Bon dia,
1. Avui el company dels GOAL, en Carles Cosialls, ens fa fixar en un magnífic Diagrama sobre la Consulta del diari ElPuntAvui, què, amb fonaments jurídics i legals, ens demostra que si hi ha voluntat política és possible!
2. El directe.cat ens fa arribar una noticia-hipòtesis del paper que UDC i el Grup Godó podrien estar desenvolupant en aquest Procés, tant de bo sigui així! Jo no ho tinc tan clar!
Espanya a la inòpia amb el procés sobiranista
La miopia del govern espanyol vers el significat del procés sobiranista s’incrementa per les informacions que rep dels sectors unionistes catalans
Les declaracions de representants del Govern espanyol, dels partits i opinionadors de mitjans públics i privats espanyols mostren una desinformació important vers el significat del procés sobiranista endegat a Catalunya. En l’imaginari espanyol hi ha dos aspectes recurrents: la possibilitat real de canviar la consulta per una millora fiscal a Catalunya i la probabilitat de que s’ajorni fins a diluir-se. En el primer cas es veu la consulta com un element de força dels catalans per aconseguir millorar el seu finançament i l’argument és que Catalunya mai en té prou i des de sempre que fa xantatge a l’Estat espanyol per esgarrapar més recursos. En la creença del molt probable ajornament intervenen elements que són abonats per actors catalans.
L’esperança d’Espanya és que en el pittjor dels casos la consulta es dilatarà en el temps fins a diluir-se
En la creença que la consulta acabarà per posposar-se i es diluir-se en el temps hi ha tres elements clau: en primer lloc es dóna per fet que Unió – Duran i Lleida-, té la clara intenció d’aplaçar la consulta i el pes d’aquest en la federació fa inviable la seva realització a mig termini. En segon lloc ha calat la idea de que hi ha una autèntica divisió dins el govern Mas que la dificultarà, i en tercer lloc que es prioritzarà la sortida de la crisi i la consulta quedarà relegada.
Duran i La Vanguardia enganyen Espanya
El líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, amb anys d’experiència al Congrés espanyol i amb contactes i velles amistat amb actuals ministres i sectors del poder econòmic i mediàtic, és escoltat a Madrid com a informador veraç. El líder d’Unió des de fa mesos va deixant senyals del seu desacord amb el procés sobiranista que impulsa el president Mas, d’aquí el convenciment dels mitjans i del govern espanyol que Duran és un aliat i una garantia de que la consulta, en els pitjors del casos, s’alentirà. Pel que fa a la divisió dins del Govern de Mas, Duran i el Grup Godó , amb La Vanguardia al capdavant, s’encarreguen de fer la feina. Duran no hi ha setmana que no surti amb declaracions que posen dubtes i incertesa sobre la marxa del procés sobiranista i el grup godó amb editorials, portades, semàfors vermells i tertulians afins a la televisió i ràdio sembra dubtes, incertea i discrdia`, a més, tot dos abonen la idea de que a Catalunya hi ha coses més importants que la consulta i que sortir de la crisi és una prioritat, malgrat que el president Mas ha explicat molt sovint que la consulta i la sortida de la crisi formen part d’un tot indestriable.
3. El que està clar és que el Govern Espanyol està cada dia més sol i fa més el ridícul! Vegeu la notícia!
Espanya que ha defensat la il·legalitat de la independència de Kosovo fins avui mateix, queda en ridícul davant l’acord històric assolit entre Sèrbia i Kosovo
El govern espanyol i els partits unionistes defensors acèrrims de la il·legalitat de la independència de Kosovo s’han quedat sols, l’aposta d’Europa ha donat els seus fruits i Rivera, Camacho, Navarro i membres del PP i PSOE s’han quedat sense arguments; la via kosovar pren força. Després de mesos de negociacions, Sèrbia i Kosovo han arribat a un acord històric per normalitzar les seves relacions. Kosovo va declarar la independència de manera unilateral el 2008 i a l’igual que l’estat espanyol, Sèrbia no havia reconegut l’estat balcànic. L’acord, que ha tingut la mediació de la Unió Europea, forma part de la normalització de relacions amb els seus veïns que necessita Sèrbia per poder ingressar al club europeu.
La mediadora de les converses, l’alta representant de la UE per Assumptes Exteriors, Catherine Ashton, ha valorat positivament l’acord. «És molt important que ara el que estem veient és un pas que s’allunya del passat i, per totes dues parts, un pas més proper a Europa», ha dit Ashton a través d’un comunicat.
L’acord s’ha segellat després de mesos de tenses negociacions entre el primer ministre serbi, Ivica Dacic i el seu homòleg kosovar, Hashim Tachi, a Brussel·les. Tot i que el pacte és preliminar, és alhora històric perquè és l’inici de la fi d’anys de conflictes i tensions. Suposa un punt d’inici per a la reconciliació i per a l’adhesió a la Unió Europea. «Aquest és un dia històric per a les relacions entre Sèrbia i Kosovo, per tota la regió dels Balcans i per la Unió Europea», ha dit el comissari europeu d’Ampliació i Política Europea de Veïnatge, Stefan Füle, en un comunicat. «És crucial ara que el lideratge polític i el públic general a Sèrbia i a Kosovo donin suport a l’acord i ajudin activament a implementar-lo», ha afegit Füle.
Els dos primers ministres han aconseguit un acord en la seva desena ronda de converses mediades per la Unió Europea. Ara tots dos primers ministres han de portar l’acord a les seves respectives capitals perquè s’aprovi de manera definitiva.
El pacte obre la porta a l’ingrés de Sèrbia a la Unió Europea. Està previst que el país iniciï les negociacions per adherir-se al club europeu el proper mes de juny. Kosovo, antiga província de Sèrbia, va fer una declaració unilateral d’independència el 2008 després d’un conflicte heretat de les guerres balcàniques dels anys 90, que van dividir l’antiga Iugoslàvia.
4. Mentrestant nosaltres a lo nostre, a construir un projecte en positiu i inclusiu! Tothom al Camp Nou!!!
El 29-J, un Camp Nou per la independència
L’Assemblea Nacional Catalana juntament amb Òmnium enllesteixen un gran acte per omplir l’estadi del F.C. Barcelona amb la col·laboració especial de Lluís Llach
Aquest acte forma part del full de ruta de l’ANC que us vam avançar des del directe!cat, tot un seguit d’actes i accions per a mobilitzar el i escalfar motors de cara la cadena humana de la Diada i donar una empenta al procés de construcció d’un estat propi. L’objectiu omplir el Camp Nou amb un Gran Acte Nacional en col·laboració d’Òmnium Cultural i altres entitats, el 29 de juny. L’esdeveniment durarà mitja jornada i tindrà parades i espectacles diversos, finalitzarà amb un espectacle únic i singular basat en un projecte que Lluís Llach va treballar amb el poeta miquel Martí i Pol, anomenat “Arrels d’Univers”. En aquests moments queda per confirmar el vist i plau de l’actual junta del F.C. Barcelona per confirmar l’acte o buscar un espai alternatiu, però seria un lleig considerable que l’actual president del Barça, Sandro Rosell és negués a cedir el camp
29-J: Omplir el Camp Nou, “Concert per la llibertat nacional”
L’acte consistiria en una jornada que s’iniciaria a la tarda i finalitzaria a la nit amb un espectacle singular i únic. Amb la possibilitat de celebrar una gran Fira d’entitats a la zona d’accessos al Camp, amb espais de difusió de diverses iniciatives, recollida de signatures, actuacions i accions diverses a l’interior del camp i com a cloenda, s’estrenaria un espectacle basat en un projecte anomenat “Arrels d’Univers” que van treballar conjuntament Lluís Llach i Miquel Martí i Pol però que va quedar inacabat degut a la mort del poeta. Aquest espectacle compta amb la direcció artística de Lluís Danés i Gerard Quintana i la implicació de Lluís Llach, i contempla la participació d’artistes de molt diversos àmbits: del país i d’internacionals.
Full de ruta per mobilitzar el país (publicat 4-abril-2013)
Recuperar la memòria històrica del moviment
L’ANC és hereva de tres processos històrics del país: l’Assemblea de Catalunya, La Crida i les Consultes. Enguany coincidint amb els 20 anys de la seva dissolució, i com va fer en el seu moment l’Assemblea de Catalunya, està previst que La Crida doni el seu relleu simbòlic a l’ANC.
De Catalunya al Món, suports per a la independència
L’ANC també té previst fer saber al món que Catalunya té la voluntat d’esdevenir un nou estat, en aquest sentit la campanya De Catalunya al Món explicarà els motius històrics i actuals que ens han portat a aquesta voluntat inequívoca. Altres objectius de la campanya són demanar empara al món per a aconseguir el referèndum, denunciar el setge a que l’estat espanyol té sotmesa Catalunya. La campanya també inclou una recollida massiva de suports sota el lema “signa un vot per a la independència”.
Cadena humana durant la Diada del 2013
L’acció pensada amb l’objectiu de tornar a posar Catalunya al centre mediàtic mundial, demostrar la unitat del poble i mostrar al món la voluntat de Catalunya i accelerar el procés polític capa a la independència, es desenvoluparà previsiblement de la Sènia a les Alberes per la costa, amb possibilitat d’estendre’s per la resta dels Països Catalans
5. I tal com titulàvem el recull del Procés d’Independència del dia d’avui, aquí teniu els 4 genets de l’Apocal·lipsi reflexats en el magnífic article d’en Toni Soler, que ens facilita avui el company Josep Farreny. Com diu ell, clar i català!
