Jornada XXV del setge. Divendres. Avui ha jurat el nou president de la Generalitat. Ha arribat en cotxe i l’han rebut al cap de l’escala els oficials jurídics, que l’han acompanyat a la capella petita de la Casa de la Diputació, guarnida per a l’ocasió. Ha pregat agenollat sobre un coixí de vellut. Després ha entrat en la sala del Consistori, ha escoltat sentència d’excomunicació i s’ha vestit de la insígnia. Al camp, els campaments francesos de Sant Martí de Provençals s’han vist obligats a allunyar-se, pel foc efectiu que els feia la nostra bateria de la Creu de Sant Francesc. Diuen que els hem matat 15 soldats i alguns cavalls. Gairebé tot el dia hem sentit tiroteigs d’escamots nostres que hostilitzen la rereguarda de la línia enemiga, per la part de Safont, el Papiol i Horta. El comandant general don Antoni de Villarroel ha dit, jo n’era a prop, que no disposem de més de set-cents cinquanta soldats regulars per organitzar la resistència. La Vintiquatrena de Guerra ha encomanat al comandant general, el governador i els presidents dels Tres Comuns, l’estudi del sospitós retorn d’algunes persones principals a la Ciutat, i d’altres de tots els estaments: caldrà vigilar-les amb cura, examinant si han tornat en realitat per informar l’enemic dels nostres procediments de defensa.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Josep de Vilamala, el darrer President de la Generalitat abans l’abolició de la Institució pel Decret de Nova Planta. El nou Diputat Eclesiàstic de la Generalitat, Josep de Vilamala, monjo sacrista del monestir de Sant Esteve de Banyoles, jurava el seu càrrec tal dia com avui. Josep de Vilamala (Banyoles, ? – ?, 4 de juliol de 1720) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (18 d’agost de 1713 – 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta de Felip V després del Setge de Barcelona i la derrota de l’11 de setembre de 1714. Així, és el 121è President de la Generalitat històrica, essent succeït per Francesc Macià el 14 de desembre de 1932!
Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya
La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una conjuntura adversa. El juliol del 1713 s’havien de renovar els representants de la Generalitat, però Barcelona estava bloquejada per les tropes borbòniques. Això dificultava de manera evident que els insaculats es poguessin desplaçar, a la qual cosa calia afegir els canvis de bàndol de molts, que es decantaven per l’opció filipista, vist com estaven les coses (els anomenats botiflers). L’extracció es va fer al pati dels Tarongers de la Generalitat. Tan bon punt van ser extrets, van renunciar al càrrec diversos diputats i oïdors, entre els quals el representant eclesiàstic Joan de Fluvià. Ignasi de Cruïlles, sagristà de la seu d’Urgell, va ser designat per substituir-lo, però també renuncià al càrrec el 16 d’agost de 1713. Finalment es va designar el sagristà de Sant Esteve de Banyoles, Josep de Vilamala, que jurava el càrrec el 18 d’agost.
El conflicte de la Guerra de Successió va acabar després d’una obstinada defensa, mantinguda per gent de tots els estaments i amb tropes valencianes i mallorquines a les ordres del conseller en cap del Consell de Cent, Rafael de Casanova, Barcelona capitulà el 12 de setembre de l’any 1714. Un decret de 16 de setembre a instàncies de José Patiño (president de la Junta Superior de Justícia y de Gobierno) per ordre del mariscal duc de Berwick, en representació de Felip V, declara cancel·lada la Generalitat i destituïts tots els seus càrrecs.
Felip V
Artilleria i escaramusses contra les línies borbòniques. La bateria d’artilleria a la Creu de Sant Francesc continua bombardejant les posicions borbòniques franceses de Sant Martí, i amb encert, aquell 18 d’agost els van obligar a retirar-se d’algunes posicions i van matar més de 15 soldats i alguns cavalls. Pot ser per l’eficiència en el combat, malgrat la contundent inferioritat numèrica, fa que continuï arribant desertors a la plaça, avui entren a la ciutat de Barcelona 7 desertors borbònics. Continuen les escaramusses de Voluntaris per la part de Çafont, el Papiol i Horta. Es senten els dispars dels fusells catalans des de les tres de la tarda fins les set, i tot i que l’enemic envia un destacament de cavalleria, aquest va haver de retirar-se degut al continuat foc que li van dirigir.
Masia de Safont.
Font: La ilustració Catalana, tom XI, 1890, pàg.243.
Combats a Hostalric, Arbucies, Plana de Vic i Maresme. Combat prop d’Hostalric entre les tropes del General Fiennes i l’Expedició del Diputat Militar. El Regiment de Fusellers del Coronel Ermengol Amill es retira a Arbúcies; el Regiment de Cavalleria Sant Jordi amb el Diputat Militar s’interna a la Plana de Vic; el Coronel Dalmau i el General Nebot perseguiren un destacament borbònic cap al Maresme.
Mapa del recorregut de l’Expedició del Diputat Militar.
Font: http://www.11setembre1714.org
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Josep Vilamala a Sapiens, núm 108, especial 1714; 121 Josep de Vilamala, Presència 2013 Catalunya, 21 d’abril de 2013, pàgina 63; Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica… de M Bruguera.
