Jornada CLXXXI del setge. Diumenge. Avui hem viscut una aturada gairebé completa de les accions militars. Només s’han sentit alguns trets de voluntaris a la part de Sant Martí, cap al terme de Badalona. L’enemic s’esforça en els treballs de defensa a la muntanya de Collserola: hi fa construir barraques i trinxeres, des de les quals poder controlar, alhora, els moviments dins la Ciutat i al rerepaís. Han entrat a la plaça 2 desertors. La 24a de Guerra ha ordenat nomenar dos consellers i dues persones més, a fi que, en companyia dels representants del Braç Militar, estudiïn la manera d’activar les operacions militars. La Junta ha redactat cartes per a l’emperador, l’emperadriu i el marquès de Rialp. Hi exposen la situació greu de la Ciutat, després de gairebé sis mesos de setge, i la necessitat del seu auxili i protecció. Els transmeten també l’esperança de l’ajut que vindrà en el combat contra els borbònics: «Lo país de Catalunya, casi enterament, està amb les armes a les mans contra los enemics i se espera se continuarà aquest moviment, i per aquest medi exterminar-los.» També es comunicarà amb els ambaixadors Dalmases i Ferran, a fi que continuïn amb la seva acció diplomàtica a Europa a favor de la nostra causa.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Adjuntem les cartes escrites per la Junta:
«Señor.
Serca de sis mesos ha, que està esperimentant nostre sofriment, los rigors de un bloqueo, havent tingut la mitat de dit temps, tancats enterament esta capital los passos de terra, y mol difícils los del mar; pues rares foren las ocasions, que per ell pogueren aconseguir algun escàs alivio; però ha mes de dos mesos que se ha fet mes tollerable lo treball, pues havent obligat al enemich, á retirar sas forsas marítimes ab cuatre baixells que al cuidado u á expenses de esta ciutat se han armat, ha quedat libre lo mar y se han pogut introduir alguns géneros dels que necessita, la conservació de la vida; però essent estos pochs, y lo consumo gran, son moltes las necessitats dels naturals y estrangens, que troban dins del recinto de estas muralles, ocasionades de la llarga duració del bloqueo, y deixan de esplicarlas, perquè la atenció de no contristar la ternura de V. M. nos obliga á omitirlas; però podem assegurar ab veritat á V. M. quens passan las fatigas ab tanta resignació, que no se ha ohit fins ara, la menor queixa, debent atribuir esta Fortaleza, á la justícia de la causa que seguim, y al inalterable amor que á V. M. professam, y no podent de ningun modo duptar de la Real Cesárea correspondència de V. M. com ni tampoch de la propensió de V. M. a afavorir tant bons vassalls, debem ab tota seguretat esperar, donarà V. M. las mes executives providencias pera nostre llibertat, y pera mantenirnos baix lo suau y amable domini de V. M. que es nostre major fortuna, y ab lo fi de lograrla, pasam gustosos los presents infortunis. Així ho suplicam á V. M. ab humil rendiment, oiga V. M. á súbdits, que no volen altre ditxa que serho, ni aspiran á mes felicitat, que á la de que V. M. los mane, compadescas V. M. de uns fills, que sufren estas penas, pera dirli Pare, vingan Señor, ab la mes prompta execució, socorros, que ab ells, y ab los del cel, que ab certesa esperam, per lo medi dels sants Patrons, aseguram un feliz dia, així pera V. M. com pera tot aquest Principat, que ab rendides pregarias, implora de la divina clemència prospere y guarde la S. C. C. y Real Persona de V. M. com estos sos vassalls y tota la Cristiandat ha menester.
Barcelona y janer 21 de 1714.
Señor.
De V. S. C. C. y Real Magestat humilísims vassalls Q. S. R. M. de V. S. C. C. y Real M. B.
Los Concellers de la ciutat de Barcelona.»
Carta a l’emperadriu:
«Señora.
