Bon dia,
Mentre anem agafant ritme, aquí us deixem els tres comentaris d’avui.
1. Un article del sempre encertat Vicent Partal, director del digital Vilaweb, que ens ha fet arribar el company dels GOAL Carles Cosialls. Sens dubte hem de saber no caure en la trampa del contraatac de la por furibunda que pretenen inocular-nos. És un símptoma de desesperació i debilitat després del golàs per tota l’esquadra que va significar la Via Catalana. Ni cas, nosaltres a la nostra.
No perdem la posició
Vicent Partal (19.09.2013)
L’expressió ‘en tromba’ no és normativa, però tothom, especialment els afeccionats a l’esport, l’entenem. Penseu en una eliminatòria de futbol, una final. Som al minut 80 i nosaltres acabem de marcar. A ells els queden solament deu minuts per a intentar, si més no, l’empat. En aquestes ocasions, sempre, l’entrenador els dóna una consigna única: cal fer gol com siga i per això la primera obligació és creure cegament en la possibilitat de marcar. Això, aquesta pujada d’adrenalina que desferma la percepció d’una derrota imminent, aconsegueix que acabe plantant-se a la nostra àrea fins i tot el seu defensa central, amb ulls d’esperitat i sense cap més manual que l’entusiasme de creure que l’empat és possible i que la derrota seria injusta.
Ja em perdonareu la comparança, però ara ens passa exactament això. Dimecres passat, amb la Via Catalana, férem un gol extraordinari. Un gol que ens ha deixat el partit encarat però no assegurat; el temps corre a favor nostre i s’escurça per a ells. Per això tots, tots els qui són al camp, han eixit en tromba. Descaradament a l’atac. Sense cap prevenció defensiva.
Com sol passar en aquests partits, els jugadors estan rabiosos, obeint cegament la consigna de l’entrenador. Normalment l’entrenador està tan nerviós o més que els jugadors i tampoc no és que tinga el cap gaire clar, però acostuma a identificar una possibilitat i se la juga: pilotes llargues sobre l’àrea, cercar faltes laterals, entrar amb la pilota jugada… Tant hi fa, en realitat. Perquè es tracta que l’equip, com un sol home, crega en la victòria, en la possibilitat de la victòria –i aquesta és la darrera i molt limitada esperança–. Ja no hi ha temps per a elaboracions tàctiques refinades ni per a discussions i debats. Tots a una amb una sola idea al cap i a veure si en són capaços.
Això fa aquesta Roja metafòrica de la política. Es pensen que han identificat la tàctica que ens pot fer tremolar, i que és la de jurar i perjurar que no ens podrem mantenir dins la Unió Europea. I han fet córrer tot l’equip amunt, tot sencer, en un esforç tan descomunal com possiblement esbojarrat. De manera que totes les veus que poden i que tenen disponibles, polítics, periodistes, passavolants, empresaris, tots, a xutar en la mateixa direcció i amb la mateixa tàctica: ‘Us faran fora de la UE! Us faran fora de la UE!’
L’atac en tromba sol ser impressionant i generalment obliga l’equip que acaba de marcar a recular. Els primer minuts. Però amb aquest atac només poden passar dues coses. Una és que marquen; si fos el cas, automàticament ens en poden fer dos o tres de seguits de tan atordits com quedaríem. Però una altra, que és la més freqüent, és que vagen passant molt lentament els minuts i no marquen. I l’entusiasme, si ells no fan gol, anirà canviant lentament de bàndol i el nerviosisme passarà de qui defensa a qui ataca. Deu minuts semblen un món, però quan n’han passats sis i la pilota no entra els quatre que queden comencen a aparèixer com un espai de temps minúscul, per a una missió impossible.
La defensa, nosaltres, l’única cosa que ha de fer és simplement mantenir-se ordenada, vigilar els atacs i no perdre les posicions tàctiques que té adjudicades. Simplement es tracta de protegir la pilota tant com puguem i esperar la relliscada dels qui han eixit en tromba, a la desesperada, i ja no tenen el cap clar.
2. Mentrestant ells ataquen, aquí us deixem un bon rebot defensiu, i que ens diu que sí hi serem d’una manera o altre a l’UE. Es tracta d’una veu reconeguda, Rolans Vaubel, que parla a favor del Dret de Secessió dels territoris i nacions, el que significaria un gran avenç per la Pau al món, on nosaltres serem pioners.
Un assessor de Merkel a favor de la independència de Catalunya
L’assessor i professor de la Universitat de Manheim, Rolans Vaubel, publica un estudi en el que s’analitza el dret a secessió dels pobles de l’Europa Occidental, i es posiciona a favor de la independència de Catalunya i Escòcia.
La Unió Europea comença a veure cada cop de forma més clara que el conflicte entre Catalunya i Espanya és una realitat, i que els catalans hem començat el nostre procés cap a la llibertat i independència de la nostra nació. Molts europeus comencen a entendre el perquè de la independència del nostre país, i per mala sort per Espanya, molts d’ells hi donen suport. Entre aquest trobem al Professor Roland Vaubel, assessor del ministeri d’Economia del govern alemany i professor de la Universitat de Manheim. L’assessor de Merkel va publicar fa poc un estudi en el que analitza els processos d’independència de l’Europa Occidental, fent èmfasis en els casos català i escocès. Segons el professor alemany, els guanys que s’obtindrien per les dues parts amb la independència d’aquests països serien més grans que els inconvenients. Sembla ser, que a nivell internacional ens arriba també suport basat en anàlisis científics que ens mostren que la independència de Catalunya està cada dia més a prop.
