Jornada CCLII del setge. Dilluns de Pasqua. Després de tants dies de setge, els nostres enemics semblen prendre les primeres mesures serioses per avançar sobre la Ciutat. Han enviat els seus enginyers de setge a fer un reconeixement exhaustiu de tot el terreny proper al cordó, des del Mas Guinardó fins al Clot, amb el propòsit d’establir-hi algunes bateries avançades. També han fet moviments importants de tropes que la nostra artilleria ha intentat dificultar obligant-los a deixar el camí i accelerar la marxa. Ha mort, en una escaramussa dels nostres al pla, l’alferes Marià Roca, del Regiment de Fusellers de Sant Vicent Ferrer. Han arribat a casa del comandant general, Antoni de Villarroel, diversos despatxos referents a les obres que l’enemic fa al poble del Clot, darrere la línia de contraval·lació. Ha sortit, en persona, a fer-ne reconeixement i ha fet que s’hi apropessin alguns fusellers; aquests han assegurat que l’enemic construeix l’emplaçament d’una bateria. Un desertor i un paisà també ho han confirmat. Dues galeres enemigues han passat de ponent a llevant, i s’han fet a la mar tots els navilis que els borbònics tenien als seus desembarcadors. La Ciutat ha ordenat avui de fer una crida perquè siguin denunciats, en el termini de dos dies, tots els cavalls que encara hi hagi a la Ciutat.
Sant Martí
Font: http://www.diaridesetge.cat
L’artilleria de la plaça dispara amb encert contra les tropes enemigues, que passaven d’unes casernes a altres.
El duc de Populi comença a formalitzar el setge tirant bombes a l’interior de la ciutat.
El quart batalló passà a la muda de la guàrdia de les portes, el tercer als baluards, i el sisè de retén a Palau.
Les naus borbòniques van abandonar el desembarcador tant ràpid que alguns van tallar les cordes, sense aixecar àncores. Alguns mariners van anar després a recuperar-les, ja que els cables els indicava on eren ubicades.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera.