Conscient, precís i sistemàtic
TONI SOLER |Actualitzada el 21/04/2013 00:00
La base sobiranista s’agita -molta gent s’està sentint enganyada, i ho farà saber a crits- però mentrestant les elits conspiren. XAVIER BERTRAL
LA POR. Com ja s’ha dit en diverses ocasions, a Madrid es pensen que tot el que passa a Espanya és perquè ho diu el BOE, o perquè s’ha decidit prèviament a Génova, a la Castellana o a la llotja del Bernabéu. Per això mateix pensen que la manifestació de l’11-S la va organitzar directament l’Artur Mas, i que si Mas caigués ens passaria a tots aquesta mena de trastorn mental transitori. Muerto el perro, se acabó la rabia . Aquesta consigna és explícita i la coneixen tots els ministres, el CNI, el PSOE, la patronal, la banca i la caverna mediàtica, tan cega i sorda que quan vol saber què es cou a Catalunya truca a l’Albert Rivera. Es tracta d’una operació d’estat que abraça tots els terrenys, incloent-hi la guerra bruta, que consisteix a barrejar veritats amb mentides, delictes amb conxorxes, individus amb trames, i que fa possible que s’instal·lin l’amenaça i la por en el partit del Govern. CDC no té un Bárcenas, però té el cas Palau, que petarà quan més li convingui a la Moncloa. Potser la por, doncs, és al darrere de certs arronsaments i certes crides al diàleg.
L’OFEC. Després hi ha la qüestió financera, en què el PP i l’oposició d’esquerres es presten a formar una curiosa pinça que deixa el govern de CiU encerclat; en una posició que, sense l’inestable suport d’ERC, seria d’escac i mat. Mentre l’Estat exerceix un ofec financer «conscient, precís i sistemàtic», en paraules d’un rellevant membre del Govern, el PSC i ICV assenyalen Mas com l’únic culpable de les retallades (per la seva maldat intrínseca, suposo), com si Montoro i la UE no existissin, i passant per alt la vergonya del dèficit fiscal que ells mateixos van patir quan manaven, i que els va obligar a endeutar la Generalitat fins a límits intolerables. Però, alerta: com a Stalingrad, els assetjadors poden esdevenir assetjats. L’esquerra alternativa, que la CUP, Forcades i Oliveres estan portant decididament cap a l’independentisme, em- peny fort i demostra una gran capacitat de penetració en àmbits ben assortits, com el dels nous votants i el dels exvotants. CiU ho observa amb neguit… però el vell tripartit també.
LA PRESSIÓ. Molt de soroll, molt de moviment, poca política. El cor del país no batega al Parlament, que el PP i Ciutadans intenten convertir en un circ. El g overn dels millors és un guirigall pitjor que el tripartit. La base sobiranista s’agita -molta gent s’està sentint enganyada, i ho farà saber a crits- però mentrestant les elits conspiren. La feina discreta que estan fent Joan Rosell, Isidre Fainé, Lara, Godó i d’altres és realment notòria. Parlen amb tothom, i a tothom diuen: «No es pot fer, seria un desastre». En un esforç coordinat amb el govern espanyol i les seves ramificacions, pretenen alterar el rumb de la situació passant per sobre del mandat democràtic. Si fóssim un estat, en diríem cop d’estat. Com que no ho som, direm només que estan intentant fer fracassar un moviment que -repetim-ho- no surt del cap de l’Artur Mas, sinó del carrer. Si més no, el viratge actual ens permetrà a tots saber distingir entre el sobiranisme oportunista -el que només buscava vots, lectors o clients- i el sobiranisme de veritat. I ara, que guanyi el millor.
6. I finalment un «youtube», que ens fa arribar el company Jordi Pons des de Berga, sobre el Sopar a Santa Coloma de Gramenet organitzat per cada 11de cadames, del dijous 11 d’abril de 2013 amb el parlament de’n Lluís Cabrera, i que jo he aprofitat per ampliar amb més discursos del mateix dia i acte, són impagables! La independència tira, fins i tot allà on podríem tenir més dubtes! No tinguem por, hi seran amb nosaltres perquè el nostre projecte és humà, basat en les llibertats i inclusiu!, que la prudència no ens faci traïdors!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=h_Ou9c87MME&NR=1&feature=endscreen[/youtube]
[youtube]http://youtu.be/R3r_FzM-xDk[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=HrZodJkgE8w[/youtube]
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=bh9PPM_5w2Y&NR=1&feature=endscreen[/youtube]
[youtube]http://youtu.be/lLLNBkxtIF4[/youtube]
Salut i Mestissatge!
Sergi Alcon i Gibert
