Jornada XVII del setge. Dijous. Festa de precepte per la commemoració de Sant Llorenç. Fem memòria del sant encara que no volguem: fa una calor prou insofrible com per rostir-nos a la graella. Em sembla que ells hi pateixen més que nosaltres. Des de les cinc del matí fins a la nit, la nostra artilleria, des de la posició fortificada del Convent de Caputxins, ha batut les casernes de l’enemic de Gràcia al Mas Guinardó. A la tarda els voluntaris han disparat amb la fuselleria. Tot i així, el tinent coronel Jordi de la Bastida, del Regiment de la Ciutat, ha rebut l’ordre d’evacuar els dos-cents homes que defensaven fins ara de manera permanent la nostra posició fora muralles del Convent de Santa Madrona. Ha disposat de temps just per fer-ho, perquè hores després l’artilleria enemiga l’ha arranat amb una meticulositat extrema. El general Rafael Nebot ha carregat contra 150 cavalls i 40 infants que han sortit de Mataró a la recerca de provisions. Hem pres en aquest dia una espia, al qual jutjarem conforme a les normes de la guerra. Les nostres partides continuen actuant al darrera de les línies del cordó amb cops per sorpresa: a Horta, 58 paisans i voluntaris han sorprès 45 soldats de cavall i els han pres 36 animals.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Expedició del Diputat Militar. El duc de Populi s’assabenta que el Diputat Militar havia desembarcat el dia anterior a la vila d’Arenys de Mar amb soldats del regiment de cavalleria, així, les tropes borbòniques organitzen un destacament per seguir l’Expedició del Diputat Militar i parteixen cap a Mataró per a reforçar la guarnició borbònica d’aquesta ciutat. El General Nebot, comandant militar de l’Expedició del Diputat Militar, ordena atacar contra un destacament de 150 cavalls i 40 infants que havia sortit de Mataró fins a Llavaneres per a recollir-hi palla. Les tropes borbòniques fugen i són perseguides fins a Mataró. El General Nebot, amb la Cavalleria, Fusellers, Soldats de la seva Guàrdia i una partida de Voluntaris a cavall, obliga al destacament borbònic a deixar la carga i a ganivetades els van dur a Mataró, van morir 14 soldats enemics i 22 van quedar ferits, entre ells un Tinent Coronel Comandant que després va morir a Mataró. De la part catalana, va resultar mort un soldat de les Guàrdies del General Nebot i dos soldats més van resultar ferits.
Mas Guinardó. Durant el setge que va patir Barcelona durant la Guerra de Successió, va tenir singular importància el territori que actualment coneixem com El Guinardó, per la seva situació enlairada sobre el Pla de Barcelona, així, el mas Guinardó (situem el seu origen al segle XV, ja que apareix documentada una construcció coneguda amb el nom de Colomar del Guinardó) era un edifici estratègic des d’on el comandament del exèrcit borbònic dirigia les seves campanyes d’atac a la ciutat. La masia està situada sobre un petit turó conegut amb el nom de Cogoll. Aquell 10 d’agost, l’artilleria instal·lada al Convent dels Caputxins va disparar durant tot el dia contra la línia borbònica, causant danys importants a les casernes situades des de Gràcia al Mas Guinardó, fent que l’enemic hagués de sortir i abandonar les seves tendes. Fou una petita victòria, doncs, de l’exèrcit català.
Detall del Mas Guinardó del plànol de Bloqueig i setge de Barcelona (1713-1714), d’en Johann van Ghelen (1645-1721). Imprès a Viena pel Consell d’Espanya (1718). Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
A més, per la tarda, un destacament de Voluntaris fusellers va assaltar les posicions borbòniques, i van arribar a tocar les tendes dels campaments enemics. Aquesta sortida va permetre capturar un espia que fent-se passar per clergue, duia unes cartes pel campament del duc de Populi.
Altre emplaçament important, com ja hem vist els dies anteriors, era el convent dels Caputxins, i donat que l’enemic era conscient d’això, va col·locar un canó a l’esquerra de Gràcia que va disparar unes quantes bales però sense fer danys, només una va arribar a la línia dels Caputxins.
Sant Llorenç. La seva festa s’escau quan hi ha la pluja d’estels de les Perseides, coneguda popularment com a Llàgrimes de Sant Llorenç, ja que va ser el 10 d’agost quan va ésser martiritzat i mort. A Catalunya, hi ha diversos indrets que tenen a Sant Llorenç com a patró, i en el diari es fa referència al martiri del sant, que fou posat en una graella i cremat viu en una foguera, durant la persecució dels cristians.
Per aquest motiu és el patró dels oficis que treballen amb el foc com els forners, terrissers o vidriers, per tal de demanar-li protecció davant els incendis. També se l’invoca per tal de demanar protecció contra els incendis als boscos, habituals en l’època de la seva festivitat, com malauradament està succeint enguany.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; La Coronela de Barcelona; 1714. El setge de Barcelona, de Guillem H. Pongiluppi i F. Xavier Hernández; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica…, de M Bruguera; Relació del siti de Barcelona de 1713 i 1714, de Mas i Soldevila; i, Narraciones Históricas, de Francesc Castellví.
