Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions? Aquesta va ser una pregunta recurrent al darrer Racó del Xerraire i, de fet, quasi és inevitable parlar d’independència sense que aparegui aquesta inquietud, i és lògic ja que els jubilats representen un percentatge gens menyspreable a Catalunya. Aquest neguit és producte d’altre argument fals que utilitza l’estat espanyol en el seu discurs de la por per a evitar l’independència de Catalunya.
Com funciona el sistema de pensions? Recordem que el sistema de pensions espanyol (del que en depèn també les pensions dels catalans) és un sistema de repartiment, de la mateixa manera ho seria a una Catalunya independent però en aquest darrer cas les xifres ens serien més favorables per nosaltres. I què significa això? Doncs que les pensions d’avui es paguen amb les cotitzacions a la Seguretat Social d’avui, per tant, les pensions dels jubilats catalans no les garantitzen el govern espanyol sinó les contribucions dels treballadors actuals. Així, les pensions es paguen amb les aportacions dels treballadors en actiu, de manera que amb Estat propi, els treballadors catalans cotitzaran en una Hisenda i en una Seguretat Social catalanes que permetran pagar les pensions als jubilats.
És sostenible aquest sistema? Donat el context actual de crisi, podem diferenciar un període amb superàvit de recaptació i un altre amb dèficit de recaptació (l’actual), vegem doncs aquests dos escenaris.
En els darrers anys hi ha hagut superàvit de recaptació, fet que va permetre crear un Fons de Reserva Estatal. Aquest fons és el que ha de servir en el futur per pagar les pensions dels futurs jubilats. Resulta que en el període 2004-2007, el superàvit català ha suposat més de 13.000 M€; és a dir que de les nòmines dels treballadors i de les cotitzacions socials de les empreses s’han recaptat 13.097 milions més que el que era necessari per pagar als jubilats catalans. El que sorprèn però és que en aquest període, l’excedent de Catalunya ha estat tres vegades més alt que el de la resta d’Espanya. Efectivament, 7,1 milions de catalans han aportat al Fons de Reserva Espanyol l’import de 13.097 M€, que és el 74% del total. La resta de ciutadans espanyols només han aportat 4.500 M€, tot i representar una població de 38,5 milions de persones. Així que el sistema de pensions espanyol, sense Catalunya, si que es veuria perjudicat, no a l’inrevés, a Catalunya es continuarien pagant les pensions.
Aquesta situació es perllonga fins el 2009. Al següent gràfic elaborat a partir de dades compreses entre el 2006 i el 2009, podem veure que Catalunya aporta gairebé el 30% del Fons de Reserva Estatal de la Seguretat Social.
Seguint el discurs de la por, un dels arguments que utilitzen els partidaris de «una, grande y libre», és que Espanya es quedarà tot aquest fons i no donarà la part corresponent a Catalunya malgrat que els catalans hem contribuït notablement amb els nostres salaris a l’acumulació d’aquest fons. Curiosament, aquest argument sembla que no és vàlid a l’hora de parlar de deute públic, ja que defensen que Catalunya s’haurà de fer càrrec del 20% del deute del Govern Espanyol!
En conclusió, les aportacions catalanes al sistema de Seguretat Social han estat superiors a les prestacions rebudes de manera que a Catalunya es recapta més del que es necessita per cobrir les pensions de tots els jubilats catalans. Amb xifres a la mà, podem afirmar que en el període 1995-2010, Catalunya hauria obtingut un saldo acumulat positiu de la Seguretat Social de 24.774 M€, és a dir, 3.384 euros per persona, mentre que Espanya el tindria negatiu, de –2.228 euros per persona.
Aquests anys de superàvit, ha permès que el Fons de Reserva de la Seguretat Social hagi anat creixent, arribant a 64.000 milions d’euros el 2010, tal com mostra el següent gràfic.
En principi això ens hauria de donar tranquil·litat pel que fa a la seguretat del pagament de les pensions dels futurs jubilats però el Govern Espanyol ha usat gairebé el 90% del fons destinat a pagar les pensions en moments de dèficit, com l’actual, a cobrir el deute espanyol ja que té dificultats per finançar el seu deute en els mercats exteriors, de manera que el sistema de pensions espanyol suposa un greu risc pels pensionistes catalans si continuem dins l’estat espanyol.
A partir del 2009, el sistema de pensions espanyol esdevé deficitari i per a cobrir les pensions, aquestes s’han de pagar mitjançant deute públic, però en un estat català hi hauria els mecanismes per a garantir el pagament de les pensions, inclòs podria arribar a tenir superàvit ja que no tenim tanta desocupació, el salari és una mica més elevat i comptaríem amb els 16.500 – 20.000 M€ extres que suposa l’espoliació fiscal per part de l’estat espanyol cada any.
Aquest dèficit en el sistema de pensions es dona tant a Catalunya com a Espanya, però en diferent grau. Catalunya va registrar superàvit cada any fins al 2009, en què hi van faltar 1.256 M€, és a dir, un 0,64%. Al mateix any, a Espanya (sense comptar Catalunya) el dèficit va ser comparativament major, ja que va tenir un dèficit de 21.966 milions, que representen un 2,56% del total.
A una Catalunya independent, les contribucions dels treballadors serien suficients per a pagar les pensions? Les estructures productives i les cotitzacions de Catalunya garanteixen la sostenibilitat de les prestacions, en son clarament favorables. Si Catalunya fos independent, les contribucions dels treballadors catalans es destinarien íntegrament a finançar les pensions dels jubilats catalans i donat que les contribucions serien superiors (per la menor desocupació, majors salaris, fi de l’espoliació fiscal que patim…), no només es mantindrien les pensions sinó que podrien ser més altes.
Només amb els diners del dèficit fiscal , uns 16.500 M€ que cada any van cap a Espanya i no retornen a Catalunya, es podria activar molt l’economia catalana, amb les avantatges que això suposaria (abaixar impostos, apujar prestacions dels pensionistes fins un 20%,…).
Es deixarà de pagar l’atur i altres subsidis a una Catalunya independent? De la mateixa manera que hem vist que el sistema de pensions català seria sostenible i inclòs es podria veure incrementada la prestació en un 10-20%, el pagament de l’atur i altres subsidis també estaria assegurat.
Tenint en compte que a una Catalunya independent no hi hauria dèficit fiscal que suposa una pèrdua anual d’entre 16.000 i 20.000 M€, hi hauria un notable creixement de l’economia. L’increment del PIB implicaria no només la fi de les retallades sinó que possiblement hi hauria superàvit públic de manera que el sistema seria més sostenible i augmentaria l’ocupació de manera que en generar llocs de treball disminuiria els nivells d’atur, registrant-se valors possiblement a l’entorn del 11%, similars als del País Basc. Així, l’augment de recursos i la baixada del nombre de demandants faria més sostenible el sistema, de manera que no trontollaria el pagament de les prestacions d’atur i les ajudes posteriors, ans al contrari, es podria incrementar la cobertura de les ajudes actuals. A banda de millorar la cobertura de l’atur o la jubilació, també es podrien aplicar altres mesures com ara baixar impostos, reduir la fiscalitat de les empreses, disminuir les retencions de la nòmina.
Salut i Pensions,
Olga Hiraldo i Martí
