Jornada LVI del setge. Dilluns. Vuitè dia del novenari de les dames de la ciutat. Des del Castell de Montjuïc hem continuat disparant contra la part de Safont, recolzats pel foc de fuselleria dels nostres. A Gràcia, els borbònics han emplaçat quatre canons que disparen intensament contra el Convent de Caputxins; la plaça els correspon amb tot el foc d’artilleria que poden resistir les nostres peces. Han arribat tres desertors d’infanteria del camp enemic. I al moll un bergantí de Mallorca, amb la notícia que el virrei d’aquella illa ha decidit fortificar-se per consolidar la resistència. Un dia més, hem apressat un llaüt que passava a Mataró, amb la fortuna de poder alliberar el bon amic Francesc de Padellàs, capità del Regiment de la Ciutat, i també a don Antonio Cortés y Andrade, dos bon soldats que l’enemic havia fet presoners en els combats al Pla de Barcelona i que traslladaven per mar a Mataró. Són feliços de retornar a la defensa de la Ciutat encara que, tots ho sabem, juguen així la segona partida en la terrible ruleta de la mort on som tots. 
Barcelona
Font: http://www.diaridesetge.cat
Els tres desertors borbònics, igual que d’altres que havien arribat a la plaça de Barcelona els dies anteriors, duien notícies directes de l’enemic. Els desertors d’infanteria van confirmar que l’anterior dia, havien provocat força mal, havien perdut un capità de granaders, amb dos oficials més i molts soldats.
Recordem que Mataró era una ciutat «botiflera», havia acollit aquells que no eren partidaris de lluitar contra Felip V, i en estar sota control borbònic, és lògic que transportessin als presoners a la ciutat, d’on podien ser condemnats a remar a galeres (on vivien com a molt 2-4 anys, ja que les dures condicions a les que estaven sotmesos sovint els provocava la mort) si no eren condemnats a morir a la forca.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona.