Europa amb Catalunya Molts europeus comencen entendre el procés d’independència de Catalunya, i hi estan a favor, ja que una Catalunya independent seria aportadora neta a la Unió Europea, i això afavoreix al conjunt de la unió. Per altra banda, sense Catalunya, Espanya es veuria obligada a fer canvis en la seva estructura d’estat, i segurament hauria d’eliminar les autonomies així com els privilegis econòmics que tenen Madrid i el País Basc.
No ens podem basar en les fronteres actuals Segons el professor Roland Vaubel, el dret de secessió és necessari perquè les unitats polítiques reflecteixen les preferències dels ciutadans, així doncs, ell creu que no s’han de basar en les fronteres actuals, ja que són accidents de la successió dinàstica, i aposta a que s’adeqüin al que realment volen els ciutadans.
L’assessor de Merkel creu que el dret de secessió s’hauria de regularitzar internacionalment perquè els estats tinguin l’obligació a respectar les minories i mantenir la llibertat de circulació de capital i mercaderies.
Cap motiu per dir que Catalunya quedaria fora de la UE Vaubel ha criticat les declaracions dels principals agents de la UE, com les realitzades per José Manuel Barroso, en les que s’afirmava que Catalunya i Escòcia quedarien fora de la UE en cas d’independència i haurien de demanar una readmissió. Segons el professor alemany, es tracta d’una posició sense fonaments d’acord amb els tractats europeus. L’assessor de Merkel assegura que es un tema que no s’ha tractat mai en cap acord de la ONU ni de la Convenció de Viena per això no es poden fer afirmacions d’aquest tipus.
Vaubel aposta perquè Catalunya i Escòcia continuïn formant part de la UE, i es reparteixin els seus drets i obligacions amb Espanya i el Regne Unit respectivament.
3. I Finalment destacar en quina mena de societat no hi volem ser. Una gent que vol fer-te combregar amb rodes de molins, fer-te quedar per la força allà on no vols, i per tant engabiat i oprimit, no és la meva gent.
Un govern que posa al mateix nivell la crema d’una bandera o una foto amb l’assalt violent a una propietat pública no serà mai el meu govern.
El meu país, el meu exèrcit com deia en Titot al Camp Nou, és el de la cultura, el del respecte a les llibertats i a les opcions personals, i aquest país de respecte i consciència social i cívica més evolucionada es diu Catalunya i no és pas el país de «todos a una como fuenteovejuna», ni el de «mantenella y no enmendalla».
La ultradreta recluta “patriotes” per defensar la unitat d’Espanya
Després de l’atac feixista a Blanquerna inicien una campanya per reclutar un exèrcit de “patriotes” per defensar Espanya de l’independentisme
Els ultres ja van avisar que l’atac a la delegació del Govern a Madrid durant la Diada era «el primer dels passos», ara estan disposats a reclutar patriotes per defensar la unitat d’Espanya. Segons NPe, després de l’atac i de la posterior detenció i posada en llibertat amb càrrecs dels dotze dels seus membres, han rebut moltes mostres de suport i adhesions de patriotes que veuen capaços de donar un pas endavant contra el “separatisme” i aprofitant la suposada embranzida de les seves organitzacions fan la crida a l’allistament. De fet els ultres ja van amenaçar que «no hi haurà cap acció secessionista sense resposta» i van fer una crida a participar en la manifestació del 12 d’octubre a Barcelona a favor de la unitat d’Espanya.
Tardà alerta al Congrés del risc d’aquestes organitzacions feixistes
Tardà ha demanat que els membres del Congrés siguin conscients del «problema» que existeix amb les formacions feixistes i nazis com són els partits que van assaltar la delegació del Govern a Madrid i reclama al govern espanyol que vetlli perquè s’iniciïn els processos judicials pertinents amb la finalitat de dissoldre totes aquelles organitzacions que “promouen la discriminació, l’odi i la violència contra persones per raó de la seva ideologia, religió o creences», en referència implícita als partits que van participar a l’assalt a la delegació del Govern a Madrid durant la Diada.
Fernandez Díaz posa al mateix l’atac feixista de Blanquerna i la crema de banderes al Fossar d eles Moreres
El ministre de l’Interior, s’ha referit al clima polític que es viu amb Catalunya per respondre una pregunta al Congrés sobre l’atac a delegació de la Generalitat. Després de qualificar el fets de “vandàlics”, el titular de l’Interior, ha assegurat que també hi va haver incidents a Catalunya i que no hi ha hagut cap detingut per aquests fets. «No em digui que no hi va haver incidents a Barcelona: es va cremar una fotografia del rei, la bandera d’Espanya, de França i una de la Unió Europea i encara no han estat detinguts», s’ha queixat el ministre en relació a l’acció feta en un acte de l’esquerra antisistema al Fossar de les Moreres.
Salut i Llibertat
Sergi Alcon i Gibert
