Diari de Setge: 27 d’octubre de 1713 (dia 95)

Jornada LXXXXV del setge. Divendres. Ben d’hora m´han avisat del port. Ha arribat al moll un fabulós comboi des de Mallorca, trencant el bloqueig en el qual ens tenien els nostres enemics. És el que havia encarregat fa setmanes la Ciutat al mercader Francesc Antoni Vidal. Ha causat gran alegria a tothom. Hi he trobat unes vint naus de transport, sobretot, portant farina, pinsos, vi i teies. Hem incorporat tres naus grosses: un navili genovès de 24 canons que hem anomenat Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia, un segon de 28 boques d’artilleria dit Sant Francesc de Paula i el Sant Josep, de 20 peces, propietat d’un canonge d’Eivissa. A més, sembla que han capturat en la travessa una fragata francesa de 24 canons, carregada amb 4 mil quintars de bacallà i oli. Amb el comboi han vingut també una cinquantena d’artillers mallorquins ben ensinistrats, que ja han començat a servir a les nostres muralles. Es pot dir que els nostres han aixecat el bloqueig naval sobre la Ciutat, cosa que ens facilitarà molt mantenir-nos ferms en el nostre propòsit de resistència. Al Pla de Barcelona han continuat els treballs de fortificació de l’enemic i els nostres atacs per hostilitzar-ne els treballadors.

Font: http://www.diaridesetge.cat

Van arribar a la plaça 8 desertors d’infanteria. El comissionat per Barcelona a Mallorca, D. Francesc Antoni Vidal, va comprar una nau de 24 canyons per un valor de 3.850 peces de vuit, i el va armar en guerra, afegint-li 10 canyons, tripulat per 250 homes, el seu capità D. Miquel Vaquer, i el van anomenar Nostra Senyora de la Mercè i Santa Eulàlia, les dues patrones de la ciutat. També van adquirí altre del marquès de Montanaro de 28 canyons, amb 130 homes, de 2.300 peces de vuit. Un altre de 20 canyons. I de provisions 500 quarters de farina, 100 femades de vi, 51 i mig femades de vinagre, 40 id. d’aiguardent, 2000 quartans d’oli, 440 quartans de civada i 500 de gra inferior, 100 quintans de teies.

Romanç. El 27 d’octubre de 1713 es publica el següent romanç, el qual fou cantat amb molt entusiasme per les tropes i paisans de la ciutat de Barcelona:

Despues, que al noble hijo mio,
Villarroel, (que de la fama
ha de ser eco inmortal)
jefe nombré de las armas.
Despues, que Baset mi amigo,
de balas, bombas, granadas,
sirviendo á la madre patria,
llenó baluartes y murallas.
Despues que, mi Conceller
primero, que de la plaza
governador es, dispuso
fuera y dentro lo que basta.
Despues que los Diputados,
con aplicacion gallarda
asisitidos de S. Jorge
por la Provincia trabajan.
Despues que los que gobiernan
como la Antigua Romana
y Lacedemonia ley
acertadamente mandan.
Despues que se enarboló
de la incontrastable Palas
de la inespugnable Eulalia
el perdon allí en mi casa.
Despues que alisté soldados,
de mi nacion y de estraña,
todo por y en nombre de
Carlos, mi esposo y monarca.
Despues que mi Coronela
siempre fuerte siempre armada
de noche y de dia vela
incansable al pié de el arma.
Despues que mis voluntarios
con emulacion bizarra
en cualquier Lance, á toda hora
salen con fusil y espada.
Despues que esta Monjuigue
con defensa tan estraña
que desea que le envisten
para grangear alabanzas.
Aprende Coronela, pues insigne,
aprended defensores de esta plaza
de tan perites, ínclites Cabezas,
pridentes hechos, militares trazas.
Conservad en el regió diadema
de Barcelona la rica esmeralda;
perseverad, que vuestros nobles brios
admiracion á todo el orbe causan.
No temais ál morir, que ganais tanto,
rindiendo vuestra vida por la patria
que cuantas bocas hacen las heridas
tantes en vuestro honor abre la fama.
Quedarán vuestros nombres entallados,
de eterno bronca en duraderas planchas,
y la posteridad con relevante culto
venerarà vuestras hazañas.
De la inmortalidad iréis al seno
victoriosos, volando entre las alas
de eterna fama, que ya con mil trompas
va publicando vuestras alabanzas.

Olga Hiraldo i Martí

Fonts consultades: Fonts consultades: Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica… de M Bruguera; Gazeta de Barcelona.

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari de Setge, Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *