB en aproximadament un 2-3%. Una xifra que s’aniria recuperant amb la focalització e altres mercats, com l’europeu.

Mentides “podrides” contra la independència Segons un altre dels integrants del Col·lectiu, el director del CREI, Carles Galí, hi ha tres tipus d’informacions que “molesten” el Col·lectiu. En primer lloc, les que no tenen cap tipus de fonament, més conegudes com “mentides podrides”, com per exemple “que els nostres avis no cobraran les pensions”. El director del CREI ha recordat que el finançament del sistema de pensions depèn de les cotitzacions de les persones que treballen. Per tant, la única raó per a la qual es deixarien de pagar les pensions seria si no hi hagués treballadors que cotitzessin.

El segon tipus d’afirmació que “molesta” el Col·lectiu són aquelles que es presenten com a veritats inqüestionables, com per exemple que en la globalització actual no té sentit crear un nou estat petit. Afirmació que durant la conferència ha estat rebatuda per diversos integrants del Col·lectiu Wilson, que han explicat que està demostrat empíricament que un estat petit pot adaptar-se millor a les necessitats d’un món globalitzat.

El tercer tipus d’afirmacions de les que ha parlat Galí són al voltant de les conseqüències “catastròfiques”que tindria la independència. Per exemple, que les exportacions catalanes a la resta d’Europa es reduirien o que els bancs catalans no podrien tenir accés al finançament del Banc Central Europeu. “Si el City Bank americà o els bancs suïssos i asiàtics presents a la zona euro poden accedir a la liquiditat, per què no ho haurien de fer els bancs catalans a través de les seves filials a la zona euro?”, ha preguntat.

Una conferència de les més multitudinàries del Cercle.
La d’aquest dimecres ha estat la primera conferència que han fet de manera col·lectiva i, de fet, fins a la conferència al Cercle d’Economia ni tan sols havien coincidit tots sis alhora, tal com ha indicat Carles Galí. Al Cercle d’Economia gairebé 400 persones han assistit a una conferència que, segons el president de l’entitat, Josep Piqué, ha estat de les més multitudinàries del Cercle.

Segons ell, el grup es crea com una reacció “d’indignació” davant de moltes afirmacions que s’han fet sobre les conseqüències econòmiques que podria tenir la creació d’un estat català. “Només ho podem entendre com una part d’una campanya per generar por o amenaçar la població catalana“; ha explicat Galí.

Sergi Alcon i Gibert



Aquesta entrada ha esta publicada en General, Recull comentat del procés d'Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *