Un senyor calb i amb ulleres i pantaló vermell, al millor estil «finolis», s’aixeca de la zona de la taula central i comença a dir-nos a tots els presents «que ya está bien!!!» «estoy hasta los cojones!!!» «esto es para divertirse no para hacer política!!!», «mamarrachos!!!», i tot una sèrie d’insults més.
La gent, astorada, i pensant en un primer moment que era un humorista espontani amb un dubtós sentit de l’humor, però no! Era real com la vida mateixa!
El personatge va començar a ser escridassat tímidament, i va sonar algun «malparit!!!», «ves-te’n d’aquí!!!» i coses similars (que no més fortes). Ni tan sols vam onejar-li les estelades davant dels seus improperis, que ben pensat avui hauríem d’haver mantingut ben alçades, cosa que no vam fer, admeto.
El personatge fins i tot ens va obsequiar amb «el dit de Bàrcenas» a tots! fent girs de 360 graus al millor estil John Travolta a la pel·lícula «Grease». Al cap de 5 o 10 minuts sembla que algú (potser l’amo del bar?) se’l va emportar de la zona d'»actuació».
Fins aquí els fets, ara el comentari i reflexió:
1. Que en som d’educadets els catalans! Tot i que això va permetre que el personatge es retratés fins a la infinita vergonya aliena i patetisme.
2. Us imagineu el cas a l’inrevés?!, es a dir, en algun poble d’Espanya, d’allà on tenim família o els orígens molts de nosaltres, fent el mateix coincidint amb recents celebracions de «La Roja»… exactament! El que esteu pensant! Haguéssim acabat a l’aigua! (com a mínim!). Per sort no és el nostre estil.
3. Sembla ser que el personatge en qüestió estava assegut al costat del Jutge de «La Bisbal de l’Empordà» (l’hauria convidat ell?), fins quan aquesta connivència amb representants de l’opressor?! Pot perdurar gaire més el «perfil Duran i Lleida» de part de classe dirigent catalana (tant política com econòmica -Foment, Cercle d’Economia…)?!
4. Fets com aquests, penso que deixen en evidència que molts espanyols estan histèrics pel moviment de fons, pel veritable moviment de plaques tectòniques que s’està produint. I aquestes reaccions feixistes, no simbolitzen res més que la desesperació i la por que tenen a quedar-se sols, malgrat que a l’enquesta del Periódico d’aquest cap de setmana un 56% dels espanyols pensin que a Catalunya guanyaria el NO a la Independència, contra un 24% que pensa que guanyaria el SÍ. Amb aquesta enquesta jo em pregunto, es pot estar tan deslligat de la realitat catalana? Es veu clarament que sí…
Cal dir que el desagradable incident va aigualir la festa, i la majoria de gent va anar marxant entre la sorpresa i la confirmació, per enèsima vegada, que no hi ha res a fer amb aquesta gent, i que sinó ens volen tal i com som que almenys deixin fer la consulta i marxar (era de les reflexions més repetides entre els assistents «perplexos»), perquè SÍ senyor Bolaño, el Dret a Decidir es també el Dret a Marxar! Faltaria més! Jo es que ni que fos espanyol voldria pertànyer a un país en procés de degradació democràtica on el General Franco consta com a Heroi al Museu Militar de Toledo, definició que el Govern Espanyol de Rajoy es nega a retirar, en fi… de conclusions es podrien extreure moltes, i de fet us convido a que digueu la vostra, que en penseu?
Som un Nació de Cultura, i, com deia el Titot al Concert x la Llibertat: «tenim un exercit de professors, investigadors, científics, pintors, poetes…» i una gran i ben viva societat civil afegeixo! Ara toca mobilitzar-se! per a fer fora aquesta gent i fer el nostre camí, la nostra Via Catalana.
T’espero a la Cadena per a donar-te la ma!
Salut i Cultura, molta Cultura!
P.D.: Sí algú sap com fer arribar la descripció d’aquest incident a algun dels periodistes de TV3, que poc abans hi eren a la mateixa taverna (Tian Riba i Espartac Peran), per a donar-lo a conèixer, que li passi aquest mateix capítol del Recull Comentat del Procés d’Independència d’avui o el nostre Blog: http://goal.blog.cat
Moltes gràcies
Sergi Alcon i GibertEn nom de Joan Forès
Tema: Catalunya és un país de malalts. Malalts, anormals i fanatitzats jihadistes
Benvolguts,
En el Singular Digital d’avui hi ha dues opinions interessants:
Un tal Toni Bolaño, que fou cap de premsa de l’anterior President de la Generalitat que no me’n recordo de com es deia és el que parlant del Dret a decidir i del Concert per la Llibertat, i ens ha obsequiat amb una floreta dient que: Catalunya és un país de malalts.
Val a dir que ell en altres aspectes sí que té les coses clares, potser molt més clares que molts membres del govern:
- «El dret a decidir és un eufemisme, el que hi ha sobre la taula és el dret a la independència».
- «Tothom que hi havia allà era independentista»,
- «Que diguin les coses clares i no ens enredin!»
A continuació Quim Torra parla de tots els enemics de Catalunya que de forma espontània ens obsequien amb els seus insults com el del Bolaño.
- La setmana està essent pròdiga en insults als catalans. De moment, el Sr. Bolaño ja ens ha dit malalts, el Sr. Tamames, anormals i un tal Sr. Tertsch, després de l’habitual comparació al nazisme, que ja no cotitza a l’alça després de tantes vegades com ens ho han repetit, ho ha enfilat fins a “fanatitzats jihadistes’.
- Els espanyols ens venen insultant de manera periòdica i sistemàtica, fent d’aquesta activitat en el seu dia a dia una cosa tan habitual com esmorzar xocolata amb xurros, portar els nens a l’escola o llegir ‘El Mundo’ o ‘La Razón’
- La qüestió no és pas, doncs, pretendre entendre per què els espanyols ens insulten, sinó com és possible que els catalans ho suportem.
- La clau està en el compromís de formar part d’un poble que se sent i es vol lliure, un poble que és civisme i cultura i n’està fart de sentir-se insultat i d’haver de perdonar ser català. Sí, ho som, som catalans. I ja s’han acabat les bromes amb nosaltres. Prou, d’una vegada i per sempre, prou!
Es pot afegir que el nostre amic Francesc de Carreras ens tracta d’insensats
I ara els articles:
04/07/2013
Dret a decidir. Toni Bolaño: «Catalunya és un país de malalts»
L’ex cap de premsa de Montilla critica el Concert per la Llibertat i el ressò que ha tingut
Mar Sabé
L’ex cap de premsa de José Montilla, Toni Bolaño, ha assegurat avui a la tertúlia del programa ‘Migdia’ de 8TV que «Catalunya és un país de malalts», fent relació al gran ressò que ha tingut el Concert per la Llibertat. «Només es va produir un concert, només un concert!», ha remarcat visiblement molest amb l’impacte de la concentració independentista.
Bolaño ha seguit el seu discurs amb més crítiques: «El dret a decidir és un eufemisme, el que hi ha sobre la taula és el dret a la independència». «Tothom que hi havia allà era independentista», ha continuat mentre exigia: «Que diguin les coses clares i no ens enredin!»
