La setmana passada, en un sopar amb amics prop de la Biblioteca de Fort Pienc vam comentar quelcom sobre el Fort Pius, sabíem que era un fort militar manat construir per Felip V en el moment que va construir la Ciutadella per a sotmetre la ciutat però en desconeixia més detalls. Així, que vaig cercar quelcom d’informació, per exemple vaig consultar la Carta arqueològica de Barcelona, i vaig obtenir més dades que voldria compartir amb tots vosaltres, especialment amb la Rosa que és veïna de Fort Pienc. Així, doncs, aquí teniu:
Aquesta fortalesa militar avançada fou construïda el 1719 pel primer rei borbó, Felip V, dins del pla d’instal·lacions militars que va manar aixecar amb l’objectiu de mantenir sotmesa la ciutat que s’havia rebel·lat en la guerra de 1714, en el marc de la Guerra de Successió. Així, per evitar que la ciutat es tornés a armar en contra del monarca d’ascendència francesa, l’exèrcit va construir una fortalesa o ciutadella en un indret del barri de la Ribera. Una part de les cases d’aquell barri al voltant de Santa Maria del Mar i del Born es van enderrocar per construir-hi la ciutadella i la residència del comandament militar. Així, entre el castell de Montjuïc i la fortalesa nova de la Ciutadella, amb una part de les muralles enderrocades en acabar-se la guerra, la ciutat estava dominada per l’exèrcit reial.
Per assegurar el domini de la ciutat, el capità general de Catalunya va fer construir un altre bastió entre la Ciutadella i Sant Martí de Provençals. Aquest fort avançat fou anomenat Fort Pius o Fort Pienc, en homenatge al capità general de Catalunya Princep Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real, marquès de Castelo Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares, qui va exercir el càrrec de capità general de Catalunya del 1715 al 1719 i del 1720 al 1722.
Fort Pienc estava situat a 2700 peus (uns 760 metres) del Portal Nou de les muralles de Barcelona, prop l’indret on ara es troba l’Arc de Triomf, enmig de dues de les vies de sortida de la ciutat: la carretera d’Horta i la carretera de Ribes. Actualment, la fortificació ocuparia un espai prop on s’aixeca l’antiga estació del Nord, entre les confluències de la Gran Via de les Corts Catalanes, Lepant, Diputació i Padilla, a l’actual barri de Fort Pienc.
Mapa de la ciutat de Barcelona amb la Ciutadella i el Fort Pius
La fortalesa avançada de Fort Pienc es va acabar ràpidament ja que com a missió tenia que aturar una possible invasió de la ciutat de Barcelona, procedent del nord, abans no arribés a la Ciutadella.
En aquell indret hi havia hagut una creu de terme que es va trencar i enderrocar al segle XVI. L’any 1578, els frares mínims van fer una església i un convent davant d’aquesta Creu Trencada, la Creu de Sant Francesc. Hi van residir fins al 1859, en què es van traslladar a un nou convent al carrer Més Alt de Sant Pere.
El Fort, era de planta rectangular, fent 165 metres de llarg per 144 d’ample. Constava de 22 canyoneres parapetades que protegien les parets, fora tenía un fossat i un camí de ronda cobert, i dins trobaríem un mur amb espitlleres. No obstant, al 1760 es va decretar la seva destrucció per considerar-lo insuficient a la seva utilitat defensiva donat que no tenia un camí cobert amb la Ciutadella ni amb Barcelona, per tant, resultava una fortificació fàcilment vulnerable per a uns atacants eventuals; i, estava situat a una distància que no podia ser recolzat pels focs d’aquest dos nuclis, amb el perill que fos utilitzat per l’enemic. Així, els tècnics militars van considerar que el fort era més perillós que útil ja que en cas de guerra, si l’enemic aconseguia de vèncer la guarnició del fort i ficar-s’hi a dins, podia fer servir aquesta mola per atacar la Ciutadella o la ciutat de Bacelona.
Mapa de mitjans del segle XVIII amb les fortificacions construïdes sota el regnat de Felip V de Borbó: la Ciutadella i el Fort Pius.
El fort, però, va subsistir cent cinquanta anys, fins al 1868, quan les fortificacions militars de Barcelona van passar a l’Administració local. Aleshores, la població va exigir l’enderrocament de la Ciutadella i també es va enderrocar el Fort Pius. Amb les pedres que se’n van treure es va bastir l’església de Sant Martí del Clot, dins el mateix terme municipal de Sant Martí de Provençals on hi havia hagut el Fort Pius.
Olga Hiraldo i Martí
Un molt bon treball , Olga. L’he compartit al mur del meu Facebook.
El barri del Fort Pienc, diria que com a nom és dels més desconeguts pels barcelonins/es, i no diguem el de Fort Pius, el bastió militar que l’hi dóna nom.
M’agrada molt viure al Fort Pienc, però el maleït Felip V em persegueix, ja que sóc originària d’un dels pocs pobles de Catalunya que va ser botifler, i visc en un barri que va estar sotmès pel mateix personatge.
Potser per això, sempre he ensenyat la llengua i la literatura catalanes amb gran passió, i tot allò que envolta a la nostra cultura és el meu estendard; i ara, com toca en aquest temps, defenso la independència perquè no hi hagi, a casa nostra, més Fort Pius ni reals ni simbòlics.
Moltes gràcies pel teu comentari, Rosa, i per fer difusió de la nostra tasca. Agrair també la teva passió per a ensenyar la llengua i cultura catalana! Tranquil·la que a casa nostra, en Felip VI de Borbó ja no regnarà! Visca Catalunya independent!