Respecte a la segona part de la notícia no cal comentar gaire, el PSOE s’ha llençat de seguida a criticar-la. El model del PSC si que és un camí sense sortida!
IU aposta pel dret a decidir, ara cal que ICV s’ho cregui
ICV i IU adverteixen que la consulta «no la frenaran ni l’exèrcit ni la Constitució». Ara tants sols manca fer-ho realitat
ICV, EUiA i Izquierda Unida han presentat aquest dimecres una declaració conjunta en defensa del dret a decidir, de la celebració d’un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i d’un model d’estat federal, plurinacional, social i republicà. Així ho ha expressat el coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, durant una roda de premsa al Congrés en què ha destacat que es tracta del primer acord d’aquestes característiques entre dues formacions de Catalunya i l’Estat. El coordinador federal d’IU, Cayo Lara, s’ha mostrat contundent en assegurar que aquest acord nega les tesis que asseguren que «a l’altra banda no hi ha ningú». Segons ell, «no s’ha de tenir por que el poble de Catalunya s’expressi».
Guerra contesta a Pere Navarro: “Estar a favor d’una consulta per dir que “no” és de Woody Allen”
A l’acte el PSOE hi ha enviat com a representants el secretari de política municipal i autonòmica, Antonio Hernando, i la portaveu del Grup Socialista al Congrés, Soraya Rodríguez. De fet, el primer secretari del PSC ha afirmat que la presencia de representants de diversos grups a la presentació permet «reiterar el caràcter obert de la proposta» i la disposició del PSC «a compartir-la amb tots» des del «respecte a la diferència i des de la voluntat de construir junts un projecte en comú».
També hi ha assistit la cap de llista del PSC a les últimes eleccions generals, Carme Chacón, i el coordinador dels diputats i senadors del PSC, Francesc Vallès. A més, hi ha estat present l’exministre Josep Borrell i el secretari general d’UGT, Cándido Méndez.
El PSOE tanca la porta a la proposta de reforma constitucional de Pere Navarro
Poques hores abans que el primer secretari del PSC presentés el document de la Fundació Rafael Campalans, fonts del PSOE han explicat que la seva formació discrepa d’alguns dels principals eixos de la proposta, començat pel dret a decidir i el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats. També de la definició d’Espanya com a estat plurinacional i de la federalització dels òrgans judicials. A més, fonts pròximes a Alfredo Pérez Rubalcaba han destacat que hi ha altres aspectes federals que «no són coincidents» amb les seves propostes. Segons aquestes fonts, el PSOE té voluntat de «seguir parlant» amb el PSC per aconseguir acostar posicions. «Confiem que el PSC estigui d’acord amb el document territorial que s’aprovarà al juliol», apunten.
Tots dos partits s’hauran de posar d’acord abans de la conferència territorial dels socialistes que se celebrarà a Andalusia. «La nostra intenció és treballar perquè al juliol tots estiguem d’acord i impulsem en la mateixa direcció», afirmen veus del PSOE, mentre que des del PSC no es té cap dubte que la cimera servirà per aprovar un document d’impuls a la reforma de la Constitució. A més, els socialistes catalans afirmen que en la seva proposta no hi consta el dret a la secessió o la independència, i ni tan sols el dret a decidir perquè només parla de «consultes territorialitzades». Segons aquestes fonts del PSC, el que fa el document és apuntar que hi poden haver consultes territorials, però manté la competència de convocar-les a mans de l’Estat. L’objectiu, segons fonts del PSC, és que si hi ha una consulta sigui «legal i acordada».
2. La segona notícia d’avui, també del digital Directe.cat, és revers de la d’ahir quan se sabia que l’Alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat (Núria Marín-PSC) ja havia començat a fer campanya pel NO a la Independència, noticia que consideraven bona pel Dret a Decidir, malgrat les greus mancances i biaixos del pamflet que reparteixen.
El cas d’avui és diferent, i crec personalment que és un fet greu que el segon consistori de Catalunya en població es declari insubmís davant d’una possible consulta a la ciutadania sobre el futur de Catalunya com a país. És indignant i inadmissible que es negui la infraestructura bàsica per a que els veïns de l’Hospitalet de Llobregat puguin votar Sí, NO o Blanc, on s’és vist això?
I qui ho ha facilitat ha estat el mateix PSC, tot donant suport a la proposta que ve, ni més ni menys, que del PP i del fatxes Plataforma x Catalunya! Un PSC i una alcaldessa que ahir defensava el NO precisament a la consulta! I no em valen discursos electoralistes dient que si C’s els hi estan menjant terreny, que si el President de l’equip de futbol de la ciutat es presentarà a alcalde o la excusa que es vulgui posar, ja que tot això provocarà què, arribat el moment, la Generalitat o l’ANC hagin de muntar una infraestructura paral·lela per a poder garantir el que la senyora Núria Marin i el PSC volen impedir amb la seva negligència activa, que els veïns de l’Hospitalet de Llobregat tinguin el Dret a vot! Sembla mentida!…
Annexat a aquesta notícia, i com a darrera hora, el company Carles Cosialls, dels GOAL, ens fa arribar l’Editorial del Vicent Partal al Vilaweb d’avui, encertadíssim, com sempre, i que ens ve com anell al dit del comentari a la desgraciada notícia que us acabo de difondre. El Neo-Lerrouxisme està a la volta de la cantonada, haurem de fer-li front amb totes les nostres forces! Vergonya PSC! Vergonya!