L’escriptor Jordi Cabré, també present a la tertúlia, de seguida se li ha tirat a sobre per les declaracions, encara que ha afegit que «s’haurà de canviar el ‘dret’ en el ‘deure’ a decidir». «Els catalans tenim el deure d’aclarir-nos», ha apuntat fent referència a decidir quines serien les hipotètiques condicions de la independència de Catalunya. Mar Sabé
04/07/2013
Malalts, anormals i terroristes suïcides
Quim Torra
«Són anys i anys de viure insultats. Per això, la qüestió no és pas, doncs, pretendre entendre per què els espanyols ens insulten, sinó com és possible que els catalans ho suportem»
La setmana està essent pròdiga en insults als catalans. De moment, el Sr. Bolaño ja ens ha dit malalts, el Sr. Tamames, anormals i un tal Sr. Tertsch, després de l’habitual comparació al nazisme, que ja no cotitza a l’alça després de tantes vegades com ens ho han repetit, ho ha enfilat fins a “fanatitzats jihadistes’.
De fet, res de nou. Cada setmana es recullen menyspreus i insults similars. Els espanyols ens venen insultant de manera periòdica i sistemàtica, fent d’aquesta activitat en el seu dia a dia una cosa tan habitual com esmorzar xocolata amb xurros, portar els nens a l’escola o llegir ‘El Mundo’ o ‘La Razón’. És així, ha estat així i serà així. Són anys i anys de viure insultats. Per això, la qüestió no és pas, doncs, pretendre entendre per què els espanyols ens insulten, sinó com és possible que els catalans ho suportem. Demà farà tres segles exactes que un noble català, Manuel Ferrer i Sitges, s’alçà en la reunió del Braç Militar, un dels tres que composaven la Junta de Braços reunida d’urgència per debatre si el Principal es rendia o es resistia a Felip V, per pronunciar un dels millors discursos fets mai al nostre país. Ferrer va dir: “Pregunto: és altra Catalunya de la que era en altres temps? … Ferrer va basar el seu discurs en tres grans conceptes: llibertat, justícia i honor. I va acabar amb un final memorable: “Qui pot creure que en un sol dia se vulga consentir a entronisar-se la vanitat i violència castellana, fent servir als catalans com nos diu la història de Castella, feien sofrir als índios? … Acabe’s la nació ab glòria i resignació, que logra menos patir que sofrir extorsions que no practicaren los moros”. (el discurs complert es pot llegir, amb algunes errades ortogràfiques, a: http://ca.wikisource.org/wiki/Discurs_de_Manuel_de_Ferrer_i_Sitges_%286-07-1713%29) Tot i que inicialment, el Braç Militar, en una votació complexa, va optar per la submissió, la votació a favor de la resistència del Braç Reial va provocar que es tornés a votar, i aleshores sí que una amplíssima majoria va optar per la tesi de Ferrer: la guerra a ultrança contra Espanya i França. Una decisió, d’altra banda, realista i possibilista: Barcelona podia resistir, el tauler de joc europeu podia canviar -com passaria després de la mort de la reina Anna d’Anglaterra-, i, sobretot, l’anorreament de les llibertats al País Valencià i l’Aragó eren un senyal massa inequívoc de la sort que li tocaria al Principat si es rendia. D’aquí el crit de Ferrer: «Fineixi la Nació amb glòria», conscient que en la derrota, només una fi honorable podria fer que algun dia Catalunya renaixés.
M’agradaria poder parlar-vos com Ferrer i Sitges, «referir los gloriosos fets de nostres majors i l’eloqüència d’un Ciceró per induir a la nació a imitar als que ab tantes fatigues i sang establiren nostra nació líbera, franca i gloriosa», però només puc dir-vos que el l’èxit del procés que està encarant el nostre país té molt a veure amb una franca recuperació de l’honor nacional, de la dignitat de no acceptar més humiliacions ni viatges del Puente Aéreo.
La clau està en el compromís de formar part d’un poble que se sent i es vol lliure, un poble que és civisme i cultura i n’està fart de sentir-se insultat i d’haver de perdonar ser català. Sí, ho som, som catalans. I ja s’han acabat les bromes amb nosaltres. Prou, d’una vegada i per sempre, prou.
Quim Torra
Joan A. Forès
Reflexions
http://reflexionsjafores.blogspot.com.es/
