Amb la tisora al pit

Benvolguts,

La periodista econòmica Odei  A.-Etxearte analitza avui a l’Avui els Pressupostos de la Generalitat fins al  2012, concretament la Despesa per Departaments i en un altre article analitza la possible manera  d’Eixugar el Dèficit. D’altra part hi ha més d’una dotzena de petites  entrevistes a Directors d’Editorials, Presidents de Col·legis professionals,  secretaris d’Associacions Patronals, Sindicats, etc. Cal destacar-ne un, el  darrer: David Garrofé, Secretari general de la Cecot que diu: Si cau Catalunya cau  Espanya!

Som en una situació molt delicada ja que els nostres enemics del Gobierno espanyol treballen amb tots els trumfos, tenen dret constitucional a tenir tants asos a la màniga com vulguin, i són els amos de la caixa, ja que no podem evitar d’anar pagant impostos automàticament a l’Agència Tributària Espanyola, per tant ens poden escanyar tant com vulguin o fins que ens deixem…

Les xifres són semblants a altres que hem  obtingut per altres mitjans, ara bé, com que la taula indica els Pressupostos  del 2011 i del 2012 així com les retallades des del 2010, ens podem adonar de la  magnitud de la tragèdia: Retallades que van del 25%  al 30% a Presidència, Governació, Relacions Institucionals i Economia  i Coneixement, Agricultura, Ramaderia i Pesca, Empresa i Ocupació, fins a l’11-12% a Salut, Educació i Benestar  social. I el Gobierno, insaciablement, demana més  retallades…


 

 

 

 

 

Uns quants números, aproximats:

PIB estat espanyol:  Un bilió d’euros =  1.000.000.000.000€

PIB Catalunya:                                        =     200.000.000.000€

1% PIB  Catalunya:                                 =           2.000.000.000€

Espoliació fiscal:  8,25% del PIB cada any = 16.500.000.000€

Deute de l’Estat espanyol endarrerit des de fa  dos o tres anys: 11.034.300.000€

Com  podeu veure la situació ha esdevingut insostenible…

I  ara l’article, que s’ha de llegir amb calma i intentant entendre tot  l’intríngulis:

Amb  la tisora al pit

10/03/13 – BARCELONA – Odei A.-Etxearte

·      DRAMA  L’Estat colla perquè el govern retalli 4.000 milions més

·      OFEC  Rajoy no paga deutes i redueix les aportacions socials

·      PATIMENT  S’estén l’alarma a tots els sectors

¿Pot pair la  ciutadania una nova retallada de 4.000 milions  d’euros? El carrer bull i el govern d’Artur Mas s’ha declarat incapaç  de rebaixar el dèficit d’enguany fins al 0,7% del  PIB. Per arribar al llindar marcat per l’Estat, la Generalitat hauria  d’executar de cop un ajustament equivalent al dels dos últims anys. Si el  novembre del 2011 Mas ja alertava que en alguns sectors s’havia “tocat os”, els  efectes de la tisorada que exigeix ara Mariano Rajoy als territoris podrien  perjudicar els serveis públics fins a límits inassumibles per a Catalunya. Un país amb severs problemes de liquiditat, que  pateix un dèficit fiscal crònic del 8% del PIB i guarda una llarga llista de  deutes impagats per un Estat deslleial que rebaixa les aportacions en polítiques  socials i contínuament l’obliga a assumir despeses  imprevistes.

L’executiu  espanyol, a més, ha frenat els intents catalans d’obtenir ingressos a partir de  nous impostos, com ara el tribut sobre els dipòsits  bancaris o l’euro per recepta. I la Generalitat, amb la tisora al  pit, es resisteix a quadrar els pressupostos a costa d’una dramàtica rebaixa de  la despesa. El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha reptat el  ministeri d’Hisenda a “tenir el coratge” de  determinar quins serveis s’han de tancar. Mentrestant, el Departament  d’Economia treballa amb diversos escenaris de dèficit, entre ells el de l’1,5% del PIB a banda del 0,7% obligatori, i espera que Rajoy es posi a la  raó i flexibilitzi finalment les exigències als territoris. Qui dia passa, any  empeny.