Las llàgrimes que aquestos naturals derramaren, al ausentarse V. M. de aquest país, eran fatal pronostich do las calamitats, que desde que V. M lo perdé de vista ha patit. No ha conegut aquest emisferi sinó penas, desde que li falta la influencia de la benefica estrella de V. M. y havent pasat los quatre mesos immediats, despres del embarch de V. M. ab sustos y desconfianzas, que batallant ab nostron amor y fidelitat, nos oprimian lo ánimo, havent tingut de sofrir en los altres sis mesos, las penalitats de un bloqueo, que encara no ha terminat. Tot señora ho tolera nostre constància ab alegria, ab la consideració de que estos treballs, seran lo carrer per ahont iscam á la plaza de la gloria, de poder venerar á V. M. perpètuament per Señora, com ho esperam, fiats en la asistencia divina, que casi visible se esperimenta, protegint esta causa, però peraque no falten los medis humans, al logro del just asumpto que la catalana fidelitat ha emprés, suplicam al Rey y Emperador nostre Señor, nos favoresca ab promptes auxilis, y ab lo que nostres serveys no bastaran á maréixerlos, interposam lo soberá valiment de V. M. pera conseguirlos poder, quedar assegurada V. M. de que en tot quant estiga de nostre part serà incessant, com ho es, nostra aplicació pera aconseguir lo gloriós fí, de mantenirnos en lo amabilíssim domini del Señor Emperador, y de sa augusta posteritat, que per lo medi de V. M. ansiosament desitjam. Lo cel nos done aquest consol, y guarde la S. C. C. Real Persona de V. M. com estos sos vassalls y tota la Cristiandat ha menester.
Barcelona y janer 21 de 1714.
Señora.
De V. S. C. C. y Real Magestat.
Humilisims y fidelisims vassalls.
Q. L. R. M. de V. S. C. C. y R. Magestat B.
Los Concellers de la ciutat de Barcelona.»
Elisabeth Christine de Brunswick-Wolfenbüttel (1691-1750),
retrat de Martin van Meytens (cap al 1700)
«M. I. Sr.
Remetent á V. S. per duplicat la adjunta, que es la última habem remés pasan vuy á noticia de V. S. continuar lo treball de nostre bloqueo, si be se fa mes tolerable, desde que tenint de nostra part lo mar, despres de haver armat esta Ciutat quatre vaixells per medi dels quals se han introduhit en aquesta capital molts generós que necesitavam, per la subsistència de naturals, y tropes, part de ells apresats dels enemichs, y part, conduhits de Mallorca per los mateixos vaixells. Ab esta diligencia, se incomoda també no poch al enemich, perquè està privat del benefici del mar, y havent de viure únicament de la terra, és precís ho pase ab escasses. No obstant això, se manté pertinás fatigant nostre sofriment, y dins pochs dies se cumplirán sis mesos quel tenim devant. Es cert quens cansa, però no podrà may triunfar de la constància dels naturals, que ab aplicació inimitable se emplea contínuament en tot quant condueix a la defensa, sens haberse encara ohit, la menor queixa de ningú motiu, que tenim pera creurer, es obra de Deu lo que se executa y ser molt de son divino agrado.
Al Emperador y Rey N. S. demanam auxills pera prosseguir esta empresa y de sa Real Magnanimitat, no podem duptar condescendirà á nostres humils, representacions y pera avivarlas, nos valem del poderós medi de V. S. suplicant-li, aplique sos bons oficis, á la consecució del que tant justament se demana per estos comuns, assegurant á V. S. importa sumament la promptitud, perquè ab sis mesos, se ha fet un gran consum de tot. Ab estos socors, y la ajuda de Deu, esperam per medi dels sans Patrons, aseguram tenir un bon die, y donarlo al Sr, Emperador en crèdit del inalterable amor que profesam á sa Real C. Magestat.
Lo pahis de Cataluña casi enterament està ab las armes á las mans, contra los enemichs, y se espera se continuarà aquest moviment, y per aquest medi exterminar-los, se contan ja alguns favorables sucesos, però nols individuam, per no tenirne la deguda certesa.
V. S. nos te á sos ordes, ab molt fina voluntat. La divina guarde a V. S. molts anys.
Barcelona y janer 21 de 1714.
Molt I. S. B. S. M. de V. S.
Los mes afectats y majors S. Los Concellers de la Ciutat de Barcelona.
Al M. I. S. Marqués de Rialp.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera.
