Jornada CXXXV del setge. Dimecres. S’han rebut per mar diversos correus amb notícies de l’Europa. De Viena arriben noves de la salut de l’emperador i de la seva esposa, així com d’haver cessat l’epidèmia a Alemanya, tot plegat després de les pregàries i les promeses del nostre rei que oferí anar en processó amb tota la cort de Sant Esteve, erigir una estàtua a Sant Carles Borromeu i convertir en temple la casa de les comèdies de la ciutat. Arriben notícies de pau i de guerra de Moscòvia, la Porta Otomana i Suècia. Pels impresos i manuscrits amb notícies de la Haia se sap que els Estats Generals de les Províncies Unides han rebutjat per unanimitat la pretensió del duc d’Anjou d’obtenir garantia del lliurament del Principat. Avui les bateries enemigues han estat especialment actives. La Novena de Guerra ha decidit el lliurament per part de la Duana de 2.500 quarteres de grans als responsables nomenats per la Diputació del General i la Ciutat, Josep Antoni Roig i Josep Albaret, per al manteniment de la cavalleria. El governador de Montjuïc ha exposat avui per carta al Conseller segon Salvador Feliu de Penya les necessitats defensives del Castell, tan grans, amb la precarietat de mitjans amb la qual resisteix.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Entren a Barcelona 5 desertors borbònics.
El Governador de Montjuic, envia la següent comunicació al Conseller segon Salvador Feliu de la Penya:
«M. I. S.
Rebi la que V. S. se dignà escriurerme lo dia 2 del corrent y en cumpliment de son contengut, he manat al coronel dels fusellers de Santa Madrona, que á las persones vajen en nom del convent, los ho permetia.
Poso á la alta comprehensió de V. S. lo essencial seria, terraplenar la muralla ultimamente fabricada á la punta de la Llengua de Serp, y lo fer parapetos en ella, pues en cas los enemichs intentasen sorpresa contra esta plaza, seria precís estant com està dita muralla.
Los parapetos fabricats en totas las murallas de est castell, tots se cahuen, efec te causat per la poca subsistència, tenen las obras de la terra de est castell, y del poch treball se aplica á sa fabrica.
Jo ho he previngut diferents vegades á mestre Millás al temps de la obra, y no sen ha fet cas.
La llinda de la porta del castell interior es rompuda y se cau, y al temps de fer moviment, se trobava tancada la porta, y ha quedat enclosa la pitja porta entre la llinda de dalt, que es la rompuda y la de baix, y així impossibilitada de obrirse.
Suplico á V. S. posia totas cosas en noticia del Excm, Consistori, é interpose sa autoritat, pera que se donia en elles, lo prompte remey se necesitá, quedant tant V. S. com dit Excm. Consistori, assegurats de ma prompta obediència á cuant se dignian manarme.
Y quedo pregant á Deu guardi y prospere á V. S. los molts anys desitja mon afecte.
Montjuich y desembre 6 de 1713.
M. I. S. D. Salvador Feliu de la Penya.
Faltan dos canons per posar al baluard de Santa _Madrona, per escombrar lo foso desde el baluart fins al altre baluart de la Bateria, per la fortificació de Monjuich».
El Consistori de la Diputació remet al Marquès de Montnegre la següent comunicació:
«Excm. Sr.
Reberem la de V. E. de 15 de setembre y de Amsterdam lo die 3 del corrent y celebrant la mantinguda salut de que dita carta nos asegura, devem dir á V. E. convé aquest consistori gustós en que V. E. pase á Viena, com crehem haurà pasat pera posarse en nostre nom als peus de S. M. C. y C. é implorar mes de cerca sa sobirana protecció y sos Reals promptisims socorros y ausilis, á fi de llibertar esta capital, bloquejada casi sinch mesos ha de las tropes enemiga, ques mantenen pertinaces, fent esperiencia de nostra constància; esta serà sempre la mes segura, puix ames del amor quens condueix, á no consentir altre dominant que lo Emperador y Rey nostre Señor (que Deu guarde) consisteix en esta fortuna, nostre major conveniència. Esta esperam avansará V. E. per tots els medis, que se li proposen practicables, que tot devem fiar-ho, de sa bona y gran conducta.
Lo enemich continúa lo bloqueo de esta capital, y mentras no se li aumenta las forzas, nos apar es incapaç de fer altre cosa, que fatigar estos naturals, que incessantment y sens exemplar, se aplicant á la gloriosa defensa, que (esperam aconseguir ab la ajuda del cel, que no pot faltar al patrocini de tan justa causa,) no obstant la total falta que patim de arròs y llenya y de palla, per lo sustento y abast de la caballería.
Lo enemich ocupa tot lo Principat, manteninse sols á la obediència del Rey esta capital y lo castell y vila de Cardona, en esta Fortaleza ahont manan (d. Anton y Emanuel Desvalls) tinguérem als primers de novembre un bon succés, puig havent lo enemich avansat aquella plaza, é intentant suspendrerla per escalada, fou rechazat ab pèrdua de 300 homens y 23 oficials morts ab un gran número de ferits.
En esta platja, se están armant tres baixells pera assegurar lo pas del mar, que per ara tenim libre, logrant ab esta llibertat algun alivio de viurers. V. E. se esegure que nostres desitgs se mantenen fervorosos, al igual de nostres antecesors, de dedicarnos en cuant conduesca al major gust y agrado de V. E. puix que nos son ben notorias las finezas que V. E. ha practicat, com a verdader patrici per sa amada patria.
Los que componem á est Consistori de present, som Fr. D. Joseph de Vilamala, sagristà del imperial monestir de San Esteve de Banyolas, D. Anton de Berenguer y Novell, y lo Dr. Mr. Anton Grases y Des. Fr. D. Diego de Olsina y Vilanova, sagristà de San Pau del Camp. D. Francisco de Perpinyà Sala y Sasala, y Tomás Antich Saladrich, menor, ciutadà honrat de Barcelona.
Deu guarde á V. E. molts anys com desitjam y se interesa Cataluña.
Barcelona y desembre 6 de 1713.
Fr. D. Joseph de Vilamala.
Excms. Srs. afectats servidors de V. E. Q. S. M. B.
Los Deputats del general del Principat de Cataluña en Barcelona residints.
In Regesto Comuni Primo.
Fól. LVI.
Al Excm. Sr. Marquès de Montnegre, Embaixador del Principat de Cataluña á la S. C. C. y R. M. del Emperador lo Rey N. S. Viena».
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera.
