Els panellets són les postres típiques de la diada de Tots Sants a la Nació Catalana, especialment a Catalunya, Eivissa, País Valencià i altres llocs relacionats, juntament amb les castanyes, els moniatos i el vi dolç. La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Déu i als màrtirs del cristianisme. Segles més tard, l’Església va instituir la pràctica de recordar tots els difunts, just l’endemà de Tots Sants. Així, aquesta tradició, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). D’aquesta manera, s’adoptava un costum pagà, propi de molts pobles de l’antiguitat.
Castanyes
Diu la tradició que per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s’oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans. Així, a mitjanit, veïns i feligresos s’apropaven a l’església i compartien amb els campaners aquests fruits secs, dolços i vi dolç. Altres versions, situen el costum d’una antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà (de fet, el panellet és un dolç que es conserva molt).
L’origen dels panellets i la seva relació amb la diada de Tots Sants és una qüestió encara no aclarida. Alguns historiadors defensen que poden ser una evolució d’antics àpats funeraris celebrats en moltes poblacions de la Catalunya vella, on hi havia el costum de fer un dinar després de la mort d’algun familiar. Altres teories suggereixen que aquest costum està lligat a la benedicció de pans, que es dipositaven com ofrena a les tombes familiars en honor a la memòria dels avantpassats i també com a aliment en el viatge al més enllà. Aquests pans haurien estat substituïts amb el temps pels dolços panellets, elaborats amb ingredients que no es passen amb el temps i que, per tant, poden aguantar uns quants dies mentre els difunts fan el seu camí cap a l’eternitat.
Panellets de pinyons
Sigui per un motiu o per l’altre, i deixant de banda les pràctiques religioses, el que és cert, és que la tradició catalana de menjar castanyes i panellets per Tots Sants encara s’ha mantingut fins avui en dia però avui malauradament la tradició s’està perdent davant la celebració d’altres festes alienes, com el Halloween, que utilitza elements heretats de les tradicions centreeuropees, com les carabasses. Aquestes dues tradicions actualment conviuen a casa nostra però cada cop es veuen menys castanyeres als carrers torrant castanyes i servint-les en una paperina de paper de diari, que tant ens agradava veure quan érem quitxalla…
Des del Grup d’Opinió Els Almogàvers reivindiquem les tradicions i costums pròpies de la cultura catalana i us desitgem una bona Castanyada!
