Primer, imaginem que jo sóc espanyol i estic interessat a aconseguir convèncer els catalans que es quedin a Espanya. És una hipòtesi agosarada: si atenem a l’opinió publicada, la majoria dels espanyols no tenen cap interès a convèncer els catalans, perquè en tenen prou amb prohibir, amenaçar i insultar. Però vaja: posem-nos en la pell d’un espanyol de bona fe, que segur que n’hi ha molts, i suposem que vull convèncer els catalans apel·lant a la raó i la bona fe.
Si jo fos espanyol, què faria? Primer que res, informar-me, és clar. Em compraria un munt de diaris per llegir tot el que s’hi publica. I miraria teles i escoltaria ràdios espanyoles. Ara bé: al cap de poca estona, m’adonaria que els mitjans espanyols no serveixen per informar-se del que passa a Catalunya. Si jo fos espanyol, els llegiria i em faria una pregunta: “Com és possible que el 99% (per no dir el 100%) de les opinions i tertulians siguin contraris a la independència?”
Davant d’aquesta evidència, si jo fos espanyol, pensaria a informar-me a la premsa catalana. I, si fos espanyol, suposo que m’emportaria una agradable sorpresa: la premsa i els mitjans catalans són molt més plurals que els espanyols. Hi ha opinions a favor de la independència, n’hi ha en contra i n’hi ha per la tercera via. Hi ha anàlisi i debat. I ningú no es dedica a insultar ni amenaçar l’adversari.
Si jo fos espanyol, m’informaria amb la premsa catalana i descobriria moltes coses. Per exemple, que la premsa catalana no para de treure referències al que publica la premsa internacional sobre la qüestió. S’hi esmenten el Financial Times, The New York Times, l’agència Bloomberg, la BBC, i un llarg etcètera. En canvi, a la premsa espanyola mai no apareixen aquestes referències. Si jo fos espanyol, llegiria, encuriosit, aquests articles de premsa internacional i descobriria que tots reconeixen a la part catalana una part de legitimitat i recomanen a Rajoy que negociï. I arribaria a una trista conclusió: la premsa i les teles espanyoles censuren i amaguen sistemàticament el que no els interessa.
Si jo fos espanyol, i després de tot aquest procés em caigués a les mans l’article “Si jo fuera catalán”, de Javier Marías, em faria un panxó de riure i pensaria: “Com en són, de patètics, farsants i provincians, els intel·lectuals espanyols”.
