Jornada CXXXXVII del setge. Dilluns. Alguns consideren, dins la Conferència dels Tres Comuns, que no pas quatre dies enrere, tal i com es va discutir, sinó el dia 24, vespre de Nadal, serà quan finirà en realitat la pròrroga feta pel Parlament o Junta General de Braços i per tant la jurisdicció atorgada a la 36a per la qual es guiava fins ara el consistori. En tot cas, els Tres Comuns, atesa la dificultat material de proposar una nova reunió estant la Ciutat bloquejada, han acordat renunciar a aplegar novament el Parlament per ser tan pocs els que són dins Barcelona i no poder assistir els síndics de les altres viles i ciutats. Es deixa extingir, per tant, el Parlament i la Trentasisena. Avui l’enemic sembla haver decidit retirar els cinc canons que mantenien al seu cordó al Mas Guinardó i la caserna de Gràcia i col·locar-los a Sants. Han arribat a la plaça 11 desertors borbònics. El foc d’artilleria dels assetjadors i de la plaça han estat ben moderats. Sembla que les ganes d’una acció general s’apaivaguen per les dues parts. Ens apropem als cent cinquanta dies de setge sense cap progrés important cap a la Ciutat per part de l’exèrcit del Duc de Pòpuli, a qui, a la Ciutat tothom titlla de gallina i d’incapaç.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Esquema de la Conferència dels Tres Comuns durant la Guerra de Successió.
Aquest era un òrgan deliberatiu i executiu format per la Diputació del General, el Consell de Cent i el Braç Militar, pel qual van passar totes les grans decisions preses pel país fins a la caiguda de Barcelona.
Tot i que aquest entramat conformava un govern col•legiat i de fet republicà, es mantingué formalment la legitimitat tradicional mitjançant la figura del portantveus de la governació general, encarregat de substituir el lloctinent o virrei en absència d’aquest. Com que el darrer lloctinent,el general Starhemberg, s’havia absentat del país corresponia al portantveus assumir totes les seves competències, incloses les d’ordre públic i justícia –i presidir, per tant, l’Audiència de Catalunya.
La Junta dels Trenta-sis va nomenar Antoni de Villarroel general-comandant de la plaça, però aquest acceptà provisionalment el càrrec a l’espera de la seva confirmació per part de Carles III. La confirmació degué arribar el 2 d’octubre de 1713, amb l’entrada a Barcelona de Joan Francesc Verneda. Aquest, cunyat de Ramon Vilana-Perles, secretari d’Estat i de Despatx Universal a Viena, va restar durant la resta del setge a Barcelona en qualitat d’agent secret imperial. Representants dels Tres Comuns i el general-comandant van conformar la Junta Secreta, encarregada dels afers miltars. Des de la seva arribada, s’hi afegí també l’agent secret imperial.
Des del 26 de febrer de 1714 el Consell de Cent es va fer càrrec del govern efectiu de la defensa, i va crear una junta executiva de 24 membres (Junta dels Vint-i-quatre, o Vint-i-quatrena), que assumí les competències de la Junta dels Trenta-sis. El nou organisme es subdividí en tres comissions: Guerra, Proveïments i Mitjans.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Els Tres Comuns (viquipèdia).
