Són 220 pàgines, que jo entenc que el President Mas farà acompanyar en la carta que abans que acabi el més li ha de fer arribar al President Espanyol, Mariano Rajoy, demanant-li la consulta. Són 220 pàgines exhaustives, d’un excel·lent treball dirigit pel President del CATN, Carles Viver Pi i Sunyer.
Jo us destacaria dos o tres punts per a que, aquells que no vulguin o no puguin llegir-se’l sencer, facin una ullada:
1. Per una part, tot el que fa referència a l’estudi demogràfic de suport popular a la consulta, en base a les darreres eleccions catalanes del 25 de novembre del 2012 i dels diversos estudis i enquestes dutes a terme des del 2010 fins l’actualitat. Els seus gràfics i mapes ens ajudaran a tenir un diagnòstic encertat de la situació del país en el PRESENT. Podrem observar i donar resposta pròpia a la distribució territorial, per exemple, de la escassa oposició a la consulta. Molt revelador!
2. Impagable és l’apartat de Legitimitat Històrica de Catalunya. En poques planes fa una síntesi genial del procés de sobirania que ha tingut de Catalunya al llarg del temps i les seves formes d’Estat en el PASSAT. Com a Llicenciat en Història, no puc més que qualificar-lo, modestament, de magnífic treball de síntesi, i convido a tots aquells que vulguin tenir una visió aclaridora del nostre passat com a Comunitat Nacional a que el llegeixi detingudament.
3. Per suposat, donar-li un cop d’ull a les vies legals per a la consulta, que són 5 + 2 més el complementari, es a dir:
– Cessió de la convocatòria de la Consulta per l’article 92 de la Constitució Espanyola (CE). – Delegació de la competència referendària de l’Estat per la via de l’article 150.2 de la CE. – Convocatòria de la Consulta mitjançant la Llei Catalana de Consultes (4/2010), prèvia autorització de l’Estat. – Convocatòria de la Consulta mitjançant la propera Llei Catalana de Consultes Populars no referendàries, que no necessitaria aquest permís esmentat de l’Estat.
– Reforma de la Constitució Espanyola.
Sinó:
– Convocatòria de la Consulta via mètodes més alternatius (per municipis alhora i amb recolzament de la Generalitat x exemple)
– Eleccions Catalanes Plebiscitàries
Sinó i en darrer terme:
– Declaració Unilateral d’Independència (DUI)
En tots els casos la exposició del CATN és rica en matisos i variables, no es pot dir que no hem tocat tots els pals. Però dintre de l’estudi de les diferents vies legals per a la Consulta, jo vull destacar els apartats de les vies de resposta, impugnació, censura, repressió, o com és vulgui dir, que pot exercir l’Estat Espanyol, fetes amb un gran exercici d’autosinceritat i dient les coses clares, no descartant cap possible resposta.
Tot plegat ens dona una radiografia dels possibles FUTURS, que se’ns plantegen en aquest viarany del camí que significa la Transició Nacional vers un Estat Independent, vers la Llibertat Nacional de Catalunya.
Aquesta Lectura la podeu acompanyar de la del Índex que us donarà la visió de la totalitat dels temes tractats, i com no, de les conclusions, si voleu anar directament a les valoracions.
P.D.: Acompanyo l’enllaç del fitxer PDF que ha facilitat la companya dels GOAL, na Olga Hiraldo, de la editorial d’ahir del Vicent Partal al «seu» Vilaweb, que ens ha proporcionat el company i amic dels GOAL en Carles Cosialls, i on en Vicent ens parla del que és, es a dir, d’un dia trascendent per a la Història Nacional de Catalunya, d’un dia històric per a tots i cadascun dels habitants d’aquest país.
Salut i a fer Història! que ja tenim camí!
http://www.govern.cat/pres_gov/govern/ca/grans-reptes/transicio-nacional/notapremsa-211489.html
Vicent Partal 25.07.2013
El full de ruta
Avui serà un dia important en el camí cap a la independència. Si no passa res d’estrany, aquesta vesprada el Consell Assessor per a la Transició Nacional lliurarà el primer informe al govern, un document que ha de ser el full de ruta oficial i definitiu. Avui començarem a escatir doncs quin és el camí escollit per a arribar a la república. Sabem que el consell no és el govern, però també sabem que el govern farà el màxim cas de les seues recomanacions.
Ara mateix el gran dubte i la gran incògnita és com es farà el referèndum. La classe de pregunta que es formularà, el dia, el sistema de participació i la resposta al previsible boicot espanyol contra la votació. Les alternatives són sabudes i ja s’han posat unes quantes voltes sobre la taula, especialment aquesta idea peculiar de les eleccions plebiscitàries. De tot això, en parlarà l’informe. Però sembla que també –i haurem d’esperar a llegir-lo i analitzar-lo– obrirà la porta per primera vegada a una declaració unilateral de la independència. En el cas que Espanya faça sabotatge a qualsevol mena de votació.
I això, si passa, serà important. Perquè cal tenir en compte que, d’acord amb la legislació internacional, tan sols la proclamació de la independència ens converteix en estat. Tan sols la proclamació. Podríem fins i tot guanyar el referèndum i no esdevenir estat independent si després ens oblidéssem per algun motiu de proclamar-lo. Cal que ho tinguem present: ara per ara el referèndum únicament ens l’hem imposat els catalans. És possible que en un cas de confrontació i sota arbitratge internacional siga la Unió Europea que ens el demane, com va passar a Montenegro. És molt possible. Però de moment el referèndum és una proposta nostra i prou.
Per això és tan important de saber si, efectivament, avui el consell obre la porta a una proclamació directa o ens explica com és el camí que va de la victòria en la consulta a la proclamació de la independència. Perquè fixar aquest pas serà anar més enllà que no hàgem anat mai, aclarirà molts dubtes i demostrarà que aquesta vegada això va de bo.
Sergi Alcon i Gibert
