Jornada XXIII del setge. Dimecres. Avui s’ha aplegat una altra vegada Junta de Braços per preparar l’extracció d’un nou diputat eclesiàstic, després de la renúncia de don Ignasi de Cruïlles. Ha resultat extret, al pati dels Tarongers, després de la missa de l’Esperit Sant, fra Josep de Vilamala, sagristà de Banyoles. Cent fusellers enemics s’han amagat a la Casa Clariana i han anat fent presoners els voluntaris catalans que trobaven desprevinguts. De la guàrdia de cavalleria del Convent de Jesús els han sortit a combatre amb èxit, aconseguint alliberar alguns dels nostres abans que els enemics els acabessin de conduir fins a les seves línies. A la rereguarda dels cordons, 300 cavalls i 60 fusellers dels borbònics han sorprès avui voluntaris i paisans nostres, que han hagut de retirar-se primer fins a Viladecans i Gavà, on encara han fet presoners més d’una vintena, i després fins a Sant Climent de Llobregat, on les dues parts, reforçades amb més tropes i paisans, respectivament, s’han enfrontat en obstinat combat en part en la qual la cavalleria borbònica no podia maniobrar i on l’habilitat dels nostres tiradors ha fet estralls. Diuen que hem perdut 46 homes nosaltres i 186 ells. Es diu que els enemics han portat entre 4 i 5.000 homes en direcció a Hostalric, per prendre la vila evacuada per les tropes imperials.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Continuen arribant desertors del camp enemic, avui han arribat a la plaça sis soldats borbònics.
S’emet resposta a la resposta del Comissari de Canvi de Presoners borbònics, informant-lo que els presoners borbònics tampoc rebran el tracte de soldats. Adjuntem les cartes al respecte, tal com apareix a la Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica… de M Bruguera:
Olga Hiraldo i Martí
El passat dia 13 d’agost va fer 299 anys de l’intent d’assalt de la Ciutat de Barcelona per part de les tropes borbòniques pel Baluard de Santa Clara i el Portal de Sant Daniel. Aquest atac no va acabar de reeixir tot i que els assaltants van arribar fer-se forts dins el baluard, però finalment van ser rebutjats per la resistència dels barcelonins, a costa això si, d’un gran nombre de vides humanes d’ambdós bàndols.
Algú al Twitter commemorava la data el passat dia 13, i em va venir al cap un antic article de l’Avenç (concretament al núm 322 del Març del 2007) on l’arqueòleg Miquel Gea explicava la troballa casual, que es va fer al Parc de la Ciutadella de les restes de la murada, el baluard i el portal de Sant Daniel, restes en bon estat de conservació de més d’un metre de profunditat i que inclouen l’empedrat original. També s’hi van trobar bales de canó i monedes.
Bé, després de fer una excavació minuciosa al llarg d’uns quants mesos, van protegir les restes i les van tornar a tapar, abocant-hi de nou terra i reconstruint la jardinera. Al seu moment, em va semblar inexplicable que, estant les restes en tan bon estat, i en mig d’un parc públic molt gran, del qual ocupen un percentatge mínim d’espai, no es procedís a fer la seva museïtzació, per mostrar-les a tots els barcelonins i visitants, explicant el que s’hi va viure en aquells dies i alhora rememorant com era la murada de Barcelona, com s’ha fet per exemple amb els enterraments romans de la plaça Madrid.
Vaig contactar via mail amb el Sr. Gea, i em va dir que ells havien procedit a fer l’excavació que els havien encarregat, i que la decisió de tornar-ho a tapar havia estat política, presa per l’Ajuntament de Barcelona.
Així doncs, aprofitant el tri centenari del 1714, i tenint ja gairebé enllestit la museïtzació de les restes del Born (unes obres eternes), reivindico que es procedeixi de nou al desenterrament de les restes i a la seva museïtzació. Adjunto una foto escanejada directament de la revista