Tal dia com avui, un 15 d’octubre de 1940, a trenc de l’alba, l’exèrcit espanyol va executar el President de la Generalitat Lluís Companys i Jover al fossar de Santa Eulàlia al Castell de Montjuïc, en compliment de la pena de mort que havia imposat un consell de guerra sumaríssim per «rebel·lió militar», sense garanties processals i de manera il·legal.
Extracte del sumari judicial on es condemna a mort al president Companys
Per aquest motiu, el Grup d’Opinió Els Almogàvers, per a tercer any consecutiu, us convidem a retre-li un sentit homenatge a partir de mitjanit, al glacis de Santa Helena. A l’acte intervindran la Teresa March i l’Olga Hiraldo, ambdues membres fundadores de l’entitat, i es realitzarà una ofrena floral en la memòria del primer i únic President de Govern europeu escollit democràticament que fou executat pel feixisme.
Sentencia d’execució d’en Lluís Companys
Per tercer any, també onejarà la senyera, de 40 metres quadrats de superfície, que és com la que el president Lluís Companys hi va col·locar el 23 d’agost de 1936 com a símbol de desmilitarització del castell i de restitució a la ciutadania. En aquella ocasió Companys va pronunciar: «La bandera immortal de Catalunya onejarà ara damunt del castell que no serà mai més un presidi d’esclavitud i de mort». Dos anys i mig més tard, el 26 de gener de 1939, va ser retirada per les tropes franquistes quan van ocupar Barcelona.
Recordem que la repressió franquista a Catalunya, el dia de la mort del President, duia ja 2.760 persones executades, des de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939. Aquests foren executats en judicis sumaríssims sense cap mena de garanties processals, amb execucions directes o per falses acusacions.
El Grup d’Opinió Els Almogàvers es suma a exigir a l’estat espanyol l’anul·lació del judici sumaríssim pel qual Lluís Companys fou afusellat, ja que tot i l’aprovació de la Llei de la Memòria històrica espanyola al 2007, aquesta no té en compte l’anul·lació dels judicis sumaríssims del franquisme, tot i considerar-los il·legítims. Després de 73 anys, encara ara es reivindica nacionalment la seva figura i s’espera que un Estat oficialment democràtic anul·li -de manera clara i explícita- la suposada validesa jurídica del seu procés i del de tants altres que van morir com ell a mans del feixisme.
Certificat de defunció d’en Lluís Companys, on consta com a causa de mort una hemorràgia interna
Per acabar, recordem el poema de Ventura Gassol dedicat al President Companys El President no és mort:
EL PRESIDENT NO ÉS MORT
No digueu que ell és mort. No mor l’alosa,
ni el gra de blat ni el roserar florit;
digueu tan sols que el President reposa
en els braços materns, amorosit.
No digueu que ell és mort. La mort és cosa
dels homes sense arrels en l’infinit;
digueu tan sols que té la boca closa
i la cançó de l’herba sobre el pit.
No digueu que ell és mort. La mort seria
perdre’s en el no res; i aquell que un dia
acaronà la Pàtria amb el peu nu
i es féu pols amb la terra que l’aferra,
no podem dir que és mort, ell s’ha fet terra,
i aquesta terra ets tu, i ets tu, i ets tu.
Ventura Gassol
