Jornada CXXXXIII del setge. Dijous. Junts els quatre vaixells armats per la Ciutat, s’han aprovat les ordinacions del seu règim i s’ha fet benedicció de aquells i la imposició dels noms amb salva final d’artilleria: Nostra Senyora de la Mercè i de Santa Eulàlia, Sant Francesc de Paula, Santa Madrona i Sant Josep. Els necessitem per ben proveir i defensar la Ciutat. Avui l’enemic ha fet foc intens amb les seves bateries de Gràcia i el Mas Guinardó. Nosaltres els hem respost des de les bateries de la plaça sense descans. Com tantes altres vegades, els nostres fusellers s’han apropat en acció hostil tant com han pogut al cordó de setge. Segons algunes veus avui expirava la pròrroga que la Junta de Braços aplegada el juliol, la que va acordar la resistència, s’havia donat a sí mateixa. Expirava també, per tant, la jurisdicció que havia delegat en mans de la Junta de 36 que la representava fins ara. Els seus membres, juntament amb la 24a de Guerra, el Braç Militar i la Diputació del General, però, han aconsellat no reprendre la convocatòria de la Junta de Braços ateses les dificultats que imposa la situació de setge. Entre altres disposicions, la Novena de Guerra ha manat avui que el Governador de Catalunya manés publicar una crida prohibint qualsevol mena de monopolis.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Demanen al Governador de Catalunya que s’aprovi les ordenances pel règim de l’armament marítim:
«Jesús, Maria, Joseph ab los Sants Patrons.
Ordenansas fetes per lo Excm. Consistori del Srs. Concellers de la present Ciutat de Barcelona, 9ª de guerra, y persones á elles associades, tinguda y celebrada lo dia 14 de decembre de 1713, per lo bon régimen y govern de la Escuadra marítima, que en nom de la S. C. C. y R. Magestat del Rey N. S. Carlos III, (que Deu guart) ha format y armat en guerra dita Excma. Ciutat, essent comandant de aquella lo capità de Mar y guerra, D. Miquel Vaguer.
Es la principal base en que se fundamenta la màquina de una República, ajustarse quants la constitueixen, á las disposicions yestatuts, que segons lley d Deu, de la rahó y justícia se troban previnguts.
Son y ab molta propietat, las embarcacions reduhidas repúblicas y com á tals, encara que per la inconstància del mar, es confonamental, en lo material instable, las manté, conserva, y aumenta, la estabilitat de las lleys, que per son govern politicch y económich, preventivament se estatueixen. Y essent las presents, per lo bon régimen de nostra escuadra marítima, deuhen inviolablement observarlas, oficials, mariners y soldats, pera que cumplintse ab elles, al servey de Deu, del Rey, y de esta Excma. Ciutat experimenten sos habitants, per medi de est armament marítim, los benignes influxos, que á intersecció dels Srs. Patrons, pot la Divina, misericòrdia dispensar-los.
CAPÍTOL PRIMER.
Que ninguna persona de dita escuadra marítima, se atrevesca en jurar, ni blasfemar del Santíssim Nom de Deu N. S., ni de sa Santa Mare, la Verge Santa, y Sants del Cell.
CAP. II.
Que ningun goze, ni atente perdrer lo respecte, veneració, y obediència, á oficial algun; per cualsevol cosa sels ordene, ó mane, puix que als bons mariners, soldats, y súbdits; nols toca ni pertany averiguar si es just lo que mana.
CAP. III.
Que ningú se atrevesca en jugar, robar, ni perdrer cosa alguna, per mínima que sie, puix quiscú se deu acontentar del que té, y poseheix justament; y en cas tinga necessitat, pot recórrer al oficial major, que ell lo socorrerà com millor podrà.
CAP. IV.
Que tots entre si, conserven quietud, pau y unió; tractantse, y vivint ab christiana germandat, si y conforme deu resplendir en los que se aprecian de fills de la Santa Iglesia, Catòlica, Romana.
CAP. V.
Que en totes las ocasions de apressar embarcacions enemiga, ningú se atravesca, després de rendides, fer dany ni hostilitat alguna á las persones apresadas; ans be, las tracten ab tota dignitat, y humanitat, acostumada, segons estil de bona guerra.
CAP. VI.
Que de las preses, se faran, y posades en salvo nos entregaran, no se puga fraudar cosa alguna de son fons, tant si coneix en diner, com en mercaderies, ni tampoch tocar alguna de la estiba, ni armes, municions de guerra, ni altres pertrets de las embarcacions aresadas salvat emperò, que si las presasa seran de Moros ó Turchs, las armes manuals com son escopetes, pistoles y alfanges, sien de la gent, per tocarlos, segons consuetut y estil.
CAP. VII.
Que de las presasse faran seris pelear; trobantse junts y units tots los Vaxells, ó fentlas ab sas llanxes; se degan posar tota la roba y coses de despulls en poder del capità comandant, pera que puga donar la part que a cada vaxell tocarà, segons la porció de gent tindran dits vaxells.
CAP. VIII.
Que totas las preses se faran peleant, trobantse junts y units tots los vaxells, o fentlas peleant ab sas llanxes, sie tot lo despull de quell vaxell, ó llanxa, que primer les haurà atracades, y per consegüent, de la gent que primer haurà pogut saltar y pillar.
CAP. IX.
Que de totes las preses farà qualsevol vaxell, trobantse desmembrat y fora de la vista dels altres, ja sie peleant, com sens pelear, sie tot lo despull de la gent de dit vaxell que les haurà apresadas.
CAP. X.
Que per mes animar la gent, y pera que ab major esfors y vigor se apliquen en llevar las forzas als enemicchs de S. M. C. C. y nostres; sels promet donar y puntualment pagar una quinta part, que es vint per cent sobre lo valor primitiu, de cada una de las preses que nos aportaran ó enviaran, havent de tenir cada baxell la sua part, á proporció y respecte de la gent que tindrà, encara que las preses se fasan de qualsevol manera de las sobre espresadas; pera que sos capitans á sa coneguda, y á la des seus tinents y mestres dels baxells, pugan fer part á tota la gent, segons lo marit y calitat de las persones; detenint-se tan solament per ells, una cosa rehonable; havent en azó de observar tots los capitans, la regla que lo comandant tindrà en son baxell.
CAP. XI.
Que totas das preses que faran cualsevols cosaris á la vista dels baxells de nostra escuadra, trobantse los corsaris sota vent, degan donar la meitat del valor de las preses, á esta Excma. Ciutat y trobantse sobre vent la tercera part y de dites porcions se donarà també lo vint per cent als capitans y gent de nostres baxells, en lo modo espressat en lo capítol antecedent.
CAP. XII.
Que los saqueix se faran en los desembarchs per costes y parts enemiga, (com no sien en lo present Principat de Cathaluña, en lo qual expressament prohibim lo ferse saqueig algun,) en consecuencia dels ordes donarém; sien tots encara que de qualsevol valor, per tota la gent de dits baxells, obserant entre los capitans y demés gent, la regla de repartirlas del mateix modo y forma qu està declarat en los capítols 7, 8 y 9.
CAP. XIII.
Que tot lo contingut en los precedents capítols, sie inviolablement observat, baix las penes á nosaltres ó al comandament en general, y als capitans en sos respectius vaxells ben vistes; habentse de regular segons la qualitat de las faltes se faran.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera.
