Demà el ple del Congrés debatrà una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) després de la presentació de les signatures necessàries per ser dut a tràmit, a iniciativa de la Federació d’Entitats Taurines de Catalunya perquè la ‘festa’ dels toros sigui declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) a Espanya. Això suposarà que les competències en l’àmbit taurí seran de l’Estat i es derogaria la llei aprovada pel Parlament de Catalunya, resultat d’una ILP presentada per la Plataforma Prou, que prohibeix les curses de braus des de l’1 de gener de l’any passat. Així, ens trobem amb un exemple més de desprestigiar les decisions preses a Catalunya, forçant el retorn dels toros a casa nostra, on la major part de la societat rebutja aquest maltractament animal que atempta contra els drets animals, per molts que altres la defineixin com una festa cultural.
Amb l’aprovació de la llei pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol de 2010, es modificava l’article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, perquè es prohibeixin «les curses de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l’animal i l’aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l’estoc», prohibició de què queden excloses les festes amb bous sense mort de l’animal, els correbous. Cal recordar que Catalunya no hem estat els primers a prohibir les curses de braus, sinó Canàries, que ho va aprovar el 1991, però curiosament no és fins ara que l’estat espanyol reacciona. Un nou atac a Catalunya…
Quan el Congrés admeti a tràmit la ILP, passarà a debatre’s i esmenar-se a la comissió de Cultura del Congrés dels Diputats, on serà votada, i passarà al Senat i a la comissió de Cultura de la cambra alta però la majoria absoluta del PP a les dues cambres, indica que serà un mer tràmit i que entre juny i setembre les curses de braus tornaran a poder celebrar-se a Catalunya.
El text de la ILP per a declarar l’espectacle com a BIC, estableix al seu preàmbul que la festa dels toros «forma part de la cultura espanyola global, del patrimoni històric i cultural comú de tots els espanyols» i «és signe d’identitat col·lectiva» fet que «justifica que la seva preservació correspongui a l’Estat».
La proposta, que consta de cinc articles, una disposició derogatòria i tres disposicions finals, fixa a l’articulat que la declaració de la ‘fiesta’ com a Bé Cultural «de caràcter global», un fet que «tindrà aplicació a tot el territori nacional» i que força l’Estat a «vetllar» per la seva promoció i desenvolupament. Així, l’Estat haurà de posar en marxa diversos mecanismes per protegir-la, com per exemple «fomentar que tots els ciutadans pugui tenir accés al seu coneixement», «protegir l’activitat dels espectacles taurins», «crear matèries universitàries per al seu estudi», canviar la legislació perquè «els menors puguin accedir al coneixement de la cultura taurina» i buscar la declaració com a «Patrimoni Immaterial de la UNESCO».
Per assegurar que la Llei té aplicació a Catalunya, la normativa inclou una disposició derogatòria que estipula que queden anul·lades «totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix aquesta Llei». A més, dóna un termini de tres mesos a l’executiu espanyol per posar-la en marxa, sembla que tenen molta pressa….
Com a curiositat, dir, que la primera ciutat antitaurina a tot el món que no va voler donar suport a aquests esdeveniments va ser Tossa de Mar el 1989. Però ja des de l’època romana, aquests espectacles amb animals, en concret les venationes que tenien lloc als amfiteatres, junt amb altres espectacles, ja han rebut les seves crítiques, com ara Ciceró, i curiosament Felip V també estava en desacord amb la seva pràctica, prohibint-les a la cort ja que ho considerava la fiesta un espectacle bàrbar i cruel.
El toreig és una pràctica de crueltat que atempta contra els drets dels animals, i que no pot ser considerada ni una manifestació cultural, artística ni esportiva, sinò que la tauromàquia és una forma de tortura en tota regla. Recordant una frase de Gandhi, deia que el nivell de civilització d’un poble es mesura pel tracte que dispensa als animals.., recordem que a Catalunya les curses de braus estan prohibides, d’altra banda, l’estat espanyol les vol declarar patrimoni de la humanitat, en fi, no cal que digui més…
Cal remarcar que en aquesta pràctica no només es tortura el brau fins a la mort sino que també els cavalls dels picadors. Aquests darrers no tenen manera de fugir davant les carregues del brau, a més, si és tomba, la part no protegida queda exposada de manera que alguna vegada algun equí ha acabat amb els budells escampats per l’arena. A més, el motiu pel que els cavalls mai renillen es perquè se’ls ha tallat les cordes bucals amb la finalitat que quan son ferits (sovint pateixen trencaments múltiples de costelles, en els millors dels casos) no produeixin sons que puguin sensibilitzar al públic. D’altra banda, per la por que el brau els hi provoca de manera natural, el cavall pot sofrir reaccions incontrolables de manera que se’ls administra tranquil·litzants.
I que hi ha dels braus? Abans de sortir al lloc del crim, és sotmés a un tancament a la foscor perque quan surti a l’arena, la llum i els crits dels espectadors, l’aterrin i intenti fugir saltant les barreres, de manera que sembla que sigui un animal ferotge mentre el que realment intenta és fugir, no atacar. Prèviament també els retallen les banyes per a protegir el torero, tot i que l’animal més dèbil és el brau, ja que, entre altres pràctiques, els indueixen diarrea en posar sulfats a l’aigua que beu, el colpegen als ronyons i turmes, se’ls posa greix als ulls per a dificultar la seva visió i els posen una substància urticant a les extremitats que els impedeix estar quiets. Les banderilles asseguren que pateixi hemorràgia constant, i n’hi ha que tenen un arpó de 8 cm, les de càstig, que agreuja les ferides, esquinçant els teixits i pell del brau. La pèrdua de sang i les ferides a l’espina dorsal impedeixen que el brau pugui aixecar el cap amb normalitat, el brau ja està exhaust, confós, moribund, i aleshores el torero entra a matar…què valent! L’espasa de 80 cm travessa l’animal destroçant-li el fetge, pulmons, la pleura…(no va directament al cor com a vegades es creu), o alguna artèria provocant grans vòmits de sang a l’animal. Si té sort, amb una sola estocada morirà ofegat en la seva pròpia sang…sinò, continuarà la tortura apunyalant-lo a la nuca amb el descabello, i rematant-lo amb la puntilla amb la que pretenen seccionar-li la medul·la espinal, a l’alçada de les dues primeres vèrtebres, l’atlas i l’axis, de manera que no pot ni realitzar moviments amb els músculs respiratoris, fet que el duu a la mort per asfixia, o hemorràgia interna…altres vegades encara està conscient, tot i no tenir control del seu coll cap a baix, de l’arrossegament fora el ruedo. Amb tota aquesta crueltat, no entenc que hi hagi defensors de la fiesta nacional, tot i que si el govern espanyol no respecta la voluntat d’un poble i el seu dret a l’autodeterminació, no em sobta, que el mateix no respecti els drets dels animals i el defensin com a part de la cultura nacional, jo d’aquesta «cultura» no en vull ser partícep!!
Els defensors de les curses de braus, fan servir freqüentment un argument erroni en contra de l’abolició de l’espectacle taurí. Asseguren que si les curses de braus es prohibeixen, l’espècie del brau de lluita (toro de lídia) s’extingirà. Tots aquests braus són bous i pertanyen a l’espècie Bos taurus, si desapareix l’espectacle taurí els bous continuaran existint, perquè els braus (toros de lídia) són tan sols una varietat de bous seleccionada artificialment per l’home. És important evitar l’extinció d’una espècie, però no es pot utilitzar aquest concepte erròniament segons convingui, ja que tots els braus, siguin de lluita o no, pertanyen a la mateixa espècie.
Finalment, també cal que es sàpiga que la tauromàquia està finançada amb diners públics. En 2007, al sector taurí espanyol es van destinar 500 milions d’euros en forma de subvencions i al 2008 prop els 600M€. A més, si és declarat Bé d’Interés Cultural, les administracions públiques podran concedir privilegis fiscals a aquest sector. Altre motiu que fa que sigui inacceptable aquesta tortura animal, emmascarada sota el títol de «fiesta nacional».
I per acabar, un gràfic que he trobat molt adient…
Salut i Drets Humans i Animals (i no oblidem que l’home és una espècie més del regne animal, Homo sapiens, tot i que en alguns casos, el nom de l’espècie crec que no és molt adequat…).
Olga Hiraldo i Martí
