Aaa Vootaaar!.​..(426)

Bon dia,
 
Avui us adrecem un article cabdal, que ens ha fet arribar el company dels GOAL Carles Cosialls, i que publica al seu blog en Rafael Pous, on “ens posa el punt sobre les is”. Amb la “Catalan Way” podem ser, de nou, pioners al món.
 
I el 9N tothom que vulgui podrà anar a votar.
 
Salut i Urnes!
 
 
Rafael Pous
20 octubre de 2014
El 9N pot ser un model de garanties democràtiques pels referèndums del futur.
“Simulacro, charlotada, sucedáneo, placebo…”, des de l’Estat Espanyol no s’han estalviat adjectius per a intentar fer arribar a la ciutadania de Catalunya el missatge de que la consulta del 9N, tal com l’ha plantejada el Govern, no té prou garanties democràtiques. Fins i tot molts sobiranistes i partidaris del dret a decidir han alçat veus indignades acusant el Govern de “descafeïnar” i “diluir” la consulta. En canvi, no he escoltat a ningú argumentar amb claredat per què acusen a aquesta consulta de no tenir suficients garanties democràtiques. Analitzem-ho amb calma, doncs.
Un referèndum, o una consulta, es fa per conèixer l’opinió de la ciutadania sobre un tema concret, tan concret que es pugui contestar amb un Sí o un No, o en aquest cas, un Sí/Sí, un Sí/No o un No. Un referèndum pot ser jurídicament vinculant, com el de la Constitución Española, o no vinculant, com el de l’OTAN, però si s’ha fet amb garanties democràtiques, sempre és políticament vinculant, és a dir, un govern no pot decidir ignorar-ne els resultats sense pagar un alt cost polític.
Què es necessita doncs per a considerar que un referèndum té prou garanties democràtiques? Si ho pensem bé, només s’han de donar 6 condicions:
1.Que tothom que tingui dret a votar ho pugui fer, i qui no, no.
2. Que ningú pugui votar dues vegades.
3. Que el vot sigui secret.
4. Que els votants no votin coaccionats.
5. Que els vots es comptin correctament.
6. Que hi hagi hagut una campanya prèvia per a informar la ciutadania de les diferents opcions.
Analitzem doncs aquestes condicions, punt per punt, respecte a la consulta del 9N.
Per a assegurar que tothom que hi té dret pot votar, i qui no hi té dret no pot, habitualment es fa servir un cens, és a dir, una llista de totes les persones autoritzades a votar, elaborada per l’administració. El cens és un instrument molt i molt antic (ja es menciona a l’antic testament), que ha estat superat per les tecnologies actuals, i que sovint conté errors que deixen a desenes de ciutadans sense el seu dret de vot. En altres països, com per exemple els EUA, en comptes de cens, s’utilitza un registre previ. Sense anar més lluny, els escocesos es van haver de registrar per a votar en el seu referèndum. Per a la consulta del 9N es proposa un sistema encara més simple, consistent en un criteri fàcilment verificable: podrà votar tothom que estigui en possessió d’un DNI o NIE que demostri que té més de 16 anys, i amb un domicili a Catalunya. Sembla un criteri perfectament raonable, és fàcil d’entendre, és fàcil de comunicar, però el que és més important, és fàcilment verificable sense cap cens, sense cap registre, i sense cap tecnologia. Tampoc està sotmès a errors com un cens, ni obliga al ciutadà a una acció prèvia com un registre. Amb aquest sistema el cens i el registre estan a la cartera de cada ciutadà, en el seu DNI o NIE, i per tant cada ciutadà n’és responsable. No pot haver-hi un sistema amb majors garanties. En conclusió, i entenent que hi haurà suficients col·legis i meses electorals a tot el territori per a que voti tothom, la primera condició es complirà el 9N en major grau que en qualsevol procés electoral de l’Estat Espanyol.
Potser un dels punts més delicats és el segon: assegurar-se que ningú voti dues vegades, doncs faria molt mal a la imatge de la consulta que algú demostrés que ha pogut votar més d’un cop. Aquest mateix repte se’l van trobar els organitzadors de les consultes populars, i el van resoldre, doncs l’únic que es necessita és una base de dades molt simple, i accés a Internet a cada col·legi electoral, encara que sigui via telèfon mòbil. De fet, el registre només és necessari per a evitar el doble vot. Pel 9N es proposa que el registre es faci just abans de votar, consultant una base de dades centralitzada per verificar si aquell número de DNI o NIE ja ha votat o no. La infraestructura informàtica per a fer-ho es pot desenvolupar en pocs dies i pot ser accessible des d’un navegador, o des d’una aplicació mòbil. De fet, la part tècnicament més complexa és fer que aquesta infraestructura no sigui vulnerable als atacs malintencionats.
Com es fa que el vot sigui secret? El fet que totes les paperetes siguin iguals, que es puguin imprimir a casa, i que s’hagin d’omplir a ma marcant una o dues caselles, facilita molt les coses: només cal que hi hagi sobres a disposició dels votants. Si a més hi ha cabines, molt millor, però no és imprescindible. Qui vulgui votar en secret només ha de marcar la casella o caselles sense que el vegi ningú, introduir la papereta al sobre, i el sobre a la urna. Així de simple.
Evitar les coaccions és una part molt important de les garanties democràtiques. En primer lloc, cal una parella de mossos d’esquadra a cada col·legi electoral. A més, és molt important que als col·legis no hi hagi estelades, ni que els voluntaris duguin samarretes amb propaganda política, ni tan sols samarretes de l’ANC, i si pot ser ni tan sols samarretes grogues. Un ambient neutral als col·legis és fonamental. Lamentablement, el caire de “mobilització” que se l’hi està donant a aquesta consulta em fa pensar que potser aquest punt no és complirà, i em sembla que pot ser que cometem un greu error tàctic.
Comptar els vots evitant la controvèrsia pot ser complex. Ni tan sols els escocesos ho van aconseguir del tot. En els processos electorals de l’Estat Espanyol s’utilitza la figura dels interventors dels partits. Però és que a l’Estat Espanyol tot, absolutament tot, acaba sempre en mans dels aparells dels partits. I qui controla els interventors? Qui assegura que aquests no siguin corruptes, o trànsfugues? Acabem així en el famós problema de qui vigila el vigilant, que com és sabut, no té solució. Un mètode més simple i més segur, que es pot utilitzar el 9N, és senzillament fer que el recompte sigui un acte obert al públic. En el moment de tancar els col·legis, es pot habilitar una zona des de la qual qualsevol que vulgui pugui observar el procediment de recompte, els resultats del qual es faran públics a tots els assistents, de tal forma que aquests pugin verificar l’endemà si el resultat oficial coincideix amb els que ells van presenciar. Se us acut alguna forma més simple, més neta i amb més garanties democràtiques? A més és un sistema modern, doncs passaríem d’un sistema basat en “notaris” al “open data”, que és un dels sistemes que empren les societats avançades per controlar les xifres de l’administració.
I finalment, cal que hi hagi hagut una campanya. I aquí si que no tenim problema, doncs hi ha pocs països al món a on un tema s’hagi debatut amb més intensitat. Els arguments a favor i en contra de la independència han estat exposats, rebatuts, discutits, examinats, i qüestionats en programes de TV, a la premsa escrita, en els mitjans digitals, en conferències públiques, i en actes multitudinaris, a on tant els partidaris com els contraris a la independència hi han estat representats. Hi ha organitzacions formalment constituïdes i molt actives representant tant als favorables com als contraris a la independència. No crec que es pugui trobar un sol ciutadà de Catalunya cridat a les urnes el 9N que no hagi estat exposat a centenars d’hores i centenars de pàgines d’informació sobre el tema. Es pot discutir si és suficient o no, però el que és evident és que el nivell de debat i d’informació ha sigut superior al de qualsevol procés electoral o referendari que s’hagi fet mai a l’Estat Espanyol.
Tanmateix, com coneixem bé els mitjans de l’Estat Espanyol, sabem que podrem fer-ho tot bé, de forma impecable inclús, i tot i així no podrem evitar seguir sent acusats de manca de garanties democràtiques. Per tant es farà imprescindible la presència de testimonis neutres. Aquest és el paper dels observadors internacionals, que haurien de seguir de prop les votacions i els recomptes, i haurien de ser per tant convidats en nombre suficient per a ser presents en una mostra significativa de les meses, en qualsevol cas superior al 10%.
En conclusió, si tenim una mica de cura, i no cometem errors greus, la consulta del 9N no només tindrà totes les garanties democràtiques, sinó que acabarà sent un model de garanties democràtiques per als referèndums del futur, la “Catalan way” dels referèndums. Per tant, fora complexes, no ens deixem enredar per aquells que tenen interès en desmobilitzar-nos, i el 9N, tothom a votar!

Aquesta entrada ha esta publicada en Recull comentat del procés d'Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *