Bon dia,
Ara és l’hora Catalans!
Avui, a les 19’00h, ens manifestarem davant dels nostres ajuntaments en protesta per l’agressió al Dret de tots nosaltres.
Aquí us deixo la convocatòria, la notícia de la campanya #Mutsialagàbia (ja teniu l’urna de paper feta a ma sobre la taula?, som-hi doncs!) i un bon article del diari digital vilaweb.cat on ens expliquen els passos «legals» que venen a partir d’ara.
Finalment us adjunto l’editorial d’en Vicent Partal en el mateix diari, seguida de tota una sèrie d’opinions dels subscriptors de les que, si em permeteu, destacaré seguidament una, per ser transversal i atacar el problema d’arrel democràtica i de reconeixement de la Nació Catalana que arrosseguem històricament amb l’Estat Absolutista Espanyol i per haver estat professora meva d’Història Moderna de Catalunya a la facultat:
Blanca Serra
Ens estem movent en esferes polítiques i socials substancialment diferents: el govern i les forces polítiques majoritàries espanyoles segueixen la cultura del «trágala» i l'»ordeno y mando» que han practicat secularment.
El govern i les forces polítiques majoritàries catalanes ens movem en la cultura del pactisme, que vol dir que és el poble i les seves autoritats que parlen i pacten de tu a tu, fa segles amb el rei, i ara amb el poder espanyol.
Uns es mouen en un autoritarisme desacomplexat, nosaltres partim de la democràcia participativa com a model d’acció política.
Ara aquestes dos models de comportament polític han entrat en confrontació: nosaltres, per dignitat i respecte a l’obediència catalana no farem ni un pas enrere, continuarem treballant per arribar al 9 de novembre i votar pel nostre futur.
Si el poder espanyol es pensa que ens desanimarem. és que no han entès res. La República Catalana Independent és el nostre objectiu i el 9 de novembre és un pas més cap a aconseguir un país políticament lliure i socialment just i digne.
En els dies que venen amb preses de posició, mobilitzacions i accions de tota mena de suport al 9N ho demostrarem.
El 9 de novembre votarem i guanyarem.
Salut, Som i Serem!
Sergi Alcon i Gibert
Avui a les 19.00, als ajuntaments, la resposta a la suspensió del 9-N
La campanya ‘Ara és l’hora’ pel sí-sí comença anticipadament
L’ANC i Òmnium Cultural, sota la campanya ‘Ara és l’hora’, han convocat concentracions davant dels ajuntaments catalans avui a les 19.00. D’aquesta manera s’inicia la campanya pel sí a la independència, després que el Tribunal Constitucional espanyol hagi suspès la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. L’acte central serà a la Plaça Sant Jaume de Barcelona i comptarà amb la presidenta de l’entitat, Carme Forcadell, i la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. La plataforma ha demanat que tothom que se sumi a les concentracions porti una samarreta groga.
El tret de sortida de la campanya s’ha fet abans del que estava previst. ‘Ara és l’hora’ tenia programat iniciar la mobilització pel sí el 4 d’octubre, però la suspensió de les normes de manera urgent ha fet avançar-la. Just després que el president de la Generalitat, Artur Mas, singés dissabte el decret de convocatòria del 9-N el govern espanyol va posar en marxa d’immediat les accions necessaries per presentar els recursos contra la llei i el decret davant del Tribunal Constitucional espanyol. El fet que l’alt tribunal es reunís de manera extraordinària per admetre els recursos i suspendre’ls automàticament ha fet que la campanya comencés abans d’hora.
CDC, ERC, ICV i la CUP s’afegeixen a la crida
Els partits proconsulta s’han afegit a la crida de les concentracions davant dels ajuntaments. Josep Rull, coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), va dir que la convocatòria del ple extraordinari del Tribunal Constitucional espanyol posa en evidència ‘que l’alt tribunal no pot ser un bon àrbitre’. Rull va recalcar que ‘és la primera vegada a la història que el Consell d’Estat es reuneix en diumenge i també és la primera vegada a la història que el TC convoca un ple extraordinari i urgent’.
El secretari general d’ICV, Josep Vendrell, va exclamar que ‘el que fa el govern espanyol és posar la pilota d’un problema polític a la teulada d’un organisme jurisdiccional al qual no li correspon resoldre problemes polítics’. D’aquesta manera, va afegir, ‘el Tribunal Constitucional dóna credibilitat a aquesta idea’. També va dir que li sembla ‘insòlit i intolerable’ que el TC s’hagi reunit d’urgència per fer l’admissió a tràmit tenint en compte que no s’ha fet anteriorment en d’altres recursos.
La CUP ja va fer una convocatòria a la mateixa hora d’ahir i va afirmar que ‘només la mobilització sostinguda és la garantia que el 9 de novembre es faci el referèndum’ i que les concentracions deixaran clar que ‘aquest poble no s’arronsa davant de tribunals inquisitorials.
Apareixen urnes engabiades contra la suspensió del TC, a #mutsialagàbia
La campanya va acompanyada d’un manifest i una pàgina web per a aplegar la participació dels ciutadans
L’endemà de la suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta del 9-N per part del Tribunal Constitucional espanyol, un grup de ciutadans privats, promotors de la campanya #Mutsialagàbia, vol cridar l’atenció sobre aquest fet amb un gest simbòlic: l’abandonament d’urnes dins de gàbies en l’espai públic de les ciutats del Principat. I demana a la població que s’afegeixi a la campanya penjant gàbies amb urnes o vots a dins i divulgant-ne les fotografies per la xarxa, especialment a través de Twitter. En un manifest (pdf), el grup explica que ‘prohibir la consulta és segrestar el consens entre ciutadans i empresonar les llibertats fonamentals. Cap equilibri polític no justifica aquesta prohibició’.
I diuen, més endavant: ‘#Mutsialagàbia es també una manera d’expressar l’absurditat de la prohibició. Un vot dins d’una gàbia continua essent un vot. En democràcia, la llibertat és impossible de silenciar. La llibertat de quedar-nos o marxar d’Espanya ens pertany. La llibertat de fundar o no un estat igual que els altres ens pertany. La llibertat de consentir el poder sobre la nostra comunitat ens pertany. Aquesta gàbia és mental: és feina nostra alliberar els vots.’
I encara afegeixen: ‘Convidem tots els ciutadans, sigui quina sigui la seva preferència política, a penjar gàbies als balcons, finestres i terrasses, amb una urna o un vot a dins, perquè ni ara ni mai no s’esborri de la memòria col·lectiva el dia que les llibertats democràtiques de tots van ser prohibides i empresonades.’
La campanya també ha difòs aquest vídeo que ensenya a fer una urna en 2 minuts:
Quines conseqüències té la suspensió del 9-N?
Us expliquem amb detall què implica l’admissió a tràmit del recurs del govern espanyol, des d’un punt de vista jurídic i polític
El Tribunal Constitucional espanyol ha admès els recursos del govern espanyol contra la convocatòria del 9-N, que ha estat suspesa cautelarment. Ha estat una resposta judicial molt més ràpida que no es preveia, per decisió del president del TC, Francisco Pérez de los Cobos. La suspensió de la llei de consultes i el decret de convocatòria implica la suspensió de ‘totes les resolucions o actes dictats en aplicació de la norma i el decret recorreguts’, segons que consta en la nota informativa que ha emès el TC. Els magistrats, a més, justifiquen la celeritat amb què han actuat, que atribueixen al fet que són conscients ‘de la transcendència constitucional i política de les qüestions formulades, per al conjunt de la societat espanyola i, en particular, per a la catalana’.
Aquesta admissió a tràmit implica que la llei i el decret catalans resten suspesos, perquè en els recursos l’executiu de Mariano Rajoy hi ha inclòs la petició que s’apliqui l’article 161.2 de la constitució, que estableix que ‘la impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució objecte de recurs’.
De fet, el Tribunal Constitucional no ha decidit res en aquest punt del procés, sinó tan sols l’admissió a tràmit dels recursos ha d’acceptar obligatòriament.
Cinc mesos de suspensió?
Havent fet l’admissió a tràmit –i, per tant, suspeses automàticament la llei i la resolució–, el tribunal començarà les deliberacions. Mentrestant, el període de suspensió és de cinc mesos. Quan expiri aquest termini, si no ha emès sentència, pot ratificar aquesta suspensió o aixecar-la, però ja amb un raonament que justifiqui la decisió.
Tanmateix, podria accelerar aquestes deliberacions per poder emetre sentència abans del 9-N, de manera que la consulta quedés anul·lada, i no tan sols suspesa.
El precedent de la declaració de sobirania
El Tribunal Constitucional que ha decidit sobre els dos recursos és el mateix que ja va tombar per unanimitat la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya al març d’enguany, en una sentència en què acceptaven els arguments de l’estat i apuntaven que el principi que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic –que era la base de la declaració– era ‘inconstitucional i nul’.
En canvi, aquella sentència obria una porta al dret de decidir, car deia que era constitucional sempre que no s’entengués com a dret d’autodeterminació i que se cerqués una reforma de la constitució des de l’ordenament i sense vulnerar els principis democràtics.
Aquesta és precisament la base del segon article del decret de convocatòria del 9-N, que diu que l’objecte de la consulta és saber l’opinió dels ciutadans perquè la Generalitat ‘pugui exercir amb ple coneixement de causa la iniciativa legal, política i institucional que li correspon’.
Un tribunal amb majoria conservadora El TC, presidit per l’ex-militant del PP Francisco Pérez de los Cobos, té una clara majoria conservadora, de set magistrats contra cinc del sector progressista. En un llibre titulat ‘Parva memoria’, Pérez de los Cobos criticava ‘l’onanisme de la política catalana’ i afirmava que el nacionalisme era ‘l’única ideologia capaç d seguir produint malsons’. Del sector conservador, també en formen part Andrés Ollero, Ricardo Enríquez, Antonio Narváez, Juan José González Rivas, Pedro González-Trevijano i Santiago Martínez-Vares.El sector progressista és configurat per Luis Ignacio Ortega Álvarez, Fernando Valdés Dal-Ré, Juan Antonio Xiol Ríos, la catalana Encarna Roca i Adela Asúa, que va ser la ponent que va redactar la sentència que anul·lava la declaració de sobirania del parlament.
Què pot fer el govern català?
El Tribunal Constitucional comunicarà la decisió de l’admissió a tràmit i de la consegüent suspensió cautelar al parlament –respecte de la llei– i a la Generalitat –respecte del decret de convocatòria–, perquè es personin en el procés en un termini màxim de quinze dies. Les dues institucions han de presentar les al·legacions que considerin adients en aquest termini màxim. A partir d’aleshores, el govern i el parlament seran considerats part directa del conflicte jurídic i podran defensar la validesa d’ambdós actes polítics.
La suspensió entrarà en vigor retroactivament des del dia de la impugnació pel govern espanyol. Aquesta suspensió afectarà les parts implicades: govern i parlament. Una providència del tribunal avisarà que la suspensió serà efectiva per a ‘terceres parts’ a partir del moment que sigui publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
Pot fer res més el govern espanyol?
Havent presentat el recurs o recursos contra la llei i el decret, el govern espanyol tan sols pot recórrer a la via jurídica. Únicament podrà demanar actuacions judicials si considera que el govern d’Artur Mas o el parlament incompleixen la suspensió cautelar. Per exemple, l’executiu de Rajoy, amb tot l’equip d’advocats i funcionaris de l’estat, pot dedicar-se a denunciar els actes de campanya dels partits o les accions informatives de les institucions. La línia que prendrà el govern espanyol quan la convocatòria hagi estat suspesa és una incògnita. Fins on estaran disposats a arribar?
Què passa si es desobeeix la suspensió de la llei i la consulta?
Entre els juristes hi ha disparitat d’opinions sobre les conseqüències que pot tenir no fer cas de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional. En una interpretació dura de la legislació, alguns juristes consideren que l’estat pot provar d’acusar per la via penal el president o els responsables de la desobediència per delictes de rebel·lió, sedició o prevaricació. En aquest document de VilaWeb es repassen totes les hipòtesis que hi ha: Les veritables conseqüències legals de la desobediència al Tribunal Constitucional.
Quines és la posició actual dels partits catalans?
CDC proposa de ser fidels a la llei catalana aprovada per un parlament democràtic com el català. Evita de parlar de desobediència i s’estima més parlar d’obediència a la llei de consultes i a la declaració de sobirania. ERC diu que s’ha de fer cas omís de la decisió del TC. Considera que s’han de posar les urnes digui què digui el tribunal espanyol. Unió es mostra partidari de les vies exclusivament legals i alguns dirigents han mostrat el seu desacord en desobeir el Tribunal Constitucional si aquest suspèn la llei i la convocatòria. ICV-EUiA posa algunes condicions a l’hora de fer la consulta si la llei i la convocatòria han estat suspeses pel TC. Els màxims dirigents d’aquesta força política han expressat la voluntat que la consulta es faci en el marc d’unes garanties democràtiques que hi donin validesa. La CUP ha deixat clar des del primer moment que la consulta s’ha de fer al marge de l’opinió dels dotze magistrats del màxim tribunal espanyol. És la formació que més ha insistit en la desobediència civil com a mecanisme per a donar la veu al poble sobre el futur polític de Catalunya. En qualsevol cas, tots aquests partits, que van signar l’acord de la data i la pregunta, seran convocats pel president Mas per prendre una decisió conjuntament sobre el camí que caldrà adoptar.
La resta de formacions –PSC, PP i Ciutadans– han deixat clar que voldrien que les institucions catalanes acatessin la decisió que prengui el Tribunal Constitucional espanyol.
Vicent Partal
30.09.2014
Acaba de començar la fase final
La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre. I, mentrestant, a Barcelona es presentava el ‘Llibre blanc de la transició nacional’. És difícil d’ensenyar d’una manera més contundent la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.
A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d’aquests tres dies. Si no n’hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul… I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.
A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d’informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l’estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.
Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d’alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d’encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.
A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d’interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d’il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l’ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s’han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.
Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d’oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l’esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.
Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s’accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.
L’opinió dels subscriptors. (Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Si creieu que també podeu ajudar-nos, apunteu-vos-hi en aquesta pàgina.)
Joan Guasch
Arribats a aquest punt, recomano la lectura d’un article que Jaume Grau publica al blog que té al diari digital Público i que ha titulat «Rajoy contra el espíritu de la Ilustración». Explica perquè la Il·lustració va començar a Europa: els pensadors europeus del segle XVIII estaven convençuts que un espai humà més fragmentat (en cultures, idiomes, religions…) feia que hi hagués més competitivitat i es manifestés més la necessitat d’autogovernar-se democràticament en cada grup humà. L’article, és clar, és més extens, però molt aclaridor i ens referma la idea que, qui realment va en contra del progrés d’Europa (i, per extensió, de la humanitat) és en Rajoy i els seus. Els catalans tenim raó. Estem a l’avançada del progrés social (no només per voler la independència) i hem de tenir clar que l’Europa dels grans estats-nació com España fracassarà. De fet, ja està fracassant, com a projecte il·lusionador. Necessitem ser independents perquè som la garantia d’un futur viable per a les generacions futures i per al futur del projecte Europeu. Rajoy i els seus s’han quedat al segle XIX, tufejant absolutament a fracàs. Tindran molta mala llet, però ja són passat, i ho hem de tenir clar. Pujats a les espatlles dels que ens han precedit, lluitem perquè els nostres descendents puguin viure en un món pròsper i feliç.
Josep Jallé
Acabo de sentir-te, benvolgut director, a l’Illa de Robinson explicitant una forma tant maldestre de fer per part del govern central que casi no m’ho he pogut creure: equivocar-se en la enumeració de la llei que demanen sigui inconstitucional …. de l’any 2010!. Això supera totes les expectatives que en reunions d’amics havia sostingut en el sentit del que el ministre Sòria va dir i reblar fa pocs mesos: que el meridià de Greenwich passava per les Canàries. Impagable, tot plegat ….. i superant Sòria!. Moltes gràcies a tots plegats, ells, per a fer-nos somriure amb aquest sainets. Impagables.
Josep Blesa
Estan fent que internet funcione més lentament a posta. Ells estan usant la “guerra guerrejada” d’Eiximinis, amb més astúcia des dels seus caus governamentals. Sí, el Full de ruta, i?.
Demà anirem a la delegació de Govern Espanyol a València a protestar. I què? I quan algú se li escalfen els testets i obliguen sota excusa a actuar els mossos, la GC i els mossos conjuntament, què?
En el rebombori ells guanyen l’aposta. DUI….sota supervisió internacional començant pels EUA o baixada de pantalons. 365 quilòmetres de distància donen un zoom bestial.
Antoni Carol
Impressiona el desfasament mental entre Espanya i Catalunya. Aquí s’ha superat el debat sobre el referèndum (una majoria aclaparadora desitja votar), fins i tot gosaria dir que s’ha superat el debat sobre la independència (la donem per “descomptada”) i s’està debaten sobre el nou país que volem. A Espanya no han captat que el procés a Catalunya és un procés constituent i que va més enllà de la independència; ells encara estan capficats i encallats amb la Constitución i el Tribunal Constitucional. La “desconnexió” és total. És ridícul pensar que la “revolució catalana” quedarà esmorteïda en el Constitucional. Tic-tac…
Pep Agulló
He expressat des d’aqui, reiteradament, la necessitat del llibre Blanc de la independència que finalment ha sortit a la llum. És una eina fonamental que ens carrega de raons i sobre això hem de centrar el debat públic. No perdem temps en especular què farà o deixerà de fer el TC i el govern d’en Rajoy. Encara sectors de la ciutadania, de la premsa, polítics,…estan constanment buscant tres peus al gat de quin tipus de mesures represives per part de l’Estat patirem qui gosi desafiar la seva legalitat. Les 7 plagues bíbliques! Un article de Joan Lluis Lluis definia l’actitud d’aquesta mena de síndrome dels vençuts que s’endivina sota aquesta fal·lera mediàtica que amplifica el poder d’Espanya: «Hi ha una teoria de psicologia social anomenada ‘Teoria de justificació del sistema’ que explica com certes persones defensen un sistema tot i sabent que les perjudica, quan en depenen directament o quan, simplement, creuen que s’ha de perpetuar pel sol fet d’existir.” Hem de canviar, doncs, l’horitzó psicològic dels qui pensen així perquè alimenta la por i ens fa més vulnerables.
Això és un tauler d’escacs però un tauler que no roman pas estàtic. El joc està sotmès a un canvis atzarosos, les caselles que eren blanques ara són negres, etc… Segurament totes les previsions que es puguin fer quedaran desmentides per la realitat canviant. Un petit fet, una anècdota pot fer canviar la situació completament. Així ha sigut historicament en molts procesos d’independència. Hem d’actuar al dia. És hora d’ampliar el voluntariat, debatre amb el llibre blanc les nostres raons. Hem de fer del sí un proposta aclaparadora, encara més, i anar responen a cada provocació de l’Estat. Intel·ligència, astúcia i serenitat. Avui a les 7 del vespre tots davant dels ajuntaments.
Mercè Voltas
Unes plebiscitàries serien incontestables
Josep Usó
Està clar que el Tribunal Constitucional, com el Consejo del Estado, com tantes altres «il·lustres institucions» només son titelles en mans del veritable poder, que de democràtic en té ben poc. El problema és doble, per a ells. D’una banda, que se salten les seues pròpies normes; i a més a més en uns moments en els quals tot el món els està mirant amb molta atenció. No de bades, l’Estat espanyol té un deute disparat i uns comportaments esperpèntics que comencen a espantar els creditors. O els socis de la UE. I, d’altra banda, ells van improvisant mentre que els catalans tenen un full de ruta que van seguint fil per randa. Ara mateix, està clar que tracten, desesperadament, de posar portes al camp. Deuen d’estar espantats, perquè el rellotge és ben visible. Quaranta dies, només. I digital, que es veu ben clar.
M’imagine els membres del Tribunal Constitucional, que com a mínim han de ser jutges, fent el paperàs que els ha ordenat qui els ha nomenat per al càrrec. Us imagineu quin prestigi s’han guanyat,ara mateix? Segurament,quan llegiu això, Catalunya tornarà a ser portada a molts mitjans de tot el món. Continuem avançant i ells corren, tan com poden, però van molt endarrerits. I són tan maldestres! Em farien pena si no fóra perquè són qui són. Ho lamente per ells. No me’n fan, de pena. Estic content.
Blanca Serra
Realment ens estem movent en esferes polítiques i socials substancialment diferents: el govern i les forces polítiques majoritàries espanyoles segueixen la cultura del «trágala» i l'»ordeno y mando» que han practicat secularment; el govern i les forces polítiques majoritàries catalanes ens movem en la cultura del pactisme, que vol dir que és el poble i les seves autoritats que parlen i pacten de tu a tu, fa segles amb el rei, i ara amb el poder espanyol. Uns es mouen en un autoritarisme desacomplexat , nosaltres partim de la democràcia participativa com a model d’acció política. Ara aquestes dos models de comportament polític han entrat en confrontació: nosaltres, per dignitat i respecte a l’obediència catalana no farem ni un pas enrere, continuarem treballant per arribar al 9 de novembre i votar pel nostre futur. Si el poder espanyol es pensa que ens desanimarem. és que no han entès res. La República Catalana Independent és el nostre objectiu i el 9 de novembre és un pas més cap a aconseguir un país políticament lliure i socialment just i digne. En els dies que venen amb preses de posició, mobilitzacions i accions de tota mena de suport al 9N ho demostrarem. El 9 de novembre votarem i guanyarem.
Octavi Monsonís
Fins ara els aparells de l’estat han seguit el guió que tenien previst. No ens ha de sorprendre ni tan sols la rapidesa amb què s’han bellugat.Ara la consulta està suspesa cautelarment.Ara toca que els partits polítics i la societat catalana estiguen a l’alçada que el temps històric els reclama. Ara cal actuar com si la consulta del 9N no estiguera en suspens. La qual cosa vol dir que els partits que hi donen suport preparen i realitzen la campanya per la consulta, amb les falques publicitàries, amb els mítings, amb les reunions amb associacions, estudiants, gent major, amb les bustiades explicant el sentit del vot que propugna cada un dels partits, etc. Que es passegen per mercats i demés repartint la propaganda del seu partit, i convencent cara a cara la gent. Que la Generalitat avise els components de les meses electorals, que notifique a cada ciutadà a quina mesa electoral ha d’anar a votar, etc. En fi, que es faça una campanya com cal.I que arribat el 9N, s’obrin el col·legis electorals i que els ciutadans puguen exercir lliurement el seu dret a votar.Estan disposats a actuar d’aquesta manera els partits polítics?Estan disposats els ciutadans a eixir al carrer permanentment, a paralitzar el país si cal, a exigir que els polítics no s’arronsen?Està disposada eixa majoria ciutadana que diu ser favorable a la independència a seguir endavant peti qui peti?L’hora és arribada, catalans no us feu enrera!
