Però, com jo dic sempre, no només existeix la part pràctica i econòmica per votar Independència, sinó, especialment, l’altra cara de la moneda, la de l’opressió nacional a nivell cultural, històric, lingüístic, democràtic etc…
L’asfixia econòmica i premeditada de Catalunya, el dèficit fiscal (II)
Us presentem el segon “powerpoint” elaborat per Economistes per la independència, la sectorial d’economia de l’ANC. Dades fiables per a tots aquells que neguen el dèficit fiscal
El ministre Montoro va anunciar que elaborarien les balances fiscals, i hores desprès fins i tot s’ha insinuat que la fundació FAES que presideix l’expresident espanyol José Maria Aznar seria l’encarregada de la seva elaboració, sigui quina sigui sabem que el resultat serà la negació d’aquest espoli. Per contrarestar-ho aquest document és revelador i és un element clau per explicar a la ciutadania de Catalunya la veritat de l’espoli inhumà que pateix Catalunya, amb aquestes dades tenim clar que com diuen Economistes per la independència que davant l’espoli que patim, l’única sortida real a les retallades és l’estat propi, el més aviat possible.
El dèficit fiscal del 2010 va ser de 16.543M€. Això equival a 2.200€ per cada català, quantitat que seria suficient per DOBLAR EL PRESSUPOST DE SANITAT I EDUCACIÓ QUE TENIM ACTUALMENT
El mètode de càlcul de les balances fiscals reconegut internacionalment és el del flux monetari
És un mètode totalment objectiu de valorar l’impacte econòmic de la redistribució de fons feta per l’Estat, posem l’exemple del Museu del Prado, la inversió feta al Prado genera ocupació i activitat econòmica (proveïdors, turisme, etc.) a Madrid, per tant, s’imputa la inversió feta per l’administració central a la comunitat de Madrid, aquesta és la logica, però Espanya prefereix imputar a tot l’estat aquesta inversió.
Existeix un espoli fiscal, no ens podem creure el que dirà Madrid, que ho negarà
En cas d’independència, la Generalitat hauria d’assumir la despesa dels “serveis centrals” que volgués mantenir i que actualment es paguen des de l’administració central, però aquesta nova despesa per a la Generalitat generaria més activitat econòmica i ocupació addicional a Catalunya.
Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic situat a l’entorn del 8% del PIB
Xifra que no han reduït ni els successius canvis en el sistema de finançament, ni les alternatives de govern a Madrid o la Generalitat NO HI HA CAP MENA DE VOLUNTAT POLÍTICA DE CANVIAR-HO.
El dèficit fiscal català no té comparació en cap altre país desenvolupat
Sense aquest dèficit la Generalitat passaria a una situació de superàvit pressupostari, no caldrien retallades, aquesta és la realitat, per evitar retallades cal acabar amb l’espoli fiscal. Extremadura va rebre aportacions d’altres comunitats per valor de gairebé el 18% del seu PIB Catalunya va fer transferències a altres comunitats per valor del 8,5% del seu PIB.
Madrid sempre hi guanya
Les úniques CCAA que han augmentat la seva participació en el PIB total d’Espanya són Andalusia i, sobretot, Madrid. 30 anys de transferències han servit per mantenir algunes Comunitats Autònomes subvencionades, però sobretot per drenar recursos i riquesa cap a Madrid.
Donat que no hi ha cap mena de voluntat política des d’Espanya per posar remei a aquesta situació… … la INDEPENDÈNCIA de CATALUNYA és ECONÒMICAMENT VIABLE, NECESSÀRIA i URGENT!
2. Aquí teniu una gran notícia, reflexada en el diari digital Directe.cat. És revelador que sigui la joventut que posi en evidència la falta d’unitat total que ha d’haver entre els partits catalanistes. Que el repte és immens! Que no ho entenen?! Es veu que encara no! Necessiten unes quantes espanyolades més i «pixades fora de test» per decidir-se!, sinó… El Poble els passarà per sobre, com li està succeint al PSC.
Les joventuts del PSC pressionen Navarro i s’apunten al dret a decidir
Els joves de CDC, Unió, ERC, PSC, ICV i EUiA signen un manifest conjunt en favor del dret a decidir
El “Manifest pel Dret a Decidir” que demana «impulsar i defensar la convocatòria d’un referèndum per tal que Catalunya pugui decidir el seu futur democràticament i de forma vinculant», ha estat elaborat conjuntament per la Joventut Nacionalista de Catalunya, la Unió de Joves, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, la Joventut Socialista de Catalunya, els Joves d’Esquerra Verda i Alternativa Jove. L’adhesió al manifest per part de les joventuts socialistes s’ha fet pública a pocs dies de la reunió que ha de marcar el model d’Estat del socialisme espanyol, el líder del PSC ha volgut reclamar per ell un paper clau contra l’independentisme. «Us garanteixo que Rubalcaba i jo aconseguirem que Catalunya i el conjunt d’Espanya no trenquin», ha sentenciart Navarro, a l’espera de la derrota del federalisme del PSC, que tot apunta serà aquest dissabte.
PPC i C’s queden fora de l’acord, Arran podria suscrire’l
L’acte tindrà lloc davant de la façana principal del Parlament de Catalunya, i consistirà en la lectura del manifest, seguida de les declaracions dels portaveus de les joventuts respectives. Per part de la JNC, hi intervindrà la Marta Pascal, Presidenta de la JNC; d’Unió de Joves el seu president, Roger Montañola; en representació les JERC el seu portaveu nacional, Gerard Gómez del Moral; el primer secretari de la JSC, Javier López; els co-coordinadors Nacionals de Joves d’Esquerra Verda, Pau Planelles i Anna Rovira; i l’Enric Aragonès, Coordinador Nacional d’Alternativa Jove.
El contingut del manifest
El document que han signat i que es presentarà dijous, al qual ha tingut accés l’ACN, recorda com de «traumàtic» ha estat el procés de reforma de l’Estatut i el fracàs que ha suposat en no haver «assolit els objectius pels quals va ser proposat». Els joves creuen també que això, i la conseqüent sentència del TC, «han tingut com a resposta multitudinàries manifestacions, com la del deu de juliol de 2010 i l’Onze de Setembre de 2012», i asseguren que per això «és necessari que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur democràticament».
De la mateixa manera, el manifest constata també que durant els darrers anys «ha anat creixent la desafecció entre el jovent amb les institucions polítiques, fruit de debats allunyats de la realitat del jovent; de certa opacitat i sensació d’impunitat amb la qual molts polítics han actuat; i per l’esgotament d’un model polític basat exclusivament en votar un cop cada quatre anys per tal de poder fer escoltar la nostra veu».
Davant aquesta situació, les organitzacions juvenils asseguren que amb aquest document «fem un pas endavant per tal d’incentivar un procés d’aprofundiment democràtic que, des d’una vocació transformadora, ha de permetre superar el marc que enfosqueix la nostra capacitat d’incidir en política». I és per això que presenten el manifest amb el que pretenen «impulsar i defensar la convocatòria d’un referèndum per tal que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur democràticament i de forma vinculant».
El text demana també «defensar el dret democràtic dels catalans a poder escollir, mitjançant una pregunta clara, una resposta clara i una majoria clara el futur polític del seu país» i «promoure la participació del moviment associatiu juvenil en el procés de presa de decisions col·lectiva». Per últim, el document compromet als signants a «treballar per garantir la participació dels i les joves també entre 16 i 18 anys com a presents que som de l’activitat política i equiparant-nos en drets i deures als majors d’edat».
3. I per acabar, un enllaç del diari digital Vilaweb, que ens passa el company dels GOAL Carles Cosialls. És un vídeo recull amb totes les intervencions internacionals a favor de la causa de la Llibertat Catalana i del nostre Referèndum d’Autodeterminació que es van visionar al Camp Nou durant el Concert per la Llibertat. Escoltem-les i reflexionem.
‘Donaríem la benvinguda a una república catalana’
El vídeo del Concert per la Llibertat en què personalitats de tot el món expressen suport a l’autodeterminació de Catalunya
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=OOMKXB8l-cs&feature=player_embedded [/youtube]
Durant el Concert per la Llibertat es va projectar a les pantalles gegants del Camp Nou un vídeo en què personalitats d’uns quants països del món donaven suport al dret d’autodeterminació de Catalunya. Avui Òmnium Cultural ha publicat el vídeo a la xarxa. Aquestes són algunes de les veus que hi apareixen:
Sir Graham Robert Watson, eurodiputat liberal britànic a Brussel·les. ‘Jo crec en la democràcia. Els catalans han de tenir el dret de decidir. Així és la democràcia.’
Davyth Hicks, vice-president de la European Language Equality Network de Brussel·les. ‘Ningú no us pot dir a vosaltres, els catalans, que no podeu exercir aquest dret democràtic fonamental a l’autodeterminació. I recordeu, el món us observa per tal d’assegurar que tingueu el vostre referèndum.’
László Tökés, eurodiputat del PP europeu. ‘Sincerament, espero que durant el futur referèndum a Espanya, Catalunya pugui decidir lliurement sobre el seu estatuts polític.’
Gunther Dauwn, Aliança Lliure Europea. ‘Creiem que la llibertat, la democràcia i el dret de decidir sobre el nostre propi futur són els valors principals d’Europa. Donaríem la benvinguda a Catalunya i a una república catalana com a nou estat dins Europa si ho decidís el poble. El món us mira. Fem realitat aquest somni.’
Mark McNaught, professor de dret de l’Institut de Ciències Polítiques de París. ‘Si els catalans no ho fan, no ho farà ningú, i la Carta de l’ONU no tindrà sentit.’
Salut i Visio Exterior
Sergi Alcon i Gibert
