Diari de Setge: 13 de setembre de 1713 (dia 51)

Jornada LI del setge. Dimecres. Tercer dia del novenari de les dames de la Ciutat. Els canons de la plaça i del Castell de Montjuïc han continuat batent els mateixos llocs dels dies anteriors. A la falda de la muntanya, s’ha repetit també el foc dels nostres fusellers i miquelets, que han tingut una escaramussa de més d’una hora amb un nombrós contingent enemic. A mitjanit, ha sortit del nostre port un vaixell armat amb 19 homes que s’ha introduït entre l’enemic i han apressat un llondro amb 240 quintars de pólvora i moltes bales d’artilleria, que han conduït amb èxit a port. Els han rebut entre salutacions i crits d’alegria incontenibles. Sospitant per la falta d’activitat dels nostres enemics, el comandant general en cap Antoni de Villarroel ha fet mobilització general per reforçar novament Montjuïc i la línia de comunicació. Tothom ha acudit als seus llocs amb diligència. Hi havia més combatents dels necessaris per cobrir-los. Es diu que 600 francesos han carregat contra 200 fusellers del regiment de Martirià Massegur, qui els va resistir des dels veïnats de Montalegre. La junta de teòlegs s’ha aplegat per discutir sobre l’ús per raó del setge de la plata de les esglésies.

Font: http://www.diaridesetge.cat

Avui ha hagut 3 desertors més d’infanteria que han arribat a la plaça fugint del cordó borbònic.

Unitats de mesura. Un quintar és una antiga  unitat de mesura de massa equivalent a un terç de la càrrega i que conté quatre arroves. Segons la zona equivalia entre 41,50 i 42, i a Castella equivalia a 46,04 kg. Així, fou força profitós l’apressament del llondro de les tropes enemigues ja que van obtenir entre 9.960 i 10.080 quilograms de pólvora, a banda d’un gran nombre de bales d’artilleria.

Bala de plom. Font: http://www.cardona1714.cat

La paraula prové de l’àrab, ‘pes de cent’, l’única definició que actualment encara es fa servir és el quintar mètric (amb el símbol q), que equival a 100 kg o 0,1 tones. No forma part del Sistema Internacional però encara es fa servir en el rendiment en agricultura. S’ha de tenir en compte que algunes de les unitats de mesura tradicionals de la Corona d’Aragó no s’han mantingut fins l’actualitat, veiem quines unitats s’utilitzaven durant la Guerra de Successió:

Mesura de massa: Argenç, Unça, Lliura/Terça,  Arrova, Quintar.
Mesura de volum: Xicra, Petricó, Porró,  Càntir,  Arminya.
Mesura de longitud: Pam, Peu, Alna, Passa, Cana.
Mesura de superfície: Fanecada, Destre, Hort, Cafissada, Quartó, Quarterada.
Mesura d’àrids i gra: Almud, Barcella, Cafís, Sesteró, Quartera.
Metalls preciosos: Gra, Adaram, Marc.

Olga Hiraldo i Martí

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari de Setge, Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *