Efemèride: 27 de març de 1715, el general Moragues fou cruelment executat

Rere la derrota de Catalunya a la Guerra de Successió es va patir una forta repressió d’un abast profund, tant polític, com econòmic i cultural que va iniciar-se el mateix dia de la derrota militar. Així, entre els anys 1714 i 1716, les autoritats borbòniques es van dedicar a posar les bases d’una repressió sistemàtica i generalitzada sobre Catalunya, eliminant tots els símbols nacionals, tant personals com inclòs materials, com vam veure en el cas de la campana Honorata de la Catedral de Barcelona per haver tocat a sometent durant el setge a la ciutat. Van empresonar i/o executar els que varen lluitar per les llibertats de Catalunya, i, entre aquests, destaca el cas del general Josep de Moragues, màrtir de la causa austriacista, que va ésser torturat, executat, esquarterat i, no prou amb això, van exposar el seu cap dins una gàbia de ferro al portal del Mar (porta d’entrada de tot allò que venia des del mar, ja fossin mercaderies o persones), durant dotze anys, per fer-ne escarni públic.Aquest fet va passar fa 298 anys, just el 27 de març del 1715.

Moragues

El General Moragues ha esdevingut un dels militars catalans més destacats de la guerra de Successió, per la seva lluita incansable en defensa de les llibertats de Catalunya contra les tropes espanyoles i franceses (el seu compromís queda demostrat en la seva signatura en el pacte dels vigatans ja en el 1705) i per la crueltat amb què va ser executat i humiliat, mostra de la forta repressió de les tropes borbòniques cap al poble català.A continuació teniu la seva biografia resumida i amb més detall el procés de la repressió contra ell i la seva família, la seva detenció, execució i posterior humiliació per part de Felip V.

Biografia. En Josep de Moragues i Mas  nasqué el 1669 a Joanet, lloc de Sant Hilari Sacalm (actualment   comarca de La Selva; aleshores pertanyent a la vegueria de Vic). Fill d’un pagès terratinent, es va fer càrrec de la hisenda familiar als 16 anys, en morir el seu pare. Als 24 anys es va casar amb Cecília de Regàs i de Bas, emparentant-se gràcies a aquest matrimoni amb una de les famílies de la baixa aristocràcia rural catalana.

A partir del 1694, amb 25 anys, lluità conta la invasió borbònica  de Catalunya durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697), enquadrat en la Companyia de miquelets (fussellers de muntanya) de la Vegueria de Vic

Moragues es va involucrar de seguida en la lluita a favor de Carles d’Àustria i contra els Borbó, als quals ja el 1702 Anglaterra, Àustria, Holanda i, posteriorment, Savoia i Portugal havien declarat la guerra. De fet, partidari de la successió en la Casa d’Àustria i emparentat amb la família dels Regàs pel seu matrimoni, va ser un dels assistents a la reunió secreta que va tenir lloc a la capella de Sant Sebastià, el 17 de maig del 1705, en la qual els vigatans es comprometien a armar sis mil homes per garantir l’èxit de l’alçament austriacista a Catalunya (pacte dels vigatans), així s’alçaren en armes contra el Virrei borbònic Francisco de Velasco i d’aquesta manera van propiciar el Tractat de Gènova entre Catalunya i Anglaterra,  mitjançant el qual Catalunya entrava en la Guerra de Successió, vinculant-se a la Gran Aliança i es convertia en escenari de la Guerra per la Successió entrant de ple en guerra contra França i Castella.

Durant l’Aixecament Militar Austriacista de  1705 , va comandar les tropes vigatanes que derrotaren els destacaments borbònics. Carles d’Àustria va ser reconegut com a rei de la Corona d’Aragó i de totes les Espanyes. Una de les primeres decisions del monarca va ser la creació del regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, dins de les quals va atorgar el grau de coronel i el privilegi de cavaller als vuit dirigents principals del grup de vigatans. Així, en Josep de Moragues va ser nomenat Coronel de Cavalleria, alçant el Regiment de cavalleria Josep Moragues al capdavant del  qual lluità al front de l’Empordà. El 1707  En Josep Moragues   fou ascendit al grau de General de Batalla, el càrrec més important fins llavors aconseguit per un català a la guerra de Successió, i nomenat Governador de la fortalesa de Castellciutat-Seu d’Urgell

El 14 de gener de 1711, moria la seva primera muller i el  mateix 1711, als 41 anys, es tornava a casar, en segones núpcies, amb un noble del Pallars, Magdalena de Giralt, Senyora de Bressui, prop de Sort. D’aquest segon matrimoni  va tenir 2 fills: En Joan Baptista de Moragues i Na Maria Anna de Moragues. Seguint el costum, la seva muller adoptà el cognom del seu marit, anomenant-se a partir d’aleshores Magdalena Moragues i de Giralt. Des del 1707 a 1713 es féu càrrec de la defensa de la frontera del nord i hagué de coordinar la resistència contra les recurrents incursions franceses sobre territori català. 

Després de la Traïció Anglesa el 1713 continuà com a Governador de la fortalesa de Castellciutat, malgrat la feblesa de la seves forces. Resistí fins el 28 de setembre de 1713, quan davant la impossibilitat de rebre nous reforços des de Barcelona a fi de mantenir la seva posició, decidí capitular la fortalesa de Castellciutat en unes condicions avantatjoses. Després de la capitulació i confiat en que els termes pactats serien respectats, es retirà a Sort  per reunir-se amb la seva família i  recuperar-se d’una malaltia;  malgrat tot però, les tropes borbòniques no respectaren allò que havien signat.

Davant l’incompliment borbònic i havent-se recuperat físicament, a principis de 1714 contactà amb les tropes catalanes resistents a fi de reprendre la lluita a la zona del Pallars i la Cerdanya. El General Moragues aixeca un destacament de fusellers i intenta infructuosament recuperar la fortalesa de Castellciutat. Les tropes borbòniques segrestaren la seva família, que després d’una arriscada és alliberada i traslladada a la fortalesa de Cardona. 

Malgrat tenir una graduació superior, el General Moragues es va posar sota les ordres del Coronel Antoni Desvalls, Marquès del Poal i comandant en cap de totes les tropes catalanes a l’exterior de Barcelona. Reprengué la lluità al front exterior i formà part de les operacions  del Marquès del Poal fins el 18 de setembre de 1714, quan s’acollí a la capitulació de la fortalesa de Cardona.

El 21 de març de 1715, amb 46 anys, fou capturat per les tropes borbòniques quan intentava fugir de Catalunya  amb d’altres oficials militars al regne de Mallorca, que encara resistia lliure de l’ocupació borbònica. Fou executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors: fou arrossegat viu pels carrers, fou decapitat i el seu cos fou esquarterat. La seva calavera decapitada fou penjada en una gàbia al Portal de Mar de Barcelona com a escarni a tots aquells que es resistissin a la tirania absolutista borbònica. La seva muller i familiars foren empresonats. 

Després del Tractat de Pau de Viena de 1725 que significà la pau definitiva entre Felip V i Carles III, la seva muller fou alliberada de la presó. A instàncies  d’aquesta i mitjançant  les pressions diplomàtiques de l’ambaixador austríac Königsegg, la calavera del General Moragues fou despenjada el 14 o 15 de febrer del 1727; havien transcorregut 12 anys des de la seva brutal execució.

Inici de la repressió borbònica contra el general Moragues i detenció. L’11-18-febrer, el Coronel Vallejo segresta  familiars del General Moragues en passar per Sort, on fou informat que la muller del General Moragues s’havia retirat al mas del seu germà Aleix, distant unes tres hores de Sort. El Coronel Vallejo va destinar una partida de 100 cavalls i 200 infants per a segrestar la muller del General Moragues, així com el germà d’aquesta Aleix de Giralt, la muller d’aquest Cecília i el seu  fill de 9 anys, una altra parenta amb 2 filles i el  clergue de Montardit; foren empresonats a Balaguer. El 24 de juny, la família del General Moragues és alliberada en encarregar al Capità de Voluntaris Josep Bonet l’alliberament de la seva família en una operació llampec. Després la va portar a la fortalesa de Cardona, a fi d’assegurar-se que no tornarien a ser segrestats. 

Rere la derrota del 11 de setembre de 1714, es va iniciar la capitulació que significava el final de la resistència contra Felip V i la fi de les llibertats nacionals. Moragues i la resta de dirigents de guerrilles repartits pel territori es van dirigir cap a la fortalesa de Cardona per tal de preparar una rendició honrosa. En el document de capitulació de Cardona, signat el 18 de setembre del 1714, els filipistes es comprometien a respectar la immunitat de les persones que hi havia dins de la fortalesa, entre el quals hi havia el general Moragues i la seva familia, al queal fan menció en el capítol 18.

Capítulo 17º Que el coronel marques de Poal, inspector director y comandante de las fronteras de Cataluña por Sagrada Majestad Católica, con toda la gente de su cargo y sus domésticos, criados y oficiales de la Veduria y Pagaduría General, tropas, cavalleros particulares, regimientos de Fusileros y voluntarios y demás gente de armas de esta clase que hubiere por el pays, deban gozar del mismo indulto y goze que la guarnición expressada en el capítulo 2.° sin interrupción alguna, comprehendiendo a todos los oficiales mayores como son los coroneles Don Pedro Brichfeus, Don Francisco Busquets y Michans, el primero de Infantería, los coroneles de Fusileros Don Armengol Amill, Don Marturiano Maseguer, Don Juan Villa y Ferrer, Don Sagimon de Torres, Don Antonio Lliros y Don Jayme Molins y otros, sin excepción de personas, los cuales oficiales mayores deban gozar el indulto concedido por el duque de Berwick, si quieren quedarse y de sus casas, bienes y haciendaso los pasaportes necesarios desde luego para tomar su marcha donde mejorles estuviere, advirtiendo también que los voluntarios de a caballo que quisieren quedarse pueden vender sus armas y cavallos, como también los demás oficiales y soldados expresados en este artículo. Concedido sinexcepción de personas, con la condición de que a los que se hallaren fuera de Cardona se les señalará termino preciso para que se presenten y gozen del indulto. 

Capítulo 18.° Que el general de batalla Don Joseph Moragues, su mujer, hijos y familia, con su destacamento, sea igualmente comprendido en el Indulto y goze de la guarnición como se refiere en el capítulo antecedente sin interrupción ni excepción de persona. Concedido en la forma que se previno en el capítulo antecedente)

Aquest pacte no va ser respectat per les autoritats borbòniques. Les primeres setmanes van marxar molts resistents però Moragues no es va exiliar als territoris de l’emperador amb la resta d’oficials de Cardona, sinó que es va retirar cap a Sort amb la seva dona i els seus fills. Aquest fet va ser un greu error ja que dies després es van començar a produir detencions entre els caps militars de la defensa de Barcelona, el 22 de setembre són detinguts els oficials de la Plana Major de l’Exèrcit de Catalunya que encara restaven a Barcelona. El 10 de novembre de 1714, les autoritats borbòniques van prohibir als catalans sortir del país sense un passaport especial emès per les forçes d’ocupació. La pena per no complir aquesta ordre, era la mort.

Aleshores es comença a fer més punyents les pressions als familiars del   General Moragues; el seu cunyat Jacint de Giralt (per tal d’ajudar el seu cunyat Jacint Giralt, que tenia un fill empresonat a Barcelona, el general Moragues va anar a Barcelona convençut de poder fer valdre el seu indult, però li van encautar tots els seus diners, li van negar el passaport i van obligar-lo a presentar-se diàriament a capitania), pressionat pel  comandant borbònic de la Conca de Tremp, li entregà citació on li precisava que s’havien de reunir. Malgrat la intenció del General Moragues de passar a França, el seu cunyat el convencé recordant-li que si emigrava els oficials  borbònics en farien patir les conseqüències als seus familiars. El   General Moragues es reuneix amb l’oficial borbònic a Tremp i aquest li informà que havia d’anar a Barcelona, pel contrari, si s’hi negava el faria presoner.

El General Moragues arriba a Barcelona i es reuneix amb l’oficial borbònic Príncep de Tserclaes-Tilly, qui li va negar el passaport d’emigració i li ordenà presentar-se diàriament. El 26 de febrer de 1715, el   General Moragues redacta de manera preventiva el seu testament, guardat per la seva muller, Magdalena de Moragues i Giralt. Convençut de que en algun moment seria empresonat va planejar la seva fugida cap a Palma de Mallorca, des d’on volia continuar la seva lluita contra el poder borbònic al costat del marquès de Rubí.

