Per aclarir dubtes sobre la Independèn​cia de Catalunya (440)

Bon dia,

En primera Instància us faig arribar la Gran Reflexió avui del company dels GOAL, Joan Forés, arran d’un article d’en Xavier Guarque. L’acompanyo després, de l’article escrit per l’experta en economia Núria Bosch, que ens ha fet arribar el també company Lluís Solà, i que ens deixa clares les eines de fireta que tenim com el Poble Català en la Generalitat.

A tall d’aquests dos importants i cabdals escrits, per entendre el perquè de la necessària Independència i convèncer a amics, familiars, veïns o coneguts, vull recordar dues dades:

  1. Aquesta primera la recorda el nostre companys GOAL, Manel Martínez, a cada Reunió:

Es va començar a fer el dipòsit pel Fons de Reserva de la Seguretat Social el 1997 i es va arribar a recaptar 66.000 milions d’euros (ara dilapidats en més d’un terç), però la Seguretat Social va començar l’any 1967, i és calcula que els anys de superàvit acumulat pujarien, avui dia, al voltant dels 400.000 milions d’euros: ON SÓN AQUESTS MILIONS ESTAFATS ALS TREBALLADORS?… EN FONS DE RÈPTILS PER A LA RECENTRALITZACIÓ I LA SAGRADA UNITAT D’ESPANYA? EN ALTRES QÜESTIONS BRUTES? SEGURAMENT TAMBÉ!….

  1. El 30% d’aquest Fons de Reserva estalviat, que està dilapidant l’Estat Espanyol, prové de treballadors del Poble Català, al haver tingut molts més anys de superàvit i tenir un rati més baix d’atur i més alt de cotitzacions. Imagineu si fóssim independents econòmicament com els bascos i navarresos…? (menys del 10% d’atur tenen!!!).

I finalment vull donar-vos una raó més, la 3656466…, per estar a favor de la Independència, i ràpida, de Catalunya i així evitar tràngols innecessaris a la Població Catalana en general. La mateixa que ens comenta en Joan Forés i ens diu el Santiago Niño Becerra:

“Si la situació econòmica continuava com fins ara, Espanya no podria pagar les pensions més enllà de 3 o 4 anys…”

I jo afegeixo… ara suma-li el deute de l’Estat Espanyol que ja puja per sobre del PIB espanyol anual i el pagament dels interessos…

ERGO… PERILL IMMINENT DE 23ena FALLIDA DE L’ESTAT ESPANYOL (L’ESTAT QUE EN TE MÉS DE TOTA LA HISTÒRIA!, COM ENS RECORDA SOVINT L’ORIOL JUNQUERAS)

 

DEIXAREM QUE ENS ARROSSEGUI??!!..

Salut i Independència Ara!

Sergi Alcon i Gibert

 

En nom de JA Forès Enviat: dimecres, 10 / desembre / 2014 13:02 Tema: Xavier Guarque. Fons de pensions… e.p.r. Financial Times: “España ha saqueado en silencio la hucha más grande del país, el fondo de reserva de la Seguridad Social, por las dificultades financieras”…

Benvolguts,

En Xavier Guarque és un blogaire del Directe.cat i té coneixements i reflexions molt vàlides. Avui parla dels “Fons de Reserva de les pensions de la Seguretat Social”, naixement, creixement, dilapidació…

Hem de tenir en compte que a Espanya, al contrari de tots els altres països més o menys civilitzats, tot el circuit de retencions de la SS i de pagaments de pensions i d’aturs és autònom, o sigui no està integrat a l’Agencia Tributària sinó que va per lliure. Té una caixa apart, anomenada Caja única de la Seguridad Social. A conseqüència d’aquesta anomalia, o d’aquesta concepció de la recaptació i ús dels tributs, s’ha creat la idea que les pensions només poden venir dels tributs pagats a la SS i els recursos pel funcionament de les Comunitats Autònomes només provenen dels altres tributs, IRPF, IVA, etc.

El finançament de les Comunitats Autònomes està regit per unes lleis, que ja hem explicat molts cops, que permeten la manipulació destralera i obscena dels esmentats tributs per part del Gobierno de l’Estat. Estan regits pel:

Consell de Política Fiscal i Financera: Ministerio de …

Periòdicament el Consell decideix quines parts dels tributs van a cada Comunitat Autònoma, per exemple recordem que la darrera reunió del Consell fou el 2008 en època del ZP i del Tripartit. I recordem com els responsables econòmics del Tripartit, fonamentalment l’Antoni Castells, del PSC, amb els altres “palmeros” com la Carmen Chacón varen tornar de Madrid a Barcelona exultants, explicant com l’acord que havien fet feia que Catalunya tingués des d’aquell moment un finançament millor que no havia tingut mai. I és veritat que sobre el paper era el millor ja que els anteriors eren molt pitjors. Tanmateix l’espoli de Catalunya va quedar idèntic a com era, només cal mirar les sèries temporals de balances fiscals per entendre-ho. Els 16.000M€ eren més que els d’anys anteriors seguint un pendent que només la crisi ha fet canviar lleugerament. Els resultats de les reunions foren els conceptes com la Disposición Adicional Tercera que obligava a que l’estat pagués a Catalunya en efectiu el que no havien despès en infraestructures. Això no s’ha complert mai i les comunicacions d’autopistes i de ferrocarrils amb el Port de Barcelona continuen sense estar fetes i en la majoria dels casos ni pressupostades. Tampoc el Corredor Mediterrani que la UE va imposar fa anys a Espanya que es construís ni tan sols està pressupostat a dia d’avui…

A partir d’aquestes premisses es podria pensar que les dues caixes de tributs, Caja Única de la SS i Caixa de l’Agència Tributària serien estanques o sigui no serien comunicables. Això no és ni ha sigut així i l’article de Xavier Guarque ho aclareix encara més meridianament.

Com a prèvia també a l’article és interessant saber que el catedràtic d’economia Santiago Niño Becerra va fer unes greus consideracions en el programa de nit de 8TV de fa dues setmanes:

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/santiago-nino-becerra-aquesta-nit-a-8-al-dia-8/

Va postular que si la situació econòmica continuava com fins ara, Espanya no podria pagar les pensions més enllà de 3 o 4 anys…

L’article també ens ho pot aclarir…

Si volem tenir més informació paral·lela podríem mirar el vídeo Youtube d’una xerrada del racó del Xerraire d’aquest any:

El futur de les pensions en una Catalunya independent

Que explica amb números proporcionats pel Ministerio de Hacienda (Montoro) els saldos comparats de Catalunya i d’Espanya des del 1996 fins el 2011. I on es demostra, com fa també el Xavier Guarque, que els excedents de la Caja Única de la SS passen a Hisenda i en fan el que volen!

Ara mirem, amb aquests prismes, l’escrit de Xavier Guarque:

 

9.12.2014. 12:32 H

Fons de pensions… e.p.r.

Xavier Guarque

El 1997, el Congrés dels Diputats, a proposta de CIU i per una recomanació anterior del Banc Mundial, va crear el “Fons de Reserva de les pensions de la Seguretat Social” (Pacte de Toledo) per estabilitzar i garantir les necessitats del sistema públic de pensions en front dels alt-i-baixos dels efectes dels cicles econòmics i pels canvis en les condicions laborals i empresarials. Des de que es va poder fer efectiu, cada any -fins el 2011– es va anar proveint segons les previsions fins arribar als més de 66.000 milions d’euros.

Des de l’arribada del PP al govern, amb majoria absoluta, el 2012 se’n van treure uns 7.000 milions, el 2013 uns 12.000 milions i el 2014 seran sobre uns 14.000 milions.

El “pot” que garantiria en futures èpoques complicades el poder fer front a aquest dret adquirit per tot treballador amb les aportacions de la seva nòmina, durant la legislatura -encara vigent i inacabada- del PP ha quedat reduït a la meitat.

El ressò d’això a fora s’ha fet amb molta més profunditat del que es fa aquí, és clar.

Al gener del 2013, el The Wall Street Journal deia: “España usa fondos que respaldan el pago de pensiones para comprar deuda soberana”.

Ara, el Financial Times ha dit: “España ha saqueado en silencio la hucha más grande del país, el fondo de reserva de la Seguridad Social, debido a las dificultades financieras”.

A la vista d’això, com ens ho poden explicar perquè tots ho entenguem ?. El que es pot veure a simple vista és que:

han posat en perill la pervivència de les pensions públiques, i més si, el mateix govern, ha eliminat la clàusula de garantia de la pujada de l’IPC, deixant-ho en una revalorització fixa anual del 0,25%.

El darrer informe publicat pel ministeri ja diu que no hi haurà superàvit en molts anys, el que vol dir que els pensionistes només podran comptar amb aquesta ínfima revalorització i, a més, se’ls hi hauran menjat tot el fons especial de pensions.

S’estan adulterant dades i resultats per aparentar el que no és ?…

El més greu és que les conseqüències de tots aquests desgavells seran a càrrec, també, dels nostres impostos.

Xavier Guarque

 

Joan A. Forès

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/

 

 

PD.: I amb l’article de la Núria Bosch torno a afegir, ja disculpareu la Insistència…:

No votar la Independència de Catalunya ajuda a privar a la Societat Catalana de les eines necessàries per lluitar contra la crisi i fomentar els llocs de treball, que amb ella sorgirien, i perpetuar aquesta Injústicia Social i moltíssimes altres, com comproven períodicament en aquest Recull Comentat del Procés d’Independència.

