Jornada LXXIV del setge. Divendres. Avui ha mort el capità Lluís Jurado, marquès de Vilanova de Santa Rita, del Regiment de la Fe; ha participat en l’atac al Mas Guinardó, desfermat amb l’objectiu de protegir l’entrada de tropes de reforç a la Ciutat, procedents d’Alella, que ha organitzat el coronel Ermengol Amill. De nit, gairebé tota la gent de la gloriosa Coronela, disposada en quatre batallons, ha sortit per la part del Convent de Jesús. Han format en ordre de batalla a camp obert, endreçats pel comandant general Antoni de Villarroel en persona. En trencar l’alba la major part dels qui volien entrar, uns 380 fusellers i 36 cavalls, ho han aconseguit. També ha caigut, però, Lluís Sans-Miquel, germà del gran General de Batalla i capità del Regiment de la Concepció. Dels nostres que volien entrar també han mort els capitans Josep Resta i Bartomeu Arreu, del Regiment de fusellers de Sant Miquel. En total 40 homes, per un centenar de borbònics. Els nostres fusellers han arribat al combat cos a cos contra els sabres i baionetes de l’enemic, tot resistint les bombes que els llançaven les bateries de Gràcia. En el dia d’avui, el general Nebot ha estat tancat al Castell de Montjuïc i el diputat militar a la Casa de la Inquisició.
.jpg)
Gràcia
Font: http://www.diaridesetge.cat
Entren a Barcelona 8 desertors d’infanteria i un de cavalleria, amb les seves armes i cavall. Aquests informen que en l’atac van morir un centenar d’homes, davant els nostres 40 morts i 25 presoners.
A albada, 600 fusellers de muntanya, part dels cavalls del Regiment de la Fe, i del Sant Jordi, i alguns voluntaris de a cavall del destacament d’Alella, sota l’abrandat comandament del Coronel Ermengol Amill i del Coronel Rau, trencaren el cordó borbònic per la part del Mas Guinardó. Malgrat que es trobaren a les tropes franceses previngudes, aconseguiren entrar dins la Ciutat fins a 380 fusellers, 20 voluntaris de a cavall i alguns homes del Regiment de la Fe i del Sant Jordi. Els 2 Coronels de Fusellers de Muntaya, acudint a la vanguàrdia i la rereguarda enmig del foc enemic, i veien que les tropes franceses els estaven tallant el pas, recolliren a 200 homes i retornaren a les muntanyes.
El Consistori de Diputats en resposta a en Villarroel va deliberar el següent, referent al Diputat Militar:
«Deliberació del Exm. y Fid. Consistori dels deputats y oïdors del G. de C.
Exm. Sr.
A la alta comprehensió de V. E. no haurá faltat lo coneixement, del sentiment que ha tingut lo consistori, per lo contingut en la carta de V. E. de 5 del corrent mes de octubre de 1713, ya per lo lamentable del succes que pot ocasionar major orgull al enemich, com per lo motiu que ha precisat á est consistori, (inseguint lo degut consell), a la demostració de haver per ara, arrestat en sa casa al diputat militar, del que se dona noticia á V. E. en resposta de dita carta, esperant que li mereixerà est Consistori, repetidas ocasions en lo de son major agrado.
Barcelona 6 octubre 1713
Exm. Sr. Antoni de Villarroel»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Narraciones históricas de Francesc de Castellví.