Cop d’estat del PPC a l’Hospitalet
Núria Marín, alcaldessa del PSC, claudica davant el PPC i PxC i aprova la insubmissió de l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat a la Generalitat
El Ple de l’ajuntament de Hospitalet de Llobregat ha aprovat aquest dimarts una moció presentada pel PPC, amb el suport del PSC i de PxC per tal que “ l’ajuntament mostri el seu rebuig a formar part del Consell per a la Transicó Nacional” i no faciliti “recursos humans ni materials de caràcter municipal per a celebrar a la ciutat el referèndum que proposa el Govern de CiU” – en referència al Govern d ela Generalitat de Catalunya-, si no és aprovat pel Congrés dels diputats. Els socis del govern socialista a l’ajuntament, ICV-EUiA hi ha votat en contra igual que CiU. L’exposició d emotius de la moció traspua pànic al dret a decidir.
L’alcaldessa enganya els seus veïns i els aboca a la misèria
Pocs dies abans de la moció del PPC aprovada per Marín, que és una mostra d’insubmissió en tota regla a la Generalitat de Catalunya, l’alcaldessa va llençar una campanya d’auto bombo on quedava palesa la brutal utilització de les mentides per crear por entre els seus veïns respecte a una Catalunya independent. En cap moment cap referència a la situació que ens ha portat el continu espoli que pateixen entre altres també els ciutadans de l’Hospitalet, a tenir una taxa d’atur inacceptable, a patir les retallades en sanitat, educació i serveis socials, tot per intentar que els seus veïns no és creguin les avantatges econòmics i socials de la independència. Ara a més els vol privar de poder exercir el dret a decidir, posant bastons a les rodes al procès de la mà del PPC i de PxC.
PSC-PP-PxC: el tripartit de l’abisme
Vilaweb Vicent Partal 30.05.2013
En la vida de les persones i de les institucions, la lògica del comportament diari és condicionada pel passat, sobretot. Els humans respectem què hem estat perquè sabem que oblidar d’on venim i renegar de tot allò que hem fet ens condemna a un abisme personal perillós. És per això que, raonablement, en la vida volem seguir una línia més o menys coherent. I, per això també, quan algú fa un tomb estrany i incomprensible solem dir que s’ha tornat boig.
Ahir l’abisme es va badar als peus del PSC, amb la inimaginable votació de l’Ajuntament de Hospitalet. Els socialistes van aliar-se amb el PP, que han combatut durant dècades gairebé com a argument electoral únic, i, cosa pitjor, amb Plataforma per Catalunya, el representant més clar de l’extrema dreta. La simple definició de la coalició ja far posar la pell de gallina, però l’argumentari que els uneix, encara més. Els tres partits criden ni més ni menys que a fer sabotatge al referèndum d’autodeterminació, a rebel·lar-se contra el govern de Catalunya. Tots tres junts i tots tres sols. Ells tres, PSC-PP-PxC, a l’un costat, i les forces de tradició democràtica a l’altre.
Això, mentre Pere Navarro anava soltant discursos a Madrid i mentre molts militants socialistes, perplexos i desesperats, expressaven com és fàcil, en pocs mesos, d’arruïnar una trajectòria de decennis. D’aquell ‘si tu no hi vas ells tornen’ a l’abraçada de l’ós amb l’extrema dreta hi ha una distància llarguíssima sobre el mapa, però ha estat fàcil –ja veiem que fàcil– de recórrer.
Pere Navarro haurà de donar explicacions de tot plegat, però li costarà molt. Pot dir que ha perdut el control del partit o pot mirar de dissimular. Però diga què diga el mal ja és fet. Perquè el tripartit Navarro-Alícia-Anglada no és que siga difícil d’explicar a la ciutadania, és que tothom sap que resultarà mortal per al PSC. La fi.
Els socialistes van acceleradament pel camí de la marginalitat i, després d’això, cap proposta que vulguen fer no tindrà credibilitat. Si volien crear un pol que no era ni dels uns ni dels altres, ahir, en una votació descarada, es va acabar tot: amb l’extrema dreta i amb el PP, units per a impedir la consulta. Això sí que és un autèntic pas històric per al partit dels pobres Pallach, Obiols i Maragall. Això sí que és un pas directe cap a l’abisme.
Salut i Democràcia Real,
Sergi Alcon i Gibert
