Jornada CLXXIX del setge. Divendres. Avui s’ha aplegat la Novena de Guerra i ha posat damunt la taula les asprors que existeixen entre el govern municipal i el comandament militar de la plaça. Els consellers han decidit que el Conseller en Cap Casanova no torni a participar en les reunions del Consell de Guerra mentre no es reconegui la seva superior dignitat i comandament. Tot i això han encomanat al comandant en cap general Antoni de Villarroel un pla d’operacions militars per a la defensa de la Ciutat. La Diputació del General ha escrit avui al marquès de Montnegre, el seu ambaixador en Viena, perquè exposi a l’emperador la situació de penúria en la qual es troba Barcelona. Els enemics han fet alguns avançaments a la part de Safont: el governador del Castell de Montjuïc, Pau Thoar, ha fet disparar intensament la seva artilleria. La infanteria ha mantingut un intercanvi viu de foc en el mateix lloc, sortint també avui els nostres des de Santa Madrona. Han arribat 9 desertors que han confirmat la revolta al país, especialment a la comarca d’Osona i a les muntanyes veïnes, on milers de paisans s’han anat concentrant per ocupar els passos d’Arbúcies i Sant Hilari Sacalm. Al moll de Barcelona han arribat també avui dos navilis armats per la Ciutat, que conduïen un altre carregat de bacallà.
Font: http://www.diaridesetge.cat
El tercer batalló va muntar guàrdia de les portes, el sisè als baluards i mitges llunes, i el segon de guarnició al Castell.
La Ciutat disposa satisfer 637 lliures i 8 sous a D. Ramon Bordas, tinent coronel, per haver introduït a la Capital 116 ovelles i 50 carners.
La Diputació remet al marqués de Montnegre, el seu ambaixador a Viena, la següent comunicació:
«Excmo. Sr.
Por la conducta de D. Miquel Montserrat, ha rabut est Consistori, una de V. E. se data en Viena als 13 de decembre de 1713, ab que se serveix V. E. expresarnos que desde los últims de agost, no ha tingut carta nostre, y que si be procura per tots los medis, lo favor de sa M. C. y C. (que Deu guarde) ja sie en la pau, com y també en la guerra, per lo alivio de esta Capital y Principat, seria de gran consuelo per V. E. la noticia del estat actual y idees del Consistori, y que de aquí al devant, remetiam á V. E. las cartes recomanades á dit D. Miquel de Montserrat, pera que las envie baix plech del Marqués de Herendazu, crehent arribaren ab seguretat segons ho te experimentat.
Y després de donar á V. E. las gracias mes obsequioses, que caben en lo possible de lo quens participa V. E. ab dita sa carta, y alegrant-nos de tenir certitut de trobarse ja en eixa Cort, pasam á dir á V. E. que també ha molt temps que no tenim carta de V. E. y aixis junt ab la present, per lo que crehem se hauran desviat, remetem á V. E. copias de totes las que li habem escrit durant nostre trienni; que com V. E. nos trobava en Viena, no han pogut ser tantes com altrament li auriam escrit. Perque com las coses de est Principat necesitaban de dirigirse totes á aquella Cort, y repetirse las instancias allà, no donaven lloch á que puguesem avisar á V. E. de las operacions del bloqueo y siti de esta capital, majorment ignorant ahont se trobava V. E.
Repetidas vegades est Consistori, se ha posat als Reals peus de S. M. á saber es, ab cartas de 18 y 25 de juliol, 9, 10, 15 y 30 de agost, 27 setembre, 10 y 19 de octubre, 4, 15 y 18 novembre y 10 de desembre de 1713. Després de haver declarat la guerra en esta Capital en nom de sa M. C. com y també ab alguna humil y obsequiosa representació; y tenint entès que á eixa Cort han arribat las cartas fins la del dia 4 de novembre y recelant que las demes se poden haver perdut, per duplicat las escrivim á sa Magestad per obviar tota prolixitat en la que del dia present li escrivim, y no podem deixar de remetrerlas á V. E. pera que en nom del Consistori se digne posarlas en las imperials mans de sa Magestad, y així mateix, á las de la Reyna nostre señora, la que va adjunta junt ab copias de totes elles, perquè de est modo quede V. E. cabalment informat de tot.
