«La Patria vale más que la democracia» (242)

Bon  dia a tothom!

1. Avui us explicaré a  quin País no vull pertànyer i a quin sí.

No vull pertanyer a un país que intoxica i que es mira el seu  melic centralista, obviant la seva composició de pobles diferents que han de ser  respectats en peu d’igualtat, idea d’Espanya, d’altra banda, que històricament  hem reclamat els catalans i que sempre s’ha anat a norris, sovint per la  força militar. Ja estem cansats i no hi ha volta enrere, recordeu «Catalunya serà independent perque Espanya mai ha volgut  ser Federal» . Per a mostra de la  manipulació, una notícia sobre les paraules del  Sr.Gallardon, Ministre de Justícia Espanyol (te delicte!, mai  millor dit!)

Gallardón barreja el procés sobiranista i el tràfic de drogues des  del Congrés

Pregunta a ERC si vol un país independent  que es financiï amb el tràfic d’estupefacients

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha  relacionat aquest dimecres el procés sobiranista de Catalunya amb les drogues i  el finançament a través de substàncies il·legals. Ho ha fet en la resposta a una  interpel·lació del portaveu d’ERC al Congrés, Alfred Bosch, en favor de la  legalització del consum de cannabis. Gallardón ha preguntat a Bosch si pretén  seguir els passos marcats per l’alcalde de Rasquera, que va afirmar, segons el  ministre, que les plantacions «poden ajudar econòmicament a la independència de  Catalunya».
«Si seguim per aquest camí i  el discurs del seu partit és no només treure Catalunya d’Espanya, que suposa  treure-la d’Europa i de l’euro, sinó a més finançar-se econòmicament segons diu  el seu correligionari situant-se com un Estat al sud d’Europa que viola la  legalitat internacional i es finança amb el tràfic d’estupefacients, no crec que  aquest sigui el camí intel·ligent», ha sentenciat  Gallardón.Ha estat la resposta que ha donat a la interpel·lació d’Alfred  Bosch, que ha recordat que hi ha 3 milions de consumidors que fumen cannabis  almenys un cop al més i que a Catalunya hi ha 167 associacions de consumidors. A  més, ha destacat que a Rasquera es va votar a favor del cultiu com a eina per  combatre la crisi. La legalització, ha afirmat, produiria ingressos per valor  d’entre 300 i 400 milions d’euros anuals a les arques públiques.

2. No vull pertanyer a un país on els representants màxims de les  seves forces armades tenen més irracionalitat que cultura, i que són espanyols abans que democrates,  la notícia, que m’ha fet arribar en Carles Cosialls dels GOAL, es comenta  per si mateixa.. Quan abans fem un Estat propi i de bell nou  millor!

El País  28/02/2013

“La patria vale más que la democracia”

Un general en la reserva justifica una  intervención militar para evitar la secesión

“Si los mecanismos de defensa de la Constitución  no funcionan, entonces…”

MIGUEL GONZÁLEZ Madrid 27 FEB 2013 – 20:55 CET933

El título del debate, Fuerzas Armadas y ordenamiento  constitucional, no permitía prever el cariz que acabaría tomando el acto,  pero el general de división en la reserva Juan Antonio Chicharro se metió al  público en el bolsillo cuando proclamó: “La patria  es anterior y más importante que la democracia. El patriotismo es un sentimiento  y la Constitución no es más que una ley”.

Un centenar de personas abarrotaba el pasado 6 de febrero el  salón de la Gran Peña, un club de rancio aroma frecuentado por militares  retirados en la Gran Vía madrileña. Entre los ponentes figuraban, además del  general, el presidente de la Sala de lo Militar del  Supremo, Ángel Calderón, el rector de la Universidad Rey Juan Carlos, Pedro  González-Trevijano, y el magistrado y director de la Revista Jurídica Militar,  José Antonio Fernández Rodera, como moderador.

El acto se desarrolló dentro de los cánones académicos hasta  que tomó la palabra Chicharro,  comandante general de la Infantería de Marina (un cuerpo con más 4.000  militares) hasta diciembre de 2010. Desde el principio dejó  claro que la suya no era una intervención improvisada.

Chicharro sigue sujeto al código disciplinario y tiene  destino en Defensa

Según varios asistentes, se excusó alegando que en  circunstancias normales habría declinado la invitación, pero que la  actual “ofensiva separatista-secesionista” le obligaba a hablar. Como único militar entre los oradores,  aseguró que en los ejércitos “hay un sentimiento generalizado de preocupación,  temor, incertidumbre y confusión”, lamentó su ostracismo y criticó la destitución del general José  Mena, en enero de  2006, por criticar el Estatuto catalán.

Aunque reprochó a los nacionalistas que busquen una  interpretación tergiversada de la Carta Magna, se aventuró a ofrecer la suya. “El artículo 8.1 no implica la autonomía de las Fuerzas Armadas”, dijo, en  alusión al mandato que encomienda a los ejércitos la misión de “defender la  integridad territorial y el ordenamiento constitucional”. En línea con la  jurisprudencia, recordó que la defensa de la Carta Magna corresponde al Tribunal  Constitucional y al Gobierno, al que el artículo 97 de la Constitución atribuye  la dirección “de la Administración civil y militar”.

Hasta ahí, la parte ortodoxa de su discurso. Recurriendo  siempre al condicional y sugiriendo las respuestas en forma de preguntas,  desarrolló luego una teoría justificativa del golpe de Estado. El problema se produciría, dijo, “si los responsables de la  defensa de la Constitución no se comportaran como su función  requiere”. Y ello le llevó a preguntarse “cuál es el rango  normativo del título preliminar de la Constitución”.

No lo dijo, pero lo dio a entender: el artículo 8.1 forma  parte del núcleo duro de la Carta Magna, lo que no sucede con el artículo 97, el  que determina la subordinación de las Fuerzas Armadas al Gobierno, por lo que su  fuerza imperativa sería menor.

El general se adentró por la peligrosa senda de las  hipótesis al invitar a imaginarse qué sucedería si el PP perdiera la mayoría  absoluta en las próximas elecciones y los nacionalistas le exigieran, a cambio  de su apoyo, la reforma del artículo 2 de la Constitución, que consagra la  unidad indisoluble de la Nación española. “¿Qué  hacen entonces las Fuerzas Armadas?”, se preguntó. No dio  ninguna respuesta. O tal vez sí, porque agregó enigmáticamente: “Una cosa es la  normativa y otra la praxis”.

“Si los mecanismos de defensa  del orden constitucional no funcionan, por acción u omisión,  entonces…”, concluyó. La única autoridad que pareció resistir  su revisión constitucional fue la del Rey; convertido, como en el 23-F, en mando  efectivo de las Fuerzas Armadas.

Si Chicharro quería ser ambiguo, el público no lo interpretó  así. Su intervención fue recibida con una gran  ovación, salpicada por gritos de “¡Bravo!  ¡Bravo!”.

Ya en el coloquio, la mayoría de preguntas fueron incluso  más lejos que el general. Quien cortó en seco la  deriva fue el catedrático González-Trevijano. “La alternativa a la Constitución  es un suicidio colectivo”, advirtió.

El general Chicharro está en la  reserva, pero no retirado. Sigue sujeto al código disciplinario  castrense, que castiga al militar que “exprese públicamente opiniones que  supongan infracción del deber de neutralidad en relación con las diversas  opciones políticas o sindicales”. Además, está destinado en la asamblea  permanente de la Real y Militar Orden de San Hermenegildo, un selecto órgano  asesor del ministro de Defensa en materia de recompensas que evalúa la “conducta  intachable” de los militares.

3. Prefereixo  pertanyer a un País, sense Estat encara i per a poc temps, però un País viu i que lluita per la seva dignitat  i pel respecte als drets de les persones, dels col·lectius, i el més important,  culte i que respecte a les minories i opcions personals de cadascun!  Us adreço una notícia amb la inciativa portada ahir  per les JERC al Mobile World Congress de  Barcelona.

«We have a dream: freedom for the Catalan Countries»

Les JERC despleguen una pancarta al Mobile  World Congress per explicar que «tenim un somni: llibertat pels Països  Catalans»

Les JERC han estat presents avui al Mobile  World Congress amb l’objectiu d’internacionalitzar el procés sobiranista català.  Han desplegat una pancarta i han repartit octavetes informatives als turistes  amb el títol «We have a drem: freedom for the Catalan Countries» on  explicaven el procés que estan vivint els Països Catalans i el comparaven amb la  realitat escocesa i quebequesa defensant el dret a decidir de les nacions sense  estat.
Avui els visitants del Mobile World  Congress han pogut conèixer més coses sobre la realitat catalana. La JERC ha  organitzat una acció a les portes del recinte per tal d’internacionalitzar el  conflicte polític català amb l’exhibició d’una pancarta, el repartiment  d’octavetes i les explicacions dels militants que s’han congregat. Tal i  com ha explicat el portaveu de les JERC, Gerard Gómez, l’acció d’aquest matí “vol servir per internacionalitzar  el conflicte i conscienciar els turistes que ens visiten, fent-los entendre que  som un país i que volem la independència”. “Volem que tota la  gent vinguda d’arreu marxi als seus països coneixent la nostra reivindicació i  que ens ajudi a difondre la nostra causa”, ha explicat el  portaveu.

Durant aquesta acció, que s’ha allargat més de dos hores, els joves republicans han atès les preguntes dels  congressistes que volien conèixer quines eren les demandes i reivindicacions del  poble català.

4.Vull pertanyer a un País Lliure que cuida la seva  Llengua Nacional. No us podeu arribar a imaginar la explosió  cultural i artística que viurem amb la Independència, i el gran bé i ajuda que  farem a la resta de Països Catalans germans. Perque  el Benestar Social no només es medeix en economia, sino també en cultura i  sensibilitat social, sino repassem les nostres vides personals i  veurem que és allò que «ens importa més que les pessetes» com es deia  abans!

Aquí us deixo un enllaç, que m’ha passat l’amiga Júlia,  d’una cançó molt maca d’un cantautor valencià i que m’ha emocionat.  Quanta injustícia encara, quanta feina a fer al País  Valèncià, Ses Illes i sobretot la Franja de Ponent per a recuperar la autoestima  pròpia i la Renaixença de la seva Cultura Nacional! i el primer  pas…. La independència del Principat!, no o dubteu.

Gaudiu de la cançó!
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=V1Nwg6dFF6c[/youtube]
Salut i Sensibilitat ||*||

Sergi Alcon i  Gibert

General, Recull comentat del procés d'Independència. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *