Bon dia,
1. Semblava que avui seria un dia sense grans notícies pel que fa agafar consciència de la necessitat de la Independència, però no ha estat així! Avui les 4 notícies que ressalto són d’aquelles de profunditat, de canvi de consciència, de paradigma, especialment per aquells que es mouen encara en el dubte o la desconfiança. Primer comencem per un mapa de l’Europa del 1500, que ens fa arribar el bon amic Josep Pons de Berga. Queda clar que SÍ hem estat independents i ens hem autogovernat, incloent moneda pròpia, lleis, justícia, tropes, etc… però això no és el més important, el més important és el DRET a tornar a ser-ho!
2. Gràcies a la difusió particular que ha fet la companya Olga dels GOAL, del vídeo reportatge de la BBC de l’any 1979 que s’ha pujat a la xarxa recentment i que els GOAL, atents al Procés com sempre, ja hem publicat al nostre blog, refermem el que la gran majoria ja hem conegut, que som una Nació molt més antiga que la Constitució Espanyola, que venim de lluny i que volem anar lluny! Com historiador vull recordar que la Reina d’Anglaterra, Anna, i la corona en general, es va comprometre en el Pacte de Gènova de 1705 amb els Catalans a defensar les llibertats, i constitucions de la Nació Catalana fos quin fos el resultat de la Guerra de Successió! En aquest reportatge sembla que per uns moments els anglesos recordin les seves pròpies paraules, però no és prou, volem un recolzament internacional i potent també ara!
Clica aquí per accedir a l’entrada on pots visualitzar el reportatge.
3. I perquè la Independència?…, per a tots aquells que tenen por del canvi, de moure les coses, etc.. El bon company i amic Carles Cosialls, dels GOAL, ens remet la difusió de les millors frases del programa d’ahir de «Singulars», d’en Jaume Barberà, al Canal 33, amb el convidat Ramon Muñoz. A que esperem? Ens diu el Carles! Volem ser arrossegats per la caiguda del Regne d’Espanya? Totes les frases són un avís contundent, en paraules del propi Carles, no és prou raó aquesta per a la Independència es vingui d’on es vingui?! I tant! Recordem que Espanya té una economia basada en el Rendisme i la Especulació bàsicament i que Catalunya, a diferència d’Espanya, SÍ va fer la Revolució Industrial, cosa que, com ja es comenta en les paraules de Josep Benet i pel propi reportatge de la BBC del que parlàvem abans, incrementa la diferència, ja que a la nostra Nació l’Economia és Productiva i Industrial. Volem perdre tot el nostre teixit i història econòmica?!…. Doncs ja ni hi ha prou! Catalans! Independència!
Us passo l’imperdible resum de les millors frases del programa Singulars d’ahir.
CONTUNDENT, per si ens quedava cap dubte. Està clar?
I doncs? què esperem?
Us passo també el vídeo, per si ho voleu veure sencer.
Continuem prenent consciència..
Data de publicació: 15/05/2013
Ramón Muñoz, a «Singulars»: «Anem, sense remei, a la suspensió de pagaments».
Ramón Muñoz, a «Singulars».
Ramón Muñoz és llicenciat en Periodisme per la Universitat Complutense de Madrid i s’ha especialitzat en informació econòmica. Actualment treballa a «El País» i és l’autor del llibre «España, destino tercer mundo«, del qual ja s’han fet cinc edicions. Aquest dimecres ha estat a «Singulars».
Recuperem les frases més destacades del programa:
«Hem vist que bonic que és viure el low cost, com viatjar a París per 100 euros, però ara ens toca l’altra cara de la moneda, els sous low cost, la sanitat low cost i l’educació low cost. Viurem un tercer món amb wifi, anem cap a un model amb uns quants poderosos i rics i una gran quantitat de classe baixa, perquè la classe mitjana desapareix.» «L’estat del benestar ha estat sempre l’excepció, no la norma. Ens han dit que aquesta era una crisi més, cíclica, però no ho és. Espanya deu molts diners i no els podrà tornar mai. Ho devem tots, estat, famílies i empreses. Pel que fa als bancs, no sabem quant deuen ni com estan.» «Espanya és insolvent, ningú ha pagat mai un nivell de deute com el nostre. Els bancs espanyols estan tan malament que deuen 260.000 milions d’euros al Banc Central Europeu i d’això estan vivint. És la tercera part del total que deuen els bancs europeus i, òbviament, Espanya no és la tercera part d’Europa.» «Els grans bancs ja no gosen maquillar les xifres com feien abans, i a Espanya ja no guanyen diners, els guanyen a l’exterior. Es diu que hi ha 160 mil milions d’euros en «crèdits zombis», crèdits que, aparentment, als balanços, són sans, però realment no ho són, i les empreses que els tenen no podran tornar a pagar-los mai.» «Rajoy diu que el pitjor ja ha passat, però, des que va començar la crisi, l’any 2008, el govern espanyol no ha encertat ni una sola previsió. L’any passat van pronosticar creixement per al 2012 i hem decrescut un 1,4%. Rajoy va arribar al govern amb un lema que era «més feina, menys impostos». Han apujat tots els impostos i tenim 1,3 milions més de parats.» «El bipartidisme ha estat dolent perquè s’han posat d’acord en el que és fonamental: enganyar la gent amb la seva butxaca, la seva pensió i el seu sou. L’esperança política és que es trenqui el bipartidisme.» «Quan Rajoy va arribar al govern, el seu compromís del dèficit amb Brussel·les era del 4,44%. A finals del 2012 va anunciar un 6,7% i la Unió Europea el va corregir anunciant que el dèficit real d’Espanya era del 7%. Actualment, el dèficit és del 10,6%. Ningú es pot creure que els que manen de veritat, com el senyor De Guindos, no sabessin aquests números reals.» «El 2012, amb totes les retallades, es va fer un ajust immens, però, tot i així, es va batre el rècord de deute de la història d’Espanya. El deute no es redueix ni es reduirà mai per molt que es retalli. Anem, sense remei, a la suspensió de pagaments.» «El ‘corralito’ que ha tingut lloc a Xipre no és únicament no poder disposar lliurement dels teus diners, és molt pitjor. L’estat ha saquejat els dipòsits i els comptes als ciutadans. La Unió Europea va veure que la magnitud del robatori era tan gran, que va dir «a partir de 100.000 euros». Aquí pot passar el mateix. Que la gent tingui cura dels seus estalvis.» «Ningú ha dit que els estalvis espanyols estan protegits. El Banc d’Espanya no sap quants diners hi ha al Fons de Garantia de Dipòsits. L’última vegada que va donar la xifra, com que ho havien gastat en el rescat de caixes, estava en negatiu, a -2 mil milions.» «Sabem que això no és una crisi i no sabem com ens en sortirem. En cap crisi de la història mundial, els preus immobiliaris han caigut un 40%, la borsa, un 60% i l’atur ha pujat un 27%. No hem tingut mai res semblant.» «A Espanya hi ha dos tipus de joves. Els ni-ni, ni estudien ni treballen, viuen amb i dels pares o els avis i són el 23% dels joves. No tenen cap futur familiar ni laboral. Pel que fa als joves qualificats, els «erasmus», 390.000 han emigrat des de l’any 2008. És la seva única opció.» «Hem viscut el fenomen del low cost i ens ha semblat meravellós. Però això havia de tenir trampa, perquè nosaltres ja no fabriquem res i hem arribat als sous low cost. El 60% dels salaris a Espanya està per sota dels 1.000 euros i el salari més freqüent, el que més s’acosta al que guanya la majoria, és de 947 euros.» «Gràcies a la reforma laboral de Rajoy, hi ha un milió 300.000 parats més. El govern va afirmar que, quan acabi la legislatura, el 2015, hi seguirà havent un milió més de parats que quan va començar. Si en el moment de més crisi permets que les grans empreses puguin acomiadar gent gràcies a aquest instrument, és com posar una pistola en mans d’un suïcida. Les persones que han estat acomiadades de 40 i 50 anys no tornaran a treballar.» «Espanya és molt rica en rics. En números absoluts, és el novè país del món que té més persones riques en les llistes de riquesa com la de Forbes. Però, en relació amb la població, és el tercer país amb més rics per habitant; únicament hi estan per sobre els Estats Units i la Xina.» «En aquesta crisi no se salva ningú. Els funcionaris semblaven intocables i ja s’han destruït 229.000 llocs de treball públics i els pensionistes han sofert retallades que els polítics han anomenat reformes.» «La veritable causa de la crisi és que no produïm res. El totxo és la conseqüència de la crisi, no podíem créixer per enlloc més. Espanya s’ha esforçat a destruir el sector industrial, que és la riquesa real de les nacions. L’any 1975, la indústria era el 35% del PIB, actualment és el 15%.» «Tots els sectors econòmics van destruir llocs de treball l’any 2012, menys un: curiosament, la construcció. També vam tenir rècord de turistes, 57,7 milions, però paradoxalment es van destruir llocs de treball.» «Rescatar els bancs i les caixes ha costat a cada espanyol 2.814 euros. I no és únicament que els banquers no hagin demanat perdó per les «estafes legals» que han fet, sinó que cap d’ells ha estat imputat ni ha anat a la presó. La primera acció per solucionar el desgavell del sistema financer, per evitar que això torni a passar d’aquí dos anys, és que algun d’aquests banquers vagi a la presó.«
Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón
Cada dos semanas muere una lengua. Es posible que a finales de siglo hayan desaparecido casi la mitad de las cerca de 7.000 lenguas que se hablan hoy en el mundo, a medida que las comunidades abandonan sus lenguas vernáculas en favor de las mayoritarias.
En el Atlas de las lenguas en peligro del mundo de la Unesco (2010) se incluye el aragonés como una de las que se encuentran en esta situación, posiblemente una de las lenguas de la Unión Europea que presenta peor futuro para su conservación. Por su parte el catalán hablado en Aragón sufre un franco retroceso y castellanización al no disponer de instrumentos adecuados para su normalización.
En total unas 100.000 personas (un 7% de la población total de Aragón) hablan una de estas dos lenguas minoritarias, un patrimonio inmaterial de toda la humanidad de cuya conservación todos, y especialmente los gobiernos, somos responsables.
En 2009 las Cortes de Aragón aprobaron una ley de uso, protección y promoción que reconocía la existencia tanto del aragonés como del catalán y garantizaba el aprendizaje (voluntario) en la enseñanza reglada y determinados derechos de los hablantes, entre ellos el de dirigirse y ser contestados por la Administración (en determinados casos) en sus respectivas lenguas. Esta ley nunca ha llegado a ser aplicada.
El actual Gobierno de Aragón, desoyendo la normativa internacional (Declaración Universal de los Derechos Humanos, Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias?), estatal (Constitución española de 1978) y el propio Estatuto de Autonomía pretende, derogando la ley de 2009, aprobar una norma que niega la existencia tanto del aragonés como del catalán y condena a estas dos lenguas (ambas con un importante legado literario y con un interesante presente creativo) a la invisibilidad y a medio plazo a su desaparición.
Por ello, los firmantes de este manifiesto, miembros de la comunidad científica, muestran su apoyo al reconocimiento expreso del aragonés y el catalán hablado en Aragón, así como de los derechos de sus hablantes, para un desarrollo público normal de ambas lenguas, en aplicación de la legalidad internacional en esta materia y en igualdad de condiciones con el resto de las lenguas de España, Europa y el mundo.
Manifiesto en castellano 30.5 Kb
Manifiesto en aragonés 31.5 Kb
Manifest en català 32.0 Kb
Manifeste en français 34.0 Kb
Manifesto in English 31.0 Kb
