Bon dia,
El nostre Recull d’avui es fa ressò de la editorial, d’avui dia 9, del diari digital Vilaweb (el digital més llegit a Catalunya, no ho oblidem), que la escriu el magnífic i clarivident periodista Vicent Partal.
És una editorial que dona llum al que la Unió Europea va comentant, al voltant d’un futurible molt probable com és la Independència de Catalunya. Una editorial basada en l’informe que s’ha fet, que va més enllà de la resposta a la carta del President feta per en Barroso, que és una resposta diplomàtica amb l’Estat Espanyol, que per altra banda era esperada, i que no podia ser una altra, de moment i donades les circumstàncies..
Vull ressenyar què, en referència al tema europeu, ahir el Conseller Mas-Colell va fer la següent i «enigmàtica» afirmació durant el programa del «el Debat de la 1» de TVE a Sant Cugat:
«..estic ben segur que Catalunya no sortirà de la UE..»
La seguretat en les seves paraules i la manera de dir-les, el fet de saber que no és home de fer afirmacions banals i el fet de pensar que és un home informat em van deixar ben intrigat.
El que està clar és que nosaltres hem de fer el nostre camí, i quan la situació es desencalli, quan votem o proclamem, la postura de l’UE serà molt més pragmàtica, però molt més, ja que l’afer haurà trascendit el nivell intern d’un Estat.
Hem de procurar, doncs, arribar ben forts i units a aquest moment, i per això fora tan interessant una candidatura unitària a les eleccions europees, però bé.. això ja són «figues d’un altre paner».
Vicent Partal
09.01.2014
Tocant de peus a terra
Ja ho sabíem: en posar data oficial al referèndum tot havia de canviar. També a Europa. Ahir es van escaure unes declaracions de la Comissió Europea –en la línia habitual– amb un informe francès molt interessant i sobretot molt pragmàtic. En el front oficial ens van dir allò que fa temps que van decidir de dir: que l’aparició d’un estat tercer el deixaria fora de la Unió. Paraules pensades al mil·límetre per al consum polític immediat i ajut al soci espanyol, que de moment és l’únic soci possible. Ara, l’informe ja és tota una altra cosa.
El text de l’informe, que arriba des de les altures de l’administració francesa (atenció al detall), entra de ple en la via del pragmatisme. Reconeix que la posició de la Comissió és clara, però avisa que també és insostenible: seria absurd de tractar Catalunya com si fos Turquia o Bòsnia, diu. Perquè no ho entendria ningú.
I per això advoca per la via del pragmatisme, posant l’èmfasi en una pregunta que és la clau de tot: una volta aconseguida la independència, què hi guanyaria Europa si expulsàs Catalunya? Observeu el condicionant de la pregunta: una volta aconseguida la independència. I la resposta és òbvia. Fins que Catalunya no haja proclamat la independència el discurs oficial pot continuar insistint en tot això del país tercer, però quan l’haja proclamada, quan haja efectuat l’acte polític de proclamar-la tot canvia també per a Europa. I en el nou context la Unió no tindrà cap més remei que canviar d’enfocament.
L’informe fins i tot proposa una manera de resoldre la qüestió sense que ningú n’isca derrotat: fer coincidir el període de negociació de la independència amb Espanya amb el període de negociació del ‘reingrés’ a Europa, que en realitat seria una formalitat administrativa. I Espanya? El fet més curiós de tot és que pràcticament ni l’esmenta. L’afer és entre Catalunya i la Unió Europea i l’informe en cap moment no considera què caldria fer si Espanya dificultàs el procés. Assumeix allò que tots sabem: que Espanya no pot sabotar-lo.
El peus comencen a tocar terra, doncs. Nosaltres ens vam equivocar pensant que tot seria més fàcil que no és, però comença a fer-se palès que tampoc no serà tan difícil. Si els catalans ens mantenim ferms en la proclamació de la independència Europa no tindrà cap més remei que adaptar-s’hi, perquè per a Europa el risc de deixar fora Catalunya, com ja sabíem i remarca aquest informe, és un malson.
PS. És especialment interessant la insinuació que l’informe fa en el sentit que la Unió Europea, constitucionalment, és una unió d’estats i de ciutadans i que per això intentar retirar la ciutadania de la Unió als catalans que ja ho són toparia frontalment amb la constitució europea i seria jurídicament insostenible. Compte amb això…
Salut i Oh! Europa!
Sergi Alcon i Gibert
