Diari de Setge: 19 d’octubre de 1713 (dia 87)

Jornada LXXXVII del setge. Dijous. Avui hem atacat amb glòria i honor la posició enemiga de Can Navarro. Les pluges intenses de tardor que han començat a caure, amb el desbordament inesperat del Llobregat, han mig aïllat tot el rodal, fent que la posició enemiga perdés el contacte amb el cos principal de l’exèrcit de setge enemic. El general don Josep Bellver, amb més de cent cinquanta hússars, granaders i fusellers ha executat una operació brillant. Han sorprès els cent infants i trenta-cinc cavalls que la defensaven. L’enemic ha mobilitzat immediatament fins a 6 mil homes per fer-hi front. Les columnes d’auxili, vingudes des del campament de Sants ens han fet replegar-nos finalment, però els nostres els han fet front a la falda de Montjuïc fins a fer-se de nit, llançant-los més de 300 granades de mà; diuen que hi havia molta gent voluntària de la Ciutat, encapçalada pel mateix comandant general Villarroel, que avui he vist en persona exposar-se al foc enemic com mai des del començament del setge. El coronel Pau Thoar, governador de Montjuïc, els ha donat cobertura artillera des del Castell. Dels nostres, han mort 36 granaders, soldats i fusellers i més de dos-cents borbònics han resultat morts o ferits.

Font: http://www.diaridesetge.cat

Atac contra el reducte borbònic de Can Navarro.  Donat que les fortes pluges va fer que el riu Llobregat es desbordés aïllant la casa  de Navarro, a la part d’Hospitalet, i en aquesta els enemics tenien una gran guarda, en Villarroel va aprofitar la conjuntura i va sorprendre dita guarnició abans que pogués rebre socors. Així, va destacar alguns granaders, cent infants, alguns fusellers del coronel Molins, i una partida de cavalleria, sota la direcció del Brigadier D. José Moragull, i del coronel del regiment de València D. José Vicente Torres, i posant algunes tables sobre el pont del Port, van passar els granaders i fusellers, recolzats per un piquet d’infanteria i cavalleria, i 50 hússars sota el comandament del general D. José Belver, arribant malgrat les dificultats del terreny i l’abundància d’aigua, a tir de pistola de la casa. L’enemic era 100 soldats d’infanteria i 35 cavalls. Van obrir foc però l’enemic va mostrar una vigorosa resistència, i els catalans van haver de retirar-se quan l’enemic va destacar una gran massa d’infanteria i cavalleria per a socórrer els assetjats, així, es van dirigir als turons propers, on el foc va ésser molt viu. Els defensors de Barcelona van llençar més de 300 granades de ma mentre l’enemic avançava.  També va anar al lloc de combat, el mateix general en cap, amb una columna de la Coronela, evitant l’avançament de l’enemic. També el Governador de Montjuic, D. Pau de Tohar i Grech, va participar fent disparar contra la cavalleria i infanteria enemigues, enviant tots els reforços i auxilis necessaris. L’enemic va perdre més de 200 homes entre morts, uns 40, i ferits, uns 160, segons informen els desertors enemics. I la pèrdua de la plaça va suposar 3 morts i 16 ferits, novament la desigualtat numèrica que jugava a favor de les tropes borbòniques havia estat derrotada per l’artilleria i la destresa d’en Villarroel a l’hora de comandar el seu exèrcit.

Cases d’en Navarro

Deserció. Avui han entrar a la plaça 7 desertors del camp enemic, que han cobrat allò promès. No obstant, no només hi ha desertors entre l’enemic, també és un problema dins la plaça, així, el general en cap va remetre a la Junta de Guerra la següent comunicació:

«Excmos. y Fidmos. Sres.

Siendo continuades y pareciendo malicioses las fuges, que hacen los soldados, del que se llama regimiento de Nebot, hallo por preciso que V. E. Fid. se sirva decirme si este es verdaderamente regimiento, y si se le ha de conservar á este general. Porque si no es, convendrá desmuntar y desarmar esta gente para no perder las armes y Caballos, y de los soldados, tomar la resolucion que pareciere conveniente. Guarde Dios á V. E. Fid. los muchos años que deseo. Barcelona 19 de octubre de 1713.

Excmos. y Fidmos. Sres.

B. l. m. de V. E. Fid.

D. Antonio de Villarroel.

Excmos y Fidmos. Sres. de la Junta de guerra».

Olga Hiraldo i Martí

Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica… de M Bruguera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari de Setge, Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *