Jornada CV del setge. Dilluns. Continuem un dia més, benaurats en la desgràcia de veure caure tants amics i companys, la resistència per les nostres llibertats. És la festa de Sant Sever, bisbe de Barcelona, patró del Principat. I tot i ser festa de precepte, el govern de la Generalitat s’hi ha aplegat també avui. L’artilleria dels borbònics ha atacat sobretot des del Mas Guinardó. He acompanyat el nostre general comandant en cap Antoni de Villarroel en la seva sortida a reconèixer de prop els cordons de l’enemic. Després, hem assistit a la presentació del Cinquè Batalló de la il·lustre Coronela, sota el patrocini de Sant Sever, amb 9 companyies i 850 homes. Havent-se aplegat a l’Escola Militar el Batalló ha marxat en formació fins a la Catedral; els estudiants, radiants, han fet de granaders. Després, han assistit a la missa el Conseller en Cap, el coronel del Batalló i tots els oficials majors. Acabada la funció han fet salva amb una sorollosa descàrrega i després han desfilat fins als llocs que tenen al seu càrrec a la muralla. El Consistori de la Diputació del General ha celebrat avui la tercera processó de Sant Jordi. Necessitem molts batallons de la terra i del cel.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Entren a Barcelona 8 desertors borbònics.
Sant Sever. La tradició el vol nascut a Barcelona i a les actes, tardanes, del seu martiri es narra que era el bisbe de la ciutat quan va començar la persecució de Dioclecià. El bisbe, induït pels fidels, va fugir fent camí cap al Castrum Octavianum, on després s’aixecà Sant Cugat del Vallès. Allí, va ser detingut per un destacament romà i va ser mort, en no renunciar a la seva fe: van clavar-li un clau al cap. Les actes diuen: la sang, que li rajà abundosament, féu caure damunt ses espatlles una clàmide purpúria. El fet deu haver estat el 6 de novembre de 302, ja que en aquesta data se’n va fixar la festivitat litúrgica.
Mentre fugia, en arribar a Collserola, el bisbe trobà sant Medir, pagès que estava sembrant faves al seu hort. Quan després van passar els perseguidors, van pensar que Medir el protegia i que, per tant, també era cristià, per la qual cosa també el mataren. La dita Per Sant Sever, faves a fer té l’origen en aquesta tradició.
El sant a la façana antiga de la Casa de la Ciutat de Barcelona, s. XIV
Sant Sever màrtir forma part d’una llarga llista de bisbes, de dubtosa historicitat, anteriors al primer bisbe de Barcelona del que hi ha constància i documentació històriques. Tot i així, és un dels patrons oficials de la diòcesi de Barcelona.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Sever de Barcelona, wikipedia.