El 10 de març del 1715, el General Moragues intenta fugir de Catalunya amb d’altres oficials  i s’embarcaren de manera inadvertida en una nau que anava cap  a Maó. Estant a alta mar l’enginyer Santacruz l’anomenà, involuntàriament, pel seu grau de General. El patró de la nau, nomenat Jacint, es va espantar i fingint mal temps va precisar que calia retornar a Barcelona, on els desembarcà i els traeix delatant-los a les tropes borbòniques.

La tarda del  21 de març es van mobilitzar 40 soldats a les ordres del Sergent Major borbònic de Barcelona. A les 22:00h sortiren de la ciutat i esperaren a les roques  de Montjuïc, prop de de l’ermita de Sant Bertran, coneixedors que el General Moragues i la resta d’oficials estaven amagats a la cova dels argenters. Malgrat que els podrien haver capturat aleshores, van esperar a que intentessin embarcar-se, de manera que el delicte fos mereixedor de la pena de mort. El 22 de març, a les 03:30h, el General Moragues és detingut, els fugitius van sortir del seu amagatall esperant embarcar-se  en la nau que havien contractat al Jacint i les tropes borbòniques van capturar al General Josep Moragues, Pere Martir Castells, Francesc Descatllar i Tord, Jaume Roca àlies “Jaumich”, i Pau Massip, poguent escapar Jaume Batalle [Jaume Basllar / Basellar], àlies “Capità Paloma”, que era el mosso del General Moragues. A les 04:00h, ja eren a les presons de Barcelona.

Adjunt tenim la carta d’un informant anònim a Francesc de Castellví i Obando (a la carta per error consta el dia 20 de març enlloc del 22 de març de 1715):

“Señor mío: Aunque es verdad lo que han informado a V.M., que pocos habrán tan informados como yo de la fortuna, circunstancias y desgracia del general José Moragues, con todo, como son tan dolorosas las circunstancias, a poderme negar el dar la relación que me pide, lo haría; pero ya que es forzoso el obedecer, le diré a V.M.

Don José Moragues era vecino del lugar de San Hilario. Labrador de suficientes conveniencias, dueño de una casa y heredad en dicho término. Pasaba honradamente con lo que le daba el cultivo de sus tierras, su trabajo y su industria. Era hombre inclinado a las armas. Tenía parentesco con la familia de Regás de Alio [sic pro: Lliors] y con la de Roquer de Arbucias.

(…) Ajustó después otro barco con un hombre de la Ribera, llamado Jacinto … [sic] Éste dio parte al Gobierno, y el día 20 de marzo de 1715, que se iba a embarcar Moragues a la otra parte de Montjuïc, fue preso con otros tres. Luego formó proceso la Junta Superior de Gobierno y le fue hecha sentencia de muerte”.

A una altra carta, el botifler Gregori Matas, un dels homes amb més poder de la Reial junta de Govern del Principat, explica la intensa vigilància sobre el general Moragues:

(…) se tuvo noticia de que Moragas salió de la Ciudad antes del anochecer y que iba a ponerse en la cueva de los Plateros [els Argenters], en la falda de Montjuïc (…) se dispuso que a las diez de la noche saliese un Destacamento de 40 Granaderos mandado del sargento Mayor de la Plaza y que estos se postrasen a trechos desde el convento de Santa Madrona hsta la orilla del mar y San Beltran (…) y de esta manera logró prenderles“.

Execució. El general Moragues i els seus acompanyants, foren jutjats sumàriament, condemnats a mort i torturats, éssen especialment cruels amb el general, tal com mostra la mateixa carta de Gregori Matas informant al Ministre Manuel Vadillo:

“se sentenció a Moragas a ser arrastrado vivo por las calles con un caballo, a ser degollado, y hecho cuartos, puesta su cabeza en un jaula encima de la puerta del Mar con este rótulo: Iosephus Maragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus (…). Ha sido grande el terror que aquellas sentencias han impreso en los corazones de los mas obstinados”.

Així, el 27 de març de 1715, el general Moragues era executat, sense reconèixer-li els honors militars, sinó com si fos un home vil, un criminal dels més perillosos, descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou degollat, decapitat i esquarterat. Els 4 quarts del seu cos foren portats a la Trinitat com era costum, i el seu cap decapitat fou posat en una gàbia de ferro, com a escarni, que es va penjar al Portal de Mar de Barcelona, tal com testimonia els Annals Consulars:

lo die 27 de dit mes de març fou executada la mort; executàs la sentència com a home ordinari, ab gran aparato de gent de armas, y soldadesca, anant descals, ab camisa de penitent, y al fi nomenat sens los honors, sinó sols, Josep Moragas

El cartell Iosephus Moragas ob penetratum iteratae rebelionis scelus, bis Regis clementiam abusus, tertio tandem iustitiam periclitatus et expertus (Josep Moragues per haver comès el crim de repetida rebel·lió, haver abusat per dues vegades de la clemència reial, finalment la tercera fou fet presoner i executat per la justícia) feia referència a tres incompliments: haver capitulat el 1713 a Castellciutat i haver tornat a agafar les armes el 1714; no haver-se presentat a Cardona intentant passar a França, i intentar fugir de Catalunya contravenint l’ordre del 10 de novembre de 1714. El General Moragues fou el militar català de més alta graduació més durament executat i humil·liat. La seva execució tenia per fi servir de càstig exemplar i atemorir als catalans resistents al domini absolut de Felip V.

El cap del general Moragues. La venjança dels Borbons encara va durar 12 anys més, ja que el seu cap va estar penjat al Portal del Mar fins el 1727, com a mostra del que passava a tot aquell que es resistís a la monarquia de Felipe V i les seves forces d’ocupació, malgrat les súpliques de la seva vídua i les pressions diplomàtiques de l’ambaixador austríac rere la pau de Viena entre Carles VI i Felip V. Durant aquest temps, també va ser Magdalena Girals la que va rebre represàlies per part de les autoritats borbòniques.

El 24 d’abril del 1719, la muller del General Moragues i el germà d’aquesta Jacint Giralt, foren bandejats de casa seva a Sort amb l’orde del Capità General Maquès de Castel-Rodrigo d’anar a Lledia; els donaren a triar entre pagar una fiança de 8.000 lliures, o ser conduïts a Lleida com a presos, emmanillats, i escortats per les tropes borbòniques; optaren per pagar la fiança i a Lledia visqueren sota la custodia del tinent de rei José Lucio.

El 4 de setembre del 1719, Magdalena de Moragues i Jacint Giralt, aprofitant la sortida d’una multitud per presenciar l’execució d’un sedició als afores de Lleida, van aconseguir escapar i van tornar a Sort.

El 30 de gener del 1720, havent les tropes borbòniques recuperat el control del Pallars, el comandant borbònic de Tremp rebia comunicació de Castel-Rodrigo sobre la detenció de la muller del General Moragues i el germà d’aquesta a la Seu d’Urgell. Per assegurar-ne l’empresonament Castel Rodrigo ordenà que fossin empresonats a Barcelona i els embargà els béns, i així mateix ordenà que fossin processats tots aquells que el 1719 l’havien ajudat a pagar la fiança de 8.000 lliures.

Rere el Tractat de la Haia que posava fi de manera oficial a la Guerra de la Quàdruple Aliança. el 17 d’abril del 1720, deu dies més tard, es publica a Catalunya un Ban atorgant Perdó General a tots aquells que haguessin estat bandejats o haguessin lluitat contra les tropes borbòniques durant la Guerra de la Quàdruple Aliança, llevat dels que ja estaven empresonats abans. El Ban no va afectar, però, ni a la muller del General Moragues ni al germà d’aquesta, presos a Barcelona, i a l’octubre o novembre d’aquell mateix any, la muller del General Moragues i el germà d’aquesta s’adrecen a la Cort de Felip V suplicant ser alliberats. La Cort de Madrid va passar els memorials a la Reial Audiència de Catalunya i al Capità General de Catalunya Caetano d’Aragona, que van resoldre que havien de pagar una multa i els tràmits judicials.

Al 1721, la muller del General Moragues i el germà d’aquesta s’adrecen novament suplicant a la Cort de Madrid ser alliberats i oferint el pagament de 1.000 lliures de belló. La Cort de Madrid remet els memorials al Capità General de Catalunya Caetano d’Aragona, que va respondre afirmant que tot allò que deien els germans era fals, així, la Cort de Madrid torna a denegar l’alliberament.

El 1725, després d’11 anys de presidi, van ser alliberats seguint l’article 9è del Tractat de Pau de Viena signat entre el Kàiser Carles VI (el Carles III dels catalans) i Felip V, que posava fi a la Guerra de Successió. Així, el 25 de setembre de 1725, Felip V mana alliberar els presos d’acord amb l’article 9è del Tractat i el 9 d’octubre s’escriu als capitans generals i corregidors per tal que compleixin l’ordre.

Aleshores continua demanant la retirada de la calavera del seu marit exposada encara dins la gàbia de ferro. Així, l’1 de setembre de 1726, Magdalena de Giralt va redactar una carta a Ramon de Vilana Perlas, Marquès de Rialb i President del Consell d’Espanya a Viena sol·licitant la seva mediació per demanar ajut a l’emperador Carles.

El 13 de desembre de 1726 s’entrega la carta de Magdalena de Giralt i un memorial al comte Königsegg, instant-lo a prendre les mesures necessàries per reparar l’honor de la família Moragues.

El 21 de gener de 1727, l’ambaixador imperial comte Königsegg va lliurar el memorial a l’emperador informant de les gestions dutes a terme a fi que la calavera del General Moragues fos retirada del Portal de Mar de Barcelona. Després de les repetides instàncies de l’ambaixador imperial Königsegg, la Cort de Madrid accedeix l’1 de febrer de 1727 a retirar la calavera del General Moragues.

Hà convenido el rey en que se recoja la Cabeza de su difunto marido, que dice se halla todavía pendiente en la Puerta de la Mar de esa Capital, y me manda S.M. participarlo à V.E. para què expida la orden conveniente à su cumplimiento, pero que se recoja la referida Cabeza sin publicidad, ni ruido, y que avise V.E. de haberse así ejecutado

Ordre de la Cort de Madrid de l’1 de febrer de1727 al Marquès de Risbourg, Capità General de Catalunya.

El 15 de febrer de 1727 el Capità General de Catalunya va ordenar retirar la calavera del General Moragues, deixant-hi però la gàbia amb el rètol sobre el Portal de Mar.

“(…) dì las providencias convenientes à este fin y se executó en estos términos, recogiendo la referida Cabeza sin publicidad, ni ruido, del paraje en que estaba lo que suplico à V.S. se sirva poner en noticia de S.Mag. D.g. à V.S. m.s. como deseo. Barcelona 15 de Febrero de 1727”.

Carta del 15 de febrer del 1727 del Marquès de Risbourg informant haver retirat ja la calavera del General Moragues.

Vers el febrer o març del mateix any, la muller del General Moragues comunica a l’ambaixador imperial Königsegg que el rètol vexatori continuava penjant del Portal de Mar; aquest insistí a la Cort de Madrid, que hi accedí i ordenà la retirada de la gàbia amb el rètol.

El 6 de març de 1727 s’informà per carta a l’ambaixador imperial comte Königsegg que la gàbia i el rètol s’havien retirat del Portal de Mar.

Salut i Història,

Olga Hiraldo i Martí

Aquesta entrada ha esta publicada en General, Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Efemèride: 27 de març de 1715, el general Moragues fou cruelment executat

  1. Retroenllaç: Josep Moragues, el general màrtir ⋆ Noticias de hoy

  2. Defensora de la Llibertat diu:

    Excel·lent mostra de la repressió borbònica vers tothom que lluitava per defensar les llibertats de Catalunya, malhauradament, això no ha canviat gaire… ni tans sols ens deixen decidir el que volem ser.. Recordem aquella cèlebre frase de… Visca la República! Mori el Borbó!

    Us deixo un fragment del poema dedicat al General Moragues per Àngel Guimerà, gran impulsor de la seva figura durant la Renaixença.

    Viatger, vingues d’on vingues,
    si tens lo cor honrat,
    Flecta els genolls i prega,
    com fill davant lo cap
    del pros Josep Moragues,
    lo nostre general.

    Àngel Guimerà (1887)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *