Jornada LXX del setge. Dilluns. Avui hem confirmat amb els directors d’obres que està gairebé acabada la fortificació de la plaça, així en mitges llunes i baluards com en la resta dels preparatius. És l’admiració comuna de tots, perquè semblava que no hi hauria ni temps ni diners. La unió de tothom ho ha fet possible, com en totes les grans empreses de l’home. L’artilleria del Castell de Montjuïc i de la plaça han continuat disparant contra els enemics com és costum i d’ells des de Gràcia contra el Convent dels Caputxins. Tots plegats ens tenim agafades les mides i ens fem poc mal. Els nostres corsaris han apressat un llondro amb una càrrega valorada en la formidable quantitat de 30.000 lliures i han fet presoners un capità de cavalls i altres oficials. Avui han arribat també 14 desertors a la plaça. La Novena de Guerra, a fi de disposar de la fusta que ha demanat el comandant general Villarroel, ha ordenat amb dolor desfer el pont de fusta anomenat de l’Emperadriu, construït fa gairebé cinquanta anys. La Trenta-sisena ha ordenat també el pagament a diversos particulars per a l’adquisició de pólvora i sabres.
Convent de Caputxins
Font: http://www.diaridesetge.cat
Continuen les processons amb el Sant Crist, les deprecacions i els cants del Miserere i les pregàries del rosari del Jubileu sota l’empara del Vicari General Rifós.
Cant del Miserere. També anomenat Miserere mei, Deus és una composició creada cap el 1638 per Gregorio Allegri el segle XVII. Es tracta de la musicalizació del salm 51 de l’Antic Testament. Es va compondre per ser cantat a la capilla Sixtina durant els maitines dels dimecres i divendres de Setmana Santa.
En un principi, es va prohibir executar l’obra fora de la capella Sixtina —inclòs s’amenaçava amb l’excomunió a qui la copiés, executés o divulgués la mateixa, tot i així es van fer algunes còpies. L’emperador Leopold I d’Àustria va sol·licitar i obtenir una còpia, que conservà a la Biblioteca Imperial de Viena. No obstant, quan la va fer executar, pensava que l’havien enganyat, així que el papa va acomiadar al mestre de capella que es va haver de traslladar a Viena per explicar les tècniques d’execució i les improvisacions —els nomenats abbellimenti que mai eren escrits, sinó que eren passats d’intèrpret a intèrpret en el cor de la capella. En 1770, Wolfgang Amadeus Mozart amb només 14 anys, rere escoltar l’obra tan sols una vegada, la va transcriure al paper de memòria. La còpia de Mozart, que recollia les improvisacions, no ha estat conservada.
Partitura del Miserere
En la Col·lecció Val d’Aran, dipòsit de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida es conserva una partitura del Miserere que podria ser de principis del segle XVIII. Aquest document pot estar relacionat amb altres dos documents del fons. El primer és una fundació de misses i un “Miserere” cantat en el altar de la Santa Creu de l’església de Sant Andreu de Salardú a favor de Francesc Moga Pont de Gessa l’any 1709. El segon és un verbal entre Francesc Mola, prevere de Bagergue i col·lector dels redits de l’ermita de Santa Maria de Montgarri, i Pablo Amiell, llaurador de Gessa. En aquest verbal es demana que Amiell pagui els diners que deu per una fundació de cant des de les festes de Pasqua de Resurrecció fins a Tots Sants feta per Miguel Amiell, avi de Pablo. El cant és un “Miserere” fundat en aquesta ermita de Montgarri per la casa dels Amiell. El document diu que aquesta composició és cantada per Joan Cuy de casa Geronia. La creació d’aquesta fundació es data en 1712.
La lletra del “Miserere” prové de la versió de la “Vulgata” llatina i del salm 51, escrit segons la tradició pel rei David en presencia del profeta Natán.
«Miserére mei, Deus, secúndum misericórdiam tuam. Et secúndum multitúdinem miseratiónum tuárum dele iniquitátem meam. Amplius lava me ab iniquitáte mea et a peccáto meo munda me. Quóniam iniquitátem meam ego cognósco: et peccátum meum contra me est semper. Tibi, tibi soli peccávi, et malum coram te feci, ut iustus inveniáris in senténtia tua et equus in iudício tuo. Ecce enim in iniquitáte generatus sum: et in peccáto concépit me mater mea. Ecce enim veritátem in corde dilexísti: et in occúlto sapiéntiam manifestásti mihi. Aspérges me hyssópo, et mundábor: lavábis me, et super nivem dealbábor. Audíre me fácies gáudium et letítiam, et exsultábunt ossa, quae contrivísti. Avérte fáciem tuam a peccátis meis et omnes iniquitátes meas dele. Cor mundum crea in me, Deus, et spíritum firmum ínnova in viscéribus meis. Ne proícias me a fácie tua et spíritum sanctum tuum ne áuferas a me. Redde mihi lætítiam salutáris tui et spíritu promptíssimo confirma me. Docébo iníquos vias tuas, et ímpii ad te converténtur. Líbera me de sanguínibus, Deus, Deus salútis meæ, et exsultábit língua mea iustítiam tuam. Dómine, lábia mea apéries, et os meum annuntiábit laudem tuam. Non enim sacrifício delectáris; holocáustum, si ófferam, non placebit. Sacrifícium Deo spíritus contribulátus; cor contrítum, et humiliátum, Deus, non despícies. Benígne fac, Dómine, in bona voluntáte tua Sion, ut ædificéntur muri Ierúsalem. Tunc acceptábis sacrifícium iustítiæ, oblatiónes et holocáusta: tunc impónent super altáre tuum vítulos.»
La traducció al català del salm 51 (Miserere) per a demanar perdó a Déu pels pecats (extret de la Bíblia de Montserrat):
«Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant; vós que sou tan bo, esborreu les meves faltes; Renteu-me ben bé de les culpes, purifiqueu-me dels pecats. Ara reconec les meves faltes, tinc sempre present el meu pecat. Contra vós, contra vós sol he pecat, i he fet el mal que vós desaproveu. Éreu just quan donàveu la sentència, irreprensible en el vostre veredicte. Vós sabeu que he nascut en la culpa, que la mare m’engendrà pecador. Vós estimeu la veritat al fons del cor, dintre meu m’heu ensenyat a tenir seny. Aspergiu-me amb l’hisop, que quedi pur; renteu-me, i seré més blanc que la neu. Deixeu-me sentir els crits de festa. Quin goig aquests ossos que havíeu fet pols! Aparteu la mirada dels meus pecats, esborreu les meves culpes. Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. No em llanceu de la vostra presència, no em prengueu el vostre esperit sant. Torneu-me el goig de la vostra salvació, que un esperit magnànim em sostingui. Ensenyaré els vostres camins als pecadors, i tornaran a vós els qui us han abandonat. No em demaneu compte de la sang que he vessat, i aclamaré el vostre perdó, Déu meu, Déu que em salveu. Obriu-me els llavis, Senyor, i proclamaré la vostra lloança. Les víctimes no us satisfan, si us oferia un holocaust, no me’l voldríeu. La víctima que ofereixo és un cor penedit; un esperit que es penedeix, vós, Déu meu, no el menyspreeu. Afavoriu Sió amb la vostra benvolença, reconstruïu les muralles de Jerusalem. Llavors acceptareu els sacrificis, l’ofrena sencera dels holocaustos, llavors oferiran vedells al vostre altar.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; viquipèdia; http://www.gencat.cat.