Set son los mesos que discorran del bloqueo y siti, que te posat á esta Capital lo enemich, y encara que de la que escrivim á S. M. la gran intel·ligència de V. E. comprendrà, lo quant necesitam de la sobirana protecció de S. M. y los mes promptes y efectius socorrs, medis y demes efectes, pera continuar ab sa ditxa tant sospirada y anhelada per nostra fidelitat, de mantenirnos vassalls seus, y a mes no poder duptar de la gran integritat de V. E. que á boca avivarà en nom nostre, tant justificades instancias. No podem deixar de individuar á V. E. los grans motius pera repetirlas de nou ab totes veras, per quant ja compendrá V. E. lo grant consumo que ha importat de grans, medis y pertrets la distancia de est temps.
Que encara que se idearen molts medis, com foren lo de tatxar, donatius y de Haciendas confiscades, estos tots se son frustrats ab la precipitada vinguda del enemich sobre esta plaza, que se vingueren a reduir sols als que se han pogut practicar, dins del recinte de las muralles.
Que en la present estació, per haberse consumit ja tots los donatius, los medis de la plata, empenyament de joyas y altres; se està al irremeiable recors de la plata de las Iglesias, que est medi sobre ser tan sensible, que ens parteix lo cor de viu dolor al posarse en execució, es tal que serà de molt poca monta, puig ja experimentat en altre temps, no tan necessitat com ara, sols se vingué á reduir al número de trenta y vuit mil onzes de plata, y per consegüent, no ser sols per si subsistent de molt per semblant empenyo) ademés que se veut ab evidencia que los eclesiastichs diran que la necesitan per sonsubstento y aliments per no poderse ni ser ocasió de cobrar de ningú las rendes.
Que la Coronela està molt cansada y fatigada, y los mes al últim estat de la pobreza, per no poder treballar; que encara que lo mar per lo estat present y de algun temps á esta part, està llibert per causa del armament de la Excma. Ciutat, no deixa de patirse la carestia y falta de carns, llenya y carbó, pallas y grans, de forma que per falta de medis, la poca cavalleria que enim, diferents vegades ha estat molts dies sens ordi, fabas, ni civada, sustentant-se sols del sagó.
Que no havent eixit tropes del Principat, se ha y deu recelar molt en breu, un siti format per mar y terra, y si venia est cas, ja veu V. E. quant dignament se deuria temer lo ultim extermini. Y finalment essent las tropes pocas no podan ser ni practicar aquelles operacions que serian convenients, pera derrotar al enemich, alguns quartels, y aixís al aquelles alentar al país (de que se confirma desitja sacudir lo pesat jugo) pera coajunar al major logro de la felicitat tant esperada, y obviar del enemich los grans y continuos destacaments que diu practica, talant y cremant á nostra amada patria que ab llàgrimes de sanch dignes de ser plorades se pot ponderar.
Totas las dites ponderacions y expressions, no duptam, que avivades per lo gran zel de V. E. com á verdader patrici, han de enternir al piadós cor de S. M. á fi de aconseguir de ell sa esperada protecció, y ab ella, sos soberans auxilis pera lograr nostre llibertat. No per lo referit Excm. Sr. descau ni se desalienta nostre ánimo, puix fundat en la alta y divina providència, esta segur de la felicitat del succés de sa justa y sospirada causa, solemnisanho tant repetits prodigis, que ha usat ab nosaltres sa infinita misericòrdia, ja havent santificat á esta Ciutat ab continuas rogatives y convencions ja concedint lliberalment la mes perfecta salut que jamay se haja obtingut; ja ab los arrendaments dels drets de general per lo espay de sis anys, y deu per cent ab las anticipas preus y altres impensats medis, en lo mitg dels majors ahogos y finalment, ja ab la mes alegre constància ab que suportan estas imponderables fatigas; emperò al mitg de estos infinits beneficis, dicta la prudència humana, no descuidarse de aquella mes fatal fortuna, que podria sobrevenir, en merit de nostres culpes y pecats.
Deu Nostre Señor qui nos ha mogut á esta empresa la corone per sa infinita clemència, pera major honra y gloria sua y guar a V. E. los anys li desitjam.
Barcelona y janer XVIIII de MDCCXIIII.
Fr. D. Joseph de Vilamala.
Lo ultim período se servirà V. E. comunicar al molt Iltre. sr. marqués de Rialp per al logro de nostre importància.
Excm. Sr. afectats servidors de V. E. Q. S. M. S.; los Deputats del general del Principat de Cataluña, en Barcelona residints.
In regestro Comuni primo (fol. LXVIII).
Al Excm. Sr. marqués de Monegre, Embaixador del Principat de Cataluña a la S. C. C. y R. M. del emperador lo Rey N. S.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera.
