Jornada CX del setge. Dissabte. Avui tothom en parla a la ciutat: s’ha publicat el “Despertador de Catalunya”, que diu així: “Desperteu-vos, desperteu-vos, catalans adormits, a les vives veus de aquest zelós verdader Despertador. Puix teniu qui ab clara llum vos ilumina, no sepulteu la vostra honra, vostras lleys y la llibertat de vostra pàtria estimada en la negra obscuritat de una perpètua deplorable esclavitud”. Sabies paraules que ens encoratgen a resistir. Avui, els enemics han desemparat la Casa de Lleviol que havien ocupat dies enrere. Des de Montjuïc hem tornat a disparar contra els moviments dels borbònics a la falda de la muntanya. Alguns dels nostres oficials s’han apropat al cordó de circumval·lació a prop de la caserna de Gràcia i el Mas Guinardó i s’han saludat amb els francesos, aturant-se a conversar amb ells llargament, durant més de tres hores. Els han assegurat que ja no s’havien de considerar enemics perquè l’emperador tenia pau ajustada amb el seu rei i que el duc de Pòpuli aviat aturaria totes les operacions contra la plaça. Els han escoltat amb gust i s’han retirat a la Ciutat per informar el general comandant en cap. No cal dir-ho, tota la Ciutat està expectant.
.jpg)
Barcelona
Font: http://www.diaridesetge.cat
Entren a Barcelona 7 desertors borbònics castellans.
Despertador de Cathalunya, per desterro de la ignorancia, antidoto contra la malicia, foment a la paciencia, y remey a la pusillanimitat, en publich manifest de las lleys, y privilegis de Cathalunya… Per tal de fer conèixer a l’opinió pública del Principat l’opció de la resistència que adoptà el govern català, la Junta de Braços va donar instruccions de publicar opuscles com el Despertador de Cathalunya, pensat com a instrument de propaganda. Aquest fou editat per la Impremta Rafael Figueró a Barcelona, en llengua catalana l’onze de novembre del 1713 i traduït a l’italià pel jurista Francesc Solanes, membre del Consell de Santa Clara a Nàpols.
Aquest opuscle polític de la Guerra de Successió fou editat en un moment en què els catalans havien quedat abandonats pels aliats, «El Despertador de Catalunya» volia combatre el desànim i la propaganda borbònica, justificant les raons d’aquella resistència contra Felip V, justificant els drets a la corona de l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III), enfront de Felip de Borbó (Felip V), que eren els dos aspirants al tron espanyol.
“Despertau-vos, despertau-vos, catalans adormits (…), no sepulteu vostra honra, vostres lleis i llibertat de vostra amada Pàtria en la negra obscuritat d’una perpètua, deplorable, esclavitud”
Es tracta d’un document anònim, però es diu que l’autor podria haver estat Manuel Ferrer i Ciges, conseller de la ciutat.
Despertador de Catalunya apel·lava als beneficis socials que les constitucions emparaven en els àmbits de la mobilització per a la guerra i de la fiscalitat desenvolupades pel rei, lluny de constituir un compendi de prerrogatives dels privilegiats. Parlava de la defensa de la pàtria, entesa no únicament com el lloc de naixement, sinó vinculant estretament el concepte a les lleis pròpies, les quals havien de ser preservades, atès que constituïen el distintiu principal dels catalans al llarg de la història. Ara bé, cal aclarir que el contingut inequívocament patriòtic del Despertador no és secessionista, sinó que parteix de la concepció federalitzant d’Espanya vigent fins aquell moment, en la mesura que invoca a lluitar “per la llibertat d’Espanya” i contra el “despòtic poder” que la governava.
Fou editat a Barcelona el 1713, i reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Guerra de Successió (http://www.mhc.cat); 1714 El setge de Barcelona, de GH Pongiluppi i Francesc X. H. Cardona (Ed. Angle); i, Gazeta de Barcelona.