 

L’estat autonòmic va ofegant Catalunya

NÚRIA BOSCH | Actualitzada el 07/12/2014 19:03

Cada dia constatem que l’actual funcionament de l’estat de les autonomies cada vegada ofega més Catalunya, i que la situació es fa cada cop més insostenible. L’estat autonòmic ja no serveix i no és útil per a la governança de Catalunya. No resol els problemes dels catalans i no els aporta més benestar. Com que això ho creu una gran part de la ciutadania catalana, aquesta ha optat per veure la transformació de Catalunya en un estat independent com l’única sortida a aquesta problemàtica. Aquests ciutadans han perdut completament l’esperança (cal dir que alguns mai l’han tinguda) que dins de l’estat espanyol es pugui trobar un encaix apropiat per a Catalunya, que reconegui la seva realitat nacional i que li proporcioni un autogovern que satisfaci plenament les demandes i necessitats dels catalans.

L’actual govern espanyol no creu en l’estat de les autonomies. Per això porta a terme una forta política recentralitzadora que en va deteriorant el funcionament. Aquesta actitud es pot veure en molts àmbits. Només cal assenyalar els recursos que ha presentat recentment el govern espanyol contra el decret de pobresa energètica de la Generalitat i la llei d’horaris comercials aprovada pel Parlament, que han suposat que el Tribunal Constitucional els suspengués. El marge del govern català per fer polítiques pròpies és cada vegada més limitat. ¿On són l’autonomia i l’autogovern?

On també es pot veure clarament que l’autonomia de què gaudeix Catalunya és molt limitada és en el camp de les finances públiques. Es va posar de manifest la setmana passada amb la presentació del projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent. Aquests comptes mostren que el gruix dels ingressos de la Generalitat no depenen directament dels recursos fiscals que es generen al seu territori ni de la seva política tributària, que seria la situació correcta, sinó de la voluntat del govern espanyol.

D’una banda, com que la Generalitat no pot recaptar els grans impostos (IRPF, IVA, impostos especials), la part que li toca del rendiment d’aquests tributs l’hi ha de traspassar l’Estat, que el que li fa és una bestreta sobre el que preveu recaptar. Aquesta bestreta és independent de l’evolució real de la recaptació fiscal. Això vol dir que si els ingressos impositius creixen més que la previsió feta pel govern espanyol, la bestreta no es modifica. La Generalitat només podrà gaudir del creixement impositiu al cap de dos anys, quan es liquidi i es tanqui definitivament el corresponent exercici pressupostari. Per tant, l’any vinent, malgrat que l’economia catalana creixi, com preveu el govern català, la Generalitat no podrà gaudir de l’increment d’ingressos fiscals que els impostos proporcionaran per aquest fet.

D’altra banda, el govern espanyol fixa uns objectius de dèficit públic molt restrictius per a les autonomies. Reparteix l’objectiu de dèficit fixat per la Comissió Europea per a tot el sector públic espanyol (un 4,2% del PIB el 2015) entre els diferents nivells de govern d’una manera que no es correspon amb la importància relativa de cadascun d’ells. El 2015 permetrà només un dèficit del 0,7% del PIB a les autonomies, la qual cosa suposa una sisena part del total, mentre que les autonomies representen una tercera part del sector públic espanyol, i als governs locals els assigna dèficit zero. En canvi, el sector públic central pot incórrer en un dèficit del 3,5% del PIB.

Per poder complir amb aquest objectiu de dèficit, el govern català tenia dues opcions: retallar les despeses o trobar més ingressos. Molt adequadament ha optat per la segona opció i ha pressupostat com a ingressos el deute que té l’Estat amb la Generalitat per diversos conceptes, entre els quals el no-compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que obliga l’Estat a invertir a Catalunya en la mateixa proporció que el pes relatiu del PIB català. La Generalitat ha quantificat aquest deute en 2.500 milions d’euros, però que el govern espanyol el pagui depèn de la seva voluntat política, que, com es posa en evidència cada dia, no és precisament favorable a Catalunya. Per tant, altra vegada els recursos pressupostaris de la Generalitat depenen del govern estatal.

Així mateix, la Generalitat depèn de l’Estat per endeutar-se, ja que com que no té una Hisenda pròpia no ofereix garanties als mercats. Només ho pot fer a través del FLA, que és un sistema que ha implantat l’Estat per prestar diners a les autonomies. I el pitjor és que cada cop que l’Estat presta diners a la Generalitat a través d’aquest mecanisme hem de sentir que el govern espanyol diu que està ajudant Catalunya, quan la realitat és que no ens dóna res, ja que tot el que rebem prové de la nostra contribució prèvia mitjançant els impostos que van a parar a les arques estatals. Només cal recordar el dèficit fiscal de Catalunya.

El govern espanyol té una concepció unitària de l’Estat i, des del punt de vista de la Hisenda, de caixa única. Per ell, tots els recursos fiscals són de l’Estat. Els territoris no compten i els governs autonòmics tampoc. Per això diu que mitjançant el FLA ajuda Catalunya.

En conclusió, l’estat autonòmic ja no serveix per a Catalunya. Les finances de la Generalitat no poden millorar substancialment modificant per enèsima vegada el finançament autonòmic. Només la Hisenda pròpia que proporcioni un estat independent ho pot aconseguir.



Aquesta entrada ha esta publicada en Recull comentat del procés d'Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *