Jornada XXVII del setge. Dos companyies de fusellers han sortit a la part de la Llacuna, prop lo riu Besòs, i han fet molts ferits a l’enemic, mentre continuava el foc de les nostres bateries al Convent de Caputxins i a la Creu de Sant Francesc. Al Maresme, els nostres han atacat la partida que, retornant de prendre possessió pels borbònics de la vila d’Hostalric, de matinada, passava de Mataró a Vilassar. En previsió de tal moviment, el general Rafael Nebot havia apostat els millors tiradors en llocs avantatjosos. Tot i així, l’enemic s’ha apoderat de la major part de Vilassar i n’ha cremat moltes cases. Els paisans han defensat heroicament casa per casa i l’església. Els combats s’han reproduït carrer per carrer a Premià i Teià. Els ha costat 16 hores de lluita i els hem matat i ferit 200 soldats, salvant a més del seu atac el lloc d’Alella. Diuen que els borbònics han matat dos vells i una dona i que han saquejat el Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, venerat a tota la comarca de la marina. Entretant, a Blanes han embarcat les darreres tropes imperials en procés d’evacuació. Uns lluiten amb honor, altres fugen com covards. Els ministres de l’emperador, ben segur, no l’han informat com s’escau dels nostres moviments, tan propers, al Maresme.
Font: http://www.diaridesetge.cat
El 20 d’agost del 1713 la Generalitat enviava un carta adreçada a tots els catalans per constatar que més enllà d’una victòria militar el que volia Felip V d’Espanya (Felip IV d’Aragó) era extingir el nom i eliminar completament la nació catalana. Els intents de rebre ajut d’Àustria van ser infructuosos; durant els sis primers mesos de setge van sol·licitar ajut per carta una mitjana de dos cops al mes, però es feren el desentès.
El fet que fóssim menys en nombre però que la nostre infanteria i artilleria provoquessin centenars de morts entre les tropes enemigues, feia exasperar als borbònics de manera que encara mostraven més ràbia i brutalitat vers el poble català, arribant a matar innocents, com ens comenten en el cas de Vilassar. Rere els dispars iniciats des de primera hora del matí fins a les dues del migdia pels pobles de la comarca, van haver molts morts i ferits, fins a uns 200, mentre que a les tropes catalanes va haver només un mort i alguns cavalls ferits, de manera que l’enemic va entrar a sang i foc, amb resultat de quatre morts del poble (tres ancians i una dona) i quinze o setze de les tropes assetjants, en una batussa que durà de les vuit del matí fins a les tres, de la tarda, amb intervenció de cavalleria. El rector de Vilassar en va deixar una magnífica crònica escrita, en la qual manifesta que els assaltants calaren foc al poble i que hi hagué unes vuitanta-una cases afectades per l’incendi. En aquesta mateixa diada, una de les columnes de soldats a cavall que intervingué en els fets saquejà i incendià el santuari de la Sisa (nomenclatura antiga), robant tot el que hi havia en la sagristia de la tant venerada església de tota la marina.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Estudis Mataronins Salvador Feliu de la Penya després de 1717.
