Bon dia,
Finalment ahir, al Congrés espanyol, va anar tot tal i com ja sabíem, i crec que el més positiu pel Procés d’Independència de Catalunya és que la Tercera Via va tornar a demostrar-se que està morta i enterrada, de fet ja era un fòssil feia temps. Espero que això obri encara més ulls de catalans i catalanes i que facin el «clic» com molts vam fer el seu dia, és alliberador, us ho recomano. En aquest sentit l’editorial d’avui d’en Vicent Partal a Vilaweb te un final molt dur, però no està mancat de raó. Com diria en Raimon: «S’ha acabat el bròquil, tu ja m’entens»
En segon terme tenim l’article d’en Francesc-Marc Àlvaro al diari La Vanguardia, que ens fa arribar el companys dels GOAL, en Carles Cosialls, que enllaça amb el nostre Recull Comentat d’ahir perfectament, ja que posa de relleu que NO HAN ENTÉS RES. Continuen considerant que per ells som un annexe, no ens reconeixen com Subjecte, ja que en el fons el seu Fet Nacional no és Social i Cultural, com en el nostre cas, sino Imperial i lligat a la Sang i el Dret de Conquesta.
Tal i com ja vam comentar en altres Reculls, en més d’una tertúlia mesetària s’ha comentat literalment coses com:
«A mi no me interesan los gibraltareños, a mi lo que me interesa es la Roca que es propiedad del Reino de España!»
«El Derecho a Decidir de los catalanes no me importa, como si lo piden todos a la vez, los catalanes no son lo importante en éste caso, lo importante es el solar! que es titularidad de española!»
En fi… Més clar Aigua! «Santiago y cierra España!»
Salut i Adeu Espanya!
Sergi Alcon i Gibert
Vicent Partal
09.04.2014
S’ha acabat
Ells no ho entendran mai, no estic segur si perquè no ho volen entendre o perquè no en saben. Però és evident que el debat d’ahir al congrés espanyol va posar en relleu amb una claredat insuperable per què s’ha obert pas el procés d’independència al Principat. És impossible de fer-hi res, amb Espanya. És literalment impossible d’explicar-li res, a aquesta gent. Tenen una empatia nul·la, un respecte per la pluralitat inexistent i un supremacisme tan exagerat que ni tan sols són capaços de veure les oportunitats històriques quan els passen per davant el nas. Estan ofuscats per un poder que es pensen que tenen fins i tot quan, com ara, se’ls esmuny dels dits com si fos aigua. Però tant hi fa, perquè la sessió parlamentària d’ahir anava destinada a tancar una etapa i la va tancar totalment. S’ha acabat la transició i ja no cal ni tornar-hi. Ni un dia més…
Això dit, és interessant d’entretenir-se en els detalls i remarcar, per exemple, que amb el cop de porta dels partits dinàstics també es va tancar –també van tancar ells– qualsevol possibilitat de tercera via. Si algú esperava que Rajoy, sobretot Rajoy, seria dur amb el referèndum però insinuaria alguna mena de proposta alternativa ja ho va poder veure. Res. Ni una sola paraula. La consigna és ‘no podeu fer el referèndum ni proposar la independència, perquè no us ho autoritzem nosaltres, i a més no farem res per seduir-vos’. A obeir i a callar.
És cert que la capacitat narrativa d’alguns gasetillers de La Vanguardia és llegendària i no es pot descartar, per tant, que troben encara alguna escletxa literària per a mantenir viva la ficció. Però per més jocs florals que s’inventen l’evidència és sobre la taula. Madrid ahir va escenificar, units pètriament el PP, el PSOE i UPyD, el no a tot. A tot i sense matisos. I això significa que ens queda una etapa menys. O, si ho voleu així, un tram menys a recórrer.
PS. Un comentari final per a Rajoy, Rubalcaba i Díez: ni obeirem ni callarem. Mai més. No ho faran els nostres polítics ni ho farem nosaltres. Farem el nostre camí, proclamarem la república i deixarem de ser aviat ciutadans espanyols. Però quan passe això i us quedeu esbalaïts no oblideu ni un segon que dins les vostres fronteres encara en restarem molts, a Bétera, a sa Pobla, a Cretes… dels qui parlem aquesta llengua i sentim aquesta nació. I més val que no ho oblideu perquè això significa que durant uns quants anys més encara continuarem essent el vostre pitjor malson.
Un problema de propiedad
Francesc-Marc Álvaro
La Vanguardia
http://www.printfriendly.com/print?url=http://www.caffereggio.net/2014/04/09/un-problema-de-propiedad-de-francesc-marc-alvaro-en-la-vanguardia/
Imprimir
OPINIÓN. POLÍTICA
Los tres comisionados del Parlament pensaban que la cuestión que ayer se debatía en el Congreso es un asunto de democracia y Rajoy les dejó claro que se trata de un problema de propiedad. Quién mejor que un registrador de la propiedad para describir este conflicto. Lo explicó muy bien: “Los habitantes de cada comunidad autónoma tienen derecho a escoger quien gobierna su autonomía, pero no tienen ningún derecho a decidir qué hemos de hacer con España. Cada catalán, como cada gallego o cada andaluz, es copropietario de toda España, que es un bien indiviso. Ningún español es propietario de la provincia que ocupa, como ningún vecino es propietario de las calles por las que transita”.
Los catalanes no pueden votar sobre su futuro porque sólo son la parte de un todo y, por lo tanto, Catalunya es una propiedad de todos los españoles y esta sociedad anónima no se puede discutir. Aunque más del 80% de los que vivimos en Catalunya queramos ser consultados. Porque lo dice la Constitución y punto. Y, entonces, el jefe del Gobierno central hizo como hacen los padres con los niños: si eso no les gusta, intenten reformar la Constitución. Sin decir que esto es impracticable porque PP y PSOE son siempre mayoría en el consejo de administración. Mientras, Rubalcaba actuó ayer como la cara B de un disco rayado: “No cabe preguntar a unos cuantos lo que concierne a todos”.
No hay ninguna sociedad anónima que pueda perdurar por la fuerza. Y menos cuando sus directivos niegan la realidad. Mariano Rajoy afirmó que no existe ninguno de los agravios que Catalunya dice sufrir. Desde ayer, hay más catalanes a favor de la independencia. No han frenado el proceso catalán, lo han fortalecido.