Els primers  damnificats pels ajustos d’enguany són els treballadors públics. El govern ja ha  decidit suprimir l’equivalent a una paga extra per estalviar 375 milions del total de 730 que vol obtenir del capítol de personal.  Davant de la magnitud de la tragèdia, tots els sectors estan en peu de guerra.  El Consell Nacional de la Cultura reclama que la Generalitat apugi fins al 2% del seu pressupost les partides  destinades a aquest àmbit. Els proveïdors sanitaris  estan col·lapsats. El govern de Mas deu 302 milions a les farmàcies i 640 als centres sanitaris  concertats. A les universitats, estudiants, professors i personal  d’administració i serveis feien vaga fa una setmana per protestar contra les  tisorades. La factura del deute a les entitats  socials, segons dades del tercer sector, s’enfila fins als 435 milions. Són alguns exemples d’una llista interminable.

De defensor a  detractor

El president Mas es  va estrenar al Palau de la Generalitat com a ferm defensor de l’austeritat, en  línia amb els mandats europeus. Ara defensa que és inassumible. Després de  liquidar dos pressupostos desagraïts i impopulars que han reduït el forat públic  a la meitat; un cop constatat el nul compromís de  Rajoy per limitar el dèficit fiscal i pagar els deutes pendents, i  vista la implacable determinació de Madrid de lligar curt els territoris amb la  caixa, reclama la flexibilització per preservar l’estat del benestar. CiU i ERC  reclamen al ministre Cristóbal Montoro que, si l’objectiu espanyol es manté en  el 4,5%, accepti l’1,7% com a límit, un percentatge que prové de  l’aplicació la llei espanyola d’estabilitat pressupostària. El govern ha  presentat un requeriment a l’executiu estatal perquè, precisament, incompleix la  norma i l’amenaça de recórrer als tribunals. La Generalitat va tancar el 2012  amb el dèficit en l’1,96%.

Plena  dependència

ERC intenta  empènyer CiU per saltar-se l’objectiu si el govern espanyol s’entesta a mantenir  el 0,7%. Seria, a la pràctica, el  detonant de l’agenda sobiranista. Davant del  desafiament, el govern espanyol podria acabar intervenint Catalunya en aplicació  de la llei d’estabilitat pressupostària, fins arribar a una pràctica suspensió  de l’autonomia. La Generalitat, a més, depèn cada mes de les  transferències de l’Estat. És l’administració espanyola la que recapta la  majoria dels impostos dels catalans en virtut del model de finançament. El  tancament dels mercats financers també ha convertit l’executiu de Mas en  dependent de l’anomenat fons de liquiditat espanyol. Per a aquest 2013, ha  demanat a l’Estat 9.073 milions, la  majoria dels quals es destinaran a venciments de deute. L’única partida pressupostària que ha augmentat en els últims  anys ha estat la dels interessos. S’hi van destinar 1.119 milions el 2010, 1.478 el 2011 i 1.994 el  2012.

L’accés a  l’anomenat rescat de Montoro obliga la Generalitat a retre comptes contínuament  de l’estat de la tresoreria. Per estrènyer encara  més el control, el Consell de Ministres va aprovar divendres la creació d’una  autoritat fiscal independent que vetllarà per les arques dels territoris. CiU  parla d’asfíxia financera. ERC, com a condició per donar suport als  durs pressupostos que s’albiren, li reclama que faci  pedagogia de l’ofec. Acció, reacció: els convergents engeguen dues  campanyes per explicar que Madrid és el vertader culpable del drama social. La  gran incògnita és si Rajoy afluixarà la corda. I si demanarà res a  canvi.

Joan A. Forès

Reflexions

http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/

Aquesta entrada ha esta publicada en Economia, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *