Jornada CLXX del setge. Dimecres. Avui ha mort en una escaramussa davant la muralla de Barcelona l’alferes Joan Devé, del regiment de fusellers de Sant Vicent Ferrer. Els nostres voluntaris insisteixen en els avanços i els cops de força contra les línies de circumval·lació de l’enemic, encara que sigui amb el sacrifici de vides tan valuoses com la seva. Han arribat a la plaça dos desertors i han confirmat la revolta del país contra les quinzenades. Diuen que el Penedès i la Segarra han pres les armes contra l’ocupant, irritats de la insuportable tirania de la capitació. Diversos paisans ens han confirmat la notícia i també parlen d’un combat molt sagnant a Vilafranca. Sembla que l’enemic, havent mobilitzat des del cordó de setge de la nostra Ciutat dos grans destacaments per dirigir-s’hi, a Martorell, del tot insegurs per l’estat de revolta del país, han hagut de recular finalment. Avui, a més, la Ciutat, per decisió de la Novena de Guerra, ha ofert 4.000 lliures als oficials i soldats d’una nova lleva de defensors. També han salpat deu vaixells, dotats de 345 homes armats i equipats, pagats pel virrei de Mallorca, amb l’objectiu de fer socors a la defensa d’aquell regne.
Montjuïc
Font: http://www.diaridesetge.cat
El mata-degolla de Sant Quintí de Mediona. La guerra de l’exèrcit invasor tenia un alt cost econòmic que es va voler fer pagar, amb exorbitants impostos, a les poblacions catalanes dominades. El ministre filipista Jean Orry va imposar a la vegueria de Vilafranca una contribució de 17.500 pesos, cap localitat del Penedès va comparèixer a satisfer la seva part. El 4 de gener de 1714 degut a que els de Sant Martí Sarroca no baixaven a pagar, el comandant militar de Vilafranca va enviar-hi 150 granaders, els quals van ser rebuts amb el crit de “Via fora lladres” i un tiroteig molt viu que els va obligar a recular i deixar moltes baixes. L’alçament de Sant Martí prengué un caràcter general al Penedès i va ésser Sant Quintí de Mediona el baluard dels revoltats.
Les represàlies davant els impagaments de les quinzenades, van suposar tot tipus de violències i vexacions militars fins que es liquidés el deute fiscal. Aquestes anaven des de l’allotjament abusiu i intimidatori de dotacions de soldats fins a la confiscació d’elements patrimonials diversos que compensessin l’import de la quota impagada. Però rere la revolta de Sant Martí Sarroca, la represàlia de les tropes borbòniques va voler ser exemplar i contundent per tal de difondre por als altres pobles de la zona per tal d’evitar la repetició dels sabotatges i la insubordinació en el pagament de l’impost de les quinzenades. Així, es va viure un episodi dels més cruels de la Guerra de Successió a Sant Quintí de Mediona, però no va evitar que la revolta s’estengués arreu de Catalunya.
El duc de Populi va destacar a Vilafranca el reforç de 300 infants i 300 dragons, i la tropa del mariscal de camp, marquès de Lede, així ordenà la tramesa a Vilafranca de reforços procedents de la guarnició de Tarragona, en un nombre aproximat de 2.500 soldats comandats pel brigadier Diego Gonzàlez, els quals es van dirigir cap a Sant Martí Sarroca i van ocupar la població sense trobar resistència.
Els fugitius s’havien refugiat a la vila propera de Sant Quintí de Mediona, fins on van ésser perseguits pels soldats borbònics sotmeten la població a un atac indiscriminat. El 10 de gener de 1714 els exèrcits del borbó Felip V van assaltar Sant Quintí de Mediona, la van saquejar i, sense cap respecte per la població civil, van cremar gairebé tots els edificis de la població. Aquest atac va suposar uns vuit-cents morts a mans del marques de Lede que va passar “a cuchillo a todos los que disputaron su entrada, de suerte que solo se libraron los que lograron la fuga”. Els pagesos que van escapar de l’atac borbònic, es van refugiar en el castell de Claramunt, però dies més tard, la vila de la Pobla de Claramunt també fou atacada, saquejada i finalment incendiada.
“He mandado poner fuego a la villa, que era de 140 casas sin las masias circunvecinas, …pues la reincidente perfidia de estos naturales se ha hecho ya indigna de toda piedad y consideración y precisa de usar del hierro y el fuego para cauterirzar a miembros tan dañados”, va dir, referint-se a Sant Quinti el duc de Populi.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera: i, Josep Maria Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica. Rafael Dalmau, 2005.
