Jornada III del setge. Dijous. Finalment, els borbònics han entrat a la vila de Sarrià i han fet campament. Les seves galeres, fondejades fa dos dies davant Barcelona, han capturat a prop de les costes de la Ciutat alguns dels nostres vaixells i una galiota gran mallorquina. Els de la plaça disparem sobretot amb les peces emplaçades al Castell de Montjuïc. A la Ciutat hi ha hagut singular commoció, horror i indignació a mesura que s’han conegut, passant de boca en boca ben de matí, als portals de les cases, a les places i a les botigues, tots els detalls més cruels de la violència exercida pels borbònics al seu pas per Martorell. La majoria dels veïns dels petits llocs propers, horroritzats i amb l’afany ja només de salvar les seves famílies, han començat a abandonar llurs cases i a retirar-se en gran nombre dins el recinte murallat de Barcelona, davant la llibertat que els comandaments donen als soldats borbònics per emparar-se dels seus béns i tacar l’honor de les seves dones i les seves filles. 1697, 1705, 1706, 1713. Natural barceloní, encara que d’origen aragonès, en els meus trenta-quatre anys d’existència, divuit al servei de la milícia i del rei, és el quart setge de la Ciutat que em toca viure. Aquest és el primer que pot suposar la mort de tota una nació.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Bloqueig de la ciutat. El 25 de juliol, el primer dia del llarg setge que va patir la ciutat de Barcelona, les tropes borbòniques van arribar davant les muralles de la ciutat comtal, després d’haver aixecat el camp de Martorell. Rere aquest acostament de les tropes a Barcelona, l’estratègia era establir un cordó de setge sobre la capital, distribuint diferents unitats d’artilleria en zones estratègiques properes a la ciutat emmurallada, però com vam veure, ja el segon dia es van haver de retirar al Pla de l’Hospitalet degut a la seva baixa capacitat artillera davant els atacs dels defensors de Barcelona. Però l’endemà, les forces de Restayno Cantelmo Stuart el duc de Populi, que de ben segur en parlarem els propers dies, ja van acampar a la vila de Sarrià. Tot i així, Pòpuli no va ser capaç d’assetjar la plaça durant un any, a causa de que l’exèrcit de les dues Corones desplegat no tenia el número de tropes suficients per a obrir les trinxeres d’aproximació, cobrir el perímetre del cordó i al mateix temps combatre les tropes catalanes desplegades pel Principat.
El Pla de Barcelona. Cal tenir en compte que la ciutat de Barcelona el 1713 estava dins muralles i que el que actualment son districtes de Barcelona, com ara la vila de Sarrià que es comenta, aleshores eren petits nuclis a les afores de la ciutat. Aquí teniu representat el cordó de setge a la plaça segons mapa de l’enginyer flamenc Prósper de Verboom, que dona també una visió clara de la configuració del Pla de Barcelona.
Plan de Barcelone ou est marquè le Camp de Larmèe du Roy qui en fait le blocus depuis le 28 juillet 1713 avec la ligne de contrevallation et autres Postes avancez contre le place(Font: Archivo General de Simancas).
Violència de Felip V vers Catalunya. Immediatament es va difondre la violència ferotge de les tropes borbòniques sobre els catalans, en particular a Martorell que havien acampat abans d’apropar-se a Barcelona. Així, ens descriuen (…) la violència exercida pels borbònics al seu pas per Martorell. La majoria dels veïns dels petits llocs propers, horroritzats i amb l’afany ja només de salvar les seves famílies, han començat a abandonar llurs cases i a retirar-se en gran nombre dins el recinte murallat de Barcelona, davant la llibertat que els comandaments donen als soldats borbònics per emparar-se dels seus béns i tacar l’honor de les seves dones i les seves filles.
Felip V va mostrar una intransigència obsessiva, exercint una extrema violència vers els catalans. Les persecucions, represàlies i vexacions executades pel règim borbònic, indicaven com Felip V actuava contra Catalunya, amb una violència i un acarnissament malaltís, pot ser, en part, degut també als seus trastorns psicològics.
Aquesta violència dels castellans també va quedar reflectida en la cultura popular catalana, amb diverses cançons i poemes, que reforçaven la resistència a mort per la lluita de les seves llibertats.
Anem a dar batalla
als cruels castellans
y visca Catalunya
y visca la llibertat.
Suports dels territoris catalans, per terra i mar. Tot i que els regnes d’Aragó i de València havien estat annexionats a Castella, Catalunya resistia encara a favor de l’Arxiduc Carles i estava disposada a lluitar fins al final amb suport de tropes procedents de la resta de territoris de la Corona Catalanoaragonesa, com ara de les Balears, resistint a Barcelona contra les tropes filipistes, d’aquí que ens relati com una galiota de Mallorca fou pressa per l’enemic. Tot i així, a nivell marítim el setge podríem dir que va ser ineficaç i va permetre l’arribada de queviures, pólvora i municions provinents de Mallorca a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, cal recordar que només Mallorca va continuar en el camp austriacista fins la seva caiguda definitiva el 1715. D’altra banda, a Barcelona, també s’havien aplegat molts combatents valencians (amb figures destacades com el general Basset).
Els setges de Barcelona. La ciutat de Barcelona ha patit diversos setges al llarg de la seva història, en l’època que ens ateny, podem destacar: el Setge de Barcelona dins el marc de la Guerra dels Segadors, que va durar des de l’agost 1651 a octubre de 1652, i va marcar el final del conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l’obediència del rei castellà; i, els setges emmarcats dins la Guerra dels Nou Anys (l’únic escenari de la Guerra dels Nou Anys decisiu al continent europeu va ésser Catalunya) i dins la Guerra de Successió, tal com ens comenta l’autor del dietari (recordem, fictici però basat en fons documentals coetànies i posteriors).
En el marc d’aquesta darrera Guerra, es van produir tres setges a la ciutat de Barcelona, tot i que les condicions del darrer foren completament diferents, s’havia produït la retirada de les tropes aliades i la traïció d’Anglaterra però tot i així, la Junta de Braços va decidir lluitar contra Felip V de Borbó en defensa de les Constitucions del país.
Per això, el Setge de Barcelona de 1713-1714 va resultar la darrera operació militar de la Guerra de Successió Espanyola però, tal com ens diu el Diari de Setge, aquest és el primer que pot suposar la mort de tota una nació. I efectivament, així va ser, la desfeta de l’11 de setembre de 1714 va suposar l’establiment d’una duríssima repressió, la pèrdua de les institucions i l’abolició de les Constitucions Catalanes, que van ser substituïdes per la imposició de les lleis de Castella, i l’empresonament i mort de molts ciutadans, establint definitivament un estat sota les lleis de la Corona de Castella.
Els Decrets de Nova Planta de València (1707), Mallorca (1715), Catalunya (1716) i Sardenya (1719) van donar pas a la creació d’un estat espanyol absolutista i centralista amb capital a Madrid.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Diario del Sitio de Barcelona – Gazeta de Barcelona (1713-1714), cartografia original, Narraciones históricas de Castellví, dietaris de la Generalitat.
Retroenllaç: Diari de Setge 1713-1714 | fmany67