Jornada CCXXVIII del setge. Divendres. Avui només hi ha hagut, entre el camp i la plaça, un tímid intercanvi de foc d’artilleria: soroll de canonades que trencaven el silenci molt de tant en tant. Però no us penséssiu pas que els nostres comandants hagin descansat: el general Basset ha aprofitat la pau per estudiar nous emplaçaments per a les nostres bateries, a fi que puguin sorprendre l’enemic. L’ambaixador Felip Ferran i Sacirera escriu avui llargament als consellers sobre l’estat de les negociacions a Rastadt. Els acords semblen propers entre els alemanys i els francesos, i entre els holandesos i els castellans. El nostre ambaixador (militar veterà amb qui vaig tenir la fortuna de compartir baluard en la defensa de la Ciutat de Barcelona contra les tropes del duc de Vendôme el 1697) confirma que la situació de Catalunya centra bona part dels debats, «això no obstant, ignoro l’èxit i si se conclou la pau (com sembla) el destí que pervindrà a ma amada pàtria; que vulgui Déu que sigui tan feliç com desitjo». Pel que diuen, l’ambaixador Ferran desenvolupa una activitat frenètica entre el continent i Anglaterra, amb l’objectiu de convèncer els aliats que, sense greu deshonor, no poden abandonar-nos a la nostra sort.
Sant Martí i els Molins del Clot
