Jornada CII del setge. Divendres. El Capítol i altre clergat de la Seu han anat en processó fins a la Casa de la Diputació per traslladar la relíquia del gloriós màrtir Sant Jordi a la Catedral. També hi han anat els sis consistorials, la Trenta-sisena amb atxes a la mà (formats de tres en tres, com els Braços) i el governador de Catalunya amb la Reial Audiència: la relíquia ha quedat a l’altar major, juntament amb les dels cossos de Sant Oleguer, Sant Sever i Santa Madrona, i la imatge de Sant Sebastià portada des de la Casa de la Ciutat, i la de la Mare de Déu de la Mercè. Diuen que hi seran per protegir-nos mentre duri el present setge. Tot seguint el nostre comandant en cap he anat aquesta mateixa tarda a la Capella del Palau Reial, ricament ornada amb tapisseries, per assistir a la celebració solemne del vespre del gloriós Sant Carles Borromeu, onomàstica del nostre emperador. A la nit hem fet balanç de l’operació d’aquesta matinada: alguns dels nostres fusellers s’han emboscat a prop del cordó dels borbònics i els han fet prou mal. Avui han entrat també 18 desertors a la plaça.
Les Rambles
Font: http://www.diaridesetge.cat
Durant el segle XVIII Barcelona era una ciutat en bona part ocupada per esglésies i convents. Les campanes eren les que ordenaven la vida dels ciutadans i la religiositat ho impregnava tot. Durant el setge del 1714, la guerra va comportar una radicalització política, penúria creixent i un ambient d’extremada religiositat. La ciutat es va aferrar a la fe cristiana i els seus símbols, entre els quals Santa Eulàlia ocupava un paper primordial. Com a patrona, la seva bandera representava la ciutat i tots els seus gremis (cal recordar que la ciutat de Barcelona durant la Guerra de Successió tenia tres patrones: Santa Madrona, Santa Eulàlia i Santa Mercè, que han perdurat fins a l’actualitat).
Barcelona amb les seves esglésies dins muralles
Els eclesiàstics van fer una gran tasca per a incrementar el nombre de partidaris de l’arxiduc a Catalunya ja que estaven organitzats, tenien llibertat de moviment, contacte directe amb el poble i immunitat. No obstant, el braç eclesiàstic es va abstenir a l’hora de votar la rendició o resistència de la ciutat, al·legant que no podien decidir en un tema de guerra. Així, bona part dels grans càrrecs eclesiàstics van quedar en una certa neutralitat mentre que els religiosos de base van atiar el poble a la resistència. Felip V va vetllar més endavant per substituir-los per clergues forasters, castellans.
En elogio de la insigne, y valerosa coronela de la Excelentissima Ciudad de Barcelona, y demás defensores de dicha Plaça: romance endecasyllabo. El 1713 és imprès per Francisco Guasch, a Barcelona, el següent romanç per elogiar la Coronela, anomenant també tots els Sants i Santes als que estaven encomanats, reflexant la gran religiositat en aquella època:
«EN ELOGIO
DE LA INSIGNE, Y VALEROSA CORONELA
de la Excelentissima Ciudad de Barcelona, y demás
Defensores de dicha Plaça,
ROMANCE ENDECASYLLABO.
BIEN nuestra infatigable Coronela
El ser de Alcides generosa Rama,
Pues llega á tanto su valor robusto,
Que iguala á Marte, y sobrepuja à Palas.
Ella es el Argos siempre vigilante,
Que dia, y noche vela por su Patria,
Athalante fuerte, que sobre sus ombros
Oy la sustenta, para que no cayga.
Compone seis crecidos Batallones,
Que proteixidos de Santos, y Santas,
Jamás desmayan en afanes duros,
Ni al golpe temen fiero de las Balas.
Uno à la TRINIDAD OMNIPOTENTE
Todas sus Armas, y Valor consagra,
Otro à la Virgen de MERCEDES MADRE,
Otro à la Protomartyr Santa EULALIA.
Ampara al otro Batallón MADRONA,
De Montjuich venerada en la Montaña,
A los otros defienden San SEVERO,
Y San NARCISO, con sus firmes Varas.
Al asylo de tales Protectores
A pesar del calor, frio, viento, agua,
Infatigables unos al Castillo,
Otros la Plaça dia, y noche guardan.
Cada Individuo con igual presteza
Al belicoso son de al Arma, al Arma,
Embiste fieros despreciando tiros
Tal, que en admiracion su gloria ensancha.
Y como mayor fuerça muestra un Rayo,
Quando obstaculo duro les embarça,
Alli, quando el Contrario le haze frente,
Entonces muestra sus fuerças gallardes.
Tienen tambien su gloria las Mugeres,
Que quales Amazonas bien armades,
Por dar cabal alivio á sus Maridos,
Ván al Baluarte, al Fuerte, á la Muralla.
Todos los Naturales con gran gusto
A funciones de fuego prontos marchan,
Por derramar la Sangre de sus venes,
Cumulando Victorias á la Plaça.
Porque es cosa muy dulce, y muy honrosa
(Como el Poeta Lyrico lo canta)
El rendir al Azero los alientos
Vitales, en defensa de la Patria.
Los oficiales, que son el espejo,
Do los Soldados miran retratadas
Del Arte Militar las Reglas todas,
Son de tal animo, y virtud tan rara:
Que si tu, con su muerte, Barcelona,
Del achaque presente te libraras,
Su espiritu, major que Curcio, y Bruto,
Rindieran á la Hoguera, ó a las Lanças.
Tal valor les infunde al pecho noble
Aquel Numen Marcial, Deidad armada,
Su Coronel Magnanimo, Guerrero,
Empleo il·lustre de la eterna fama.
Aquel mas, que Alexandro poderoso,
Cesar, ora en la Pluma, ora en las Armas,
En las Juntas por su prudència Jano,
Y poderoso Marte en la Campaña.
Mas la Deputacion en este punto
De diligente se lleva la Palma;
Pues ella por sus Juntas subministra
Provision, Policia, Medios, Traças.
Del Comandante General invicto
Muestra el Govierno, que en él admirada
Puso Naturaleza en non plus ultra,
Ya de prudència, yá de fuerça humana.
Los demàs Generales á su exemplo,
Como progenie de Belona ufana,
Emulos á la fama son de Aquiles,
Prodigos de su Sangre en las Batallas.
Y tal es su valor, tal su perícia,
Tal es su zelo, tal su vigilància,
Que no bastara, Tulio, tu eloqüència,
No, à alabar, digo, però ni á explicarla.
Aprende Coronela, pues, insigne,
Aprended Defensores desta Plaça,
De tan perites, inclytas Cabeças,
Prudentes hechos, Militares traças.
Conservad en el Regio Diadema,
De Barcelona la rica Esmeralda;
Perseverad: que vuestros nobles brios
Admiracion à todo el Orbe causan.
No temais al morir: que ganais tanto,
Rindiendo vuestra vida por la Patria,
Que quantes bocas hazen las heridas,
Tantas en vuestro honor abre la fama.
Quedarán vuestros nombres entallados
De eterno bronze en duraderas Planchas,
Y la Posteridad con relevante
Culto venerarà vuestras hazañas.
De la Imortalidad ireis al feno
Victoriosos, volando entre las alas
De eterna Fama, que yà con mil Trompas
Và publicando vuestras alabanças.»
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: En elogio de la insigne, y valerosa coronela de la excelentissima ciudad de Barcelona, y demás defensores de dicha plaça, imprès per Francisco Guasch, [1713?] Memòria Digital de Catalunya (http://mdc.cbuc.cat).
