Jornada IX del setge. Dimecres. En el dia d’avui, molts veterans de guerra d’aquelles terres que ara són a Barcelona després de servir la causa de l’emperador i de la Terra, encara no enquadrats, han decidir constituir el petit Regiment de fusellers de la Ribera d’Ebre, a les ordres del coronel Anton Pegueroles. Les galeres i embarcacions enemigues properes a Barcelona s’han fet a la mar, sembla que en direcció a Mallorca. La Coronela, la milícia civil del poble de Barcelona, s’ha organitzat en forma de Regiment, composta de 47 Companyies i sis Batallons. La menestralia de la Ciutat, sense dubtar ni per un moment (caldrà veure els de dalt) accepta sotmetre’s a la justícia militar, pagar el preu d’armes i uniformes, fer guàrdies i lluitar i morir pel rei i les Constitucions de Catalunya. Entre les noves mesures empreses per disposar de més recursos per a la defensa, la Diputació del General ha demanat a la Ciutat el permís per fabricar en la Casa de la Seca, de la plata dels absents, pessetes o reals de dos, amb la mateixa marca i disposició de los que corrien per la Ciutat amb l’efígie del nostre emperador Carles VI. Els nostres avançats i espies al camp enemic ens informen que avui ha arribat al camp borbònic el general marquès de Guerchy, amb un cos de set mil francesos. Ells creixen en nombre, nosaltres en esperit i organització.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Durant la matinada, es constata que les galeres borbòniques es fan a la vela junt, amb altres embarcacions enemigues, direcció a l’illa de Mallorca. Barcelona envia una embarcació per avisar al Virrei de la ciutat per tal que restin alerta. Mentrestant, a Barcelona continua l’organització per la defensa de la ciutat.
Visca Carles III i… fora botiflers i fora galls! Les illes Balears, i en concret Palma, no fou aliena a la Guerra de Successió. El 13 de novembre de 1700 es va reunir el Gran i General Consellen rebre la carta de la reina vídua María Ana de Neoburg què informava als mallorquins de la mort de Carles II i que el successor al tron era Felip de Borbó. En Palma tot i alguns desacords, va proclamar com nou rei al duc d’Anjou, ara ja Felip V. Així, el rei va nomenar un nou virrei, Francisco de Pueyo, i un nou bisbe de l’illa, el franciscà Antonio de la Portilla. D’aquesta manera Felip V assegurava el control del poder civil i religiós. Mentrestant, la majoria de regnes europeus veien amb certa preocupació la possibilitat de que el nou rei d’Espanya ho arribés a ser també de França. Aquesta situació va provocar una aliança entre Anglaterra, Àustria i Holanda per tal de proclamar, amb la força de les armes, l’arxiduc Carles, com nou rei d’Espanya (Carles III). Això va provocar que a Mallorca es reclutés homes entre diset i seixanta anys per anar a la guerra. Pels carrers de Palma es podien trobar pasquins favorables a la causa dels Àustria: A pesar de Portilla [el obispo] y Ametller [oidor de la Real Audiencia] reinarà Carles Tercer. Van arribar aleshores dos-cents soldats francesos que s’instal·laren al castell de Sant Carles, però malgrat l’arribada d’aquests reforços, durant la nit del 24 de setembre de 1706, arribava una gran flota imperial, compareixent pel matí l’esquadra aliada, composta per unes trenta naus, capitanejada per l’almirall Leake. Aquest instava a les autoritats insulars a lliurar-li’ls el regne, petició que fou denegada pel virrei. Mariners armats a favor de la causa austriacista van prendre el poder de la ciutat i en arribar les notícies a l’almirall Leake, aquest va ordenar realitzar una sèrie de dispars intimidatoris que van augmentar el desconcert i por entre els habitants de Palma, fet que va provocar que aquella mateixa nit, tant el virrei com els membres del Gran i General Consell redactessin les seves condicions de rendició.
Plan de la ville de Palma ou Mayorca Capitale de L’Isle de ce nom (1714).
Font: Archivo General de Simancas. Signatura: MPD, 69, 020
Pocs dies després de la signatura del Tractat d’Utrecht, va arribar a Mallorca un nou virrei català, Joseph Antoni de Rubí i Boixadors, marqués de Rubí, amb clares instruccions de la reina [Isabel de Brunswick-Wolfenbüttel, muller de Carles III] d’atendre les necessitats que es reclamessin des de Catalunya: «Os encomiendo, encargo y concedo toda la facultad necesaria en el caso o casos en que el Principado de Cataluña os pidiere algún socorro de granos, dinero o en otra forma». La desfeta del 11 de setembre de 1714 de Barcelona, va significar que Mallorca i Eivissa es quedaven soles davant l’imparable avançament borbònic.
Francesc Anton Vidal. Entre juliol i octubre de 1713, el mercader Francesc Anton Vidal fou comissionat per la Ciutat de Barcelona per residir al Regne de Mallorca com a persona privada, i sense manifestar la seva comissió secreta, a fi d’aprovisionar la Ciutat de Barcelona. Així ho recull en Francesc de Castellví: «Los Comunes de Cataluña en 18 y 22 de junio despacharon al virrey de Mallorca aviso de las novedades que ocurrían y de estar convocados los estados para el día 30 del mismo; en 6 y 9 de julio, por tres falucas le dieron noticia de lo que los estados habían deliberado; pedíanle que suspendiera la evacuación del reino en tanto que daban parte al emperador y despacharon para residir en Mallorca, por agente de la ciudad de Barcelona, a Francisco Vidal.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…, de M Bruguera; Gazeta de Barcelona; Narraciones Históricas, de Francesc Castellví; 1714 el setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i FX Hernàndez Cardona; i «Junta General de Braços de 1713» Diputació del General de Catalunya (1713) publicat a Textos Jurídics Catalans Junta General de Braços de 1713, l’ambaixada Dalmases i altra documentació, (1713-1713), Ed Parlament de Catalunya; i, Palma durante la guerra de Sucesión (I) (DM, 04/12/2011) y Palma durante la guerra de Sucesión (II) (DM, 18/12/2011).
