Jornada CLXXIV del setge. Diumenge. El país està commocionat, en revolta contra la criminal exacció que ens apliquen els nostres enemics, i les notícies arriben al camp enemic, on causen furor, segons ens expliquen els seus desertors; avui n’han vingut cinc. En efecte, avui els nostres han capturat, en rendir-los a Balsareny, més de 600 borbònics que dirigia el veguer de Berga i que obligaven cruelment els pagesos a la capitació. Diuen que molts han sigut passats a ganivet sense pietat. Guerra cruel, la nostra, odi desfermat, perquè ens ho volen prendre tot. Alguna gent de Cardona també ha donat suport a una partida que ha sorprès una companyia de cinquanta cavalls borbònics a Moià. Però els enemics han creat l’horror, i han saquejat i cremat, en part, la vila de Caldes de Montbui, que se’ls resistia. Alguns dels vilatans han sigut assassinats vilment per haver rebutjat les quinzenades que, fa uns quants dies, noranta dragons volien cobrar-los. Entretant, al Pla de Barcelona, els nostres fusellers s’han apropat a la Casa de Regàs, on s’ha produït un combat intens d’una part i de l’altra. Els borbònics han traslladat diferents cossos d’infanteria i cavalleria de Sarrià al Mas Guinardó: els hem fet disparar des de la plaça i Montjuïc.
La Creu Coberta
Font: http://www.diaridesetge.cat
Violència extrema, incendis. Les tropes borbòniques continuen el seu contraatac de manera brutal: saquegen i incendien Caldes de Montbui. Asseguren Igualada i ataquen la Pobla de Claramunt. El general Vallejo organitza columnes per sotmetre el Solsonès, assegura Solsona i arrasa Peramola. Les forces de Montemar ataquen Sant Hipòlit de Voltrega i els escamots de Josep Cararac (Caracuc) atrinxerats al santuri de la Gleva. Nombrosos pobles i viles son incendiats: Prats de Lluçanes, Sant Feliu Sasserra, Oristà i Torelló. També duen a terme execucions massives a Sallent.
Les forces borbòniques controlaven la comarca del Solsonés, que eren les que es dreçaven contra Cardona, sota el comandament del general Vallejo, militar expert i acostumat a les operacions de guerrilles. Comptava, per raó de la proximitat de Cardona, amb efectius molt importants, encara que bastant escampats per assegurar un bon bloqueig del nucli occidental de la resistència catalana. Vallejo no pogué complir en tot cas les ordres rebudes de socórrer Bracamonte, perquè ell mateix es trobava en situació compromesa. Els revoltats, als quals Manuel Desvalls trameté de seguida pólvora, bales i armes, bloquejaren Solsona i Oliana, bateren els camins de Manresa i anorrearen els grups d’ocupació per la part de la Ribera Salada. Un comboi de socors tramès per Cervera resultaria destrossat. La ruta de Berga fou també interceptada.
Abans que res, Vallejo tractà de salvar Palomino, que era dels seus. Llançà a Balsareny dues columnes, manades respectives pel català Marimon, que havia fet la guerra amb Felip V, i pel brigadier Escalera. Aquest darrer arribà tard per ben poc, i es desvià cap a Sallent. Marimon, que venia amb un regiment de dragons, fou tallat per la petita força del marquès del Poal, en campanya i sostenint l’alçament. El botifler sofrí 80 baixes i anà, rebutjat, a reunir-se amb Escalera a Sallent. Tots plegats incendiaren la vila abans d’anar-se’n.
Vallejo, novament reforçat per Marimon i poc després per Escalera, esbandí els revoltats de la rodalia de Solsona i anà a socórrer Oliana, on el brigadier Areizaga es trobava a punt de cedir. Trencà a temps el cercle, però féu abandonar la vila enduent-se la guarnició, insegur de sostenir-s’hi en un futur. L’alçament en aquesta zona sembla haver estat molt enèrgic. Vallejo féu cremar Peramola, considerada el bressol comarcal de la rebel·lió, passà a sang i foc tota la Ribera Salada, féu operacions de neteja prop de Ponts i de Manresa, i tornà finalment cap al nord, burxant pel camí de Berga.
Combat de Balsareny. Té lloc el combat de Balsareny, en el què dos batallons borbònics sencers del Regiment d’Infanteria de León s’havien rendit a les tropes catalanes i son conduits a la fortalesa de Cardona per a ser-hi empresonats, però de camí un destacament borbònic començà a perseguir la columna amb l’esperança d’alliberar els soldats borbònics captius. A Balsareny, es produeix doncs, una derrota de l’exèrcit borbònic.
Balsareny
Des de Cardona, el Marquès del Poal i els seus oficials van fomentar la insurgència a la Catalunya interior, amb la intenció de desestabilitzar la zona i obligar l’enemic a retirar tropes del setge de Barcelona per contenir les revoltes a l’interior del país. La revolta popular antiborbònica esclatà el 4 de gener a Sant Martí Sarroca i durant els mesos de gener, febrer i març s’escampà per Osona, el Lluçanès, el Bages i el Solsonès. Essent coneixedors de la geografia de la zona, els revoltats aconseguiren clars avantatges i, en alguns casos, això els donava superioritat enfront les tropes borbòniques, que van haver de destinar un gran nombre de forces per sufocar la rebel·lió, i això va contribuir a alleugerir la pressió del setge que patia Barcelona. Els exèrcits austriacistes de la zona portaven a Cardona els presoners de guerra, que eren tancats a les presons del castell. Entre els mesos de gener i febrer del 1714, després de més de deu anys de guerra, es produí un aixecament popular a moltes localitats rurals de Catalunya. A part de la influència exercida des de Cardona pel Marquès del Poal, un del motius principals va ser la imposició per part dels dirigents borbònics d’una contribució arbitrària i excessiva que tenia per finalitat sufragar les despeses de l’exèrcit. Aquesta quantitat reclamada, del tot abusiva per a les possibilitats d’un país empobrit per tants anys de guerra, i la incapacitat de satisfer-la, va provocar l’alçament, i fomentà la creació de partides de miquelets, voluntaris i paisans armats. La resposta borbònica seguia sent la de més repressió i destrucció. Aquells que no volien o no podien satisfer el tribut de guerra eren executats. Amb les seves accions, els revoltats obligaven les tropes borbòniques a destinar força contingents a perseguir-los, alhora que havien de deixar contingents suficients als principals nuclis de població i als enclavaments estratègics que necessàriament minvaven les seves forces.
Aquests van ser els motius que van provocar la batalla de Balsareny. El dia 11 de gener de 1714 el coronel borbònic Palomino, al comandament del regiment de Lleó format per prop de 700 efectius, va irrompre a Balsareny. Tal com ho descriu un cronista de l’època:
“ Al entrar en el lugar, el dia 11 de Enero, tomaron presos los Jurados (de Balsareny), por razón que no habian llevado el dinero que les tocaba por la contribución que habian tasado”.
Però les tropes no es van quedar als afores i l’ocupació del poble va ser general.
La notícia de l’ocupació de Balsareny es va escampar ràpidament arreu, sobretot per la comarca d’Osona, on les tropes voluntàries s’organitzaren pel seu alliberament. Aquestes tropes van trobar prop del Prats de Lluçanès al coronel Ferrer (Joan Vilar i Ferrer – s.XVII, Gaià (Bages). s. XVIII, ?–), anomenat així per ser el fill del “Ferrer de Gaià”, mot que encara avui és conegut a Navàs, amb el seu regiment de 300 fusellers, que s’hi uniren. Així, juntament amb nombrosos grups de sometents de contrades veïnes i algunes partides de miquelets van dirigir-se cap a Balsareny per reconquerir la localitat. Algunes fonts parlen d’un contingent de prop de dos milers d’homes, però bé podria tractar-se d’una xifra sobredimensionada.
Les milícies arribaren a Balsareny el 14 de gener. El coronel Ferrer no va voler esperar, i va ordenar que l’enfrontament comencés de seguida. Ferrer va iniciar l’assalt a primera hora del matí, ordenant que tant els voluntaris com els fusellers travessessin el riu mentre que els paisans, amb el subveguer Prats i els batlles, s’acostessin tocant les botzines i cornetes envoltant el poble.
Els voluntaris i fusellers començaren a atacar per la part de l’església. La primera escomesa va ser refusada pels borbònics, on morí el capità Domènec Torres (fill de Torà), germà del coronel Segimon Torres, i 8 fusellers. Després d’aquesta primera envestida els atacants es retiraren a una distància prudencial, fora de l’abast dels trets dels fusells, però ben aviat decidiren un nou atac, amb el qual van arribar fins a la muralla del poble, només amb dues baixes perquè no van rebre una defensa aferrissada des de l’interior. La fàcil aproximació va enaltir els assaltants, que cridaren a la resta: «A ells, que no tenen municions».
Llavors tots els invasors assaltaren la vila per diferents parts alhora. El capità de voluntaris Jaume de Granollers, el capità de voluntaris Busquets i el tinent Salvador Bordas entraren per diversos marges petits i poc protegits, seguits de la resta de les tropes.
Mapa de Balsareny, segle XVI-XVII. Archivo Histórico Nacional, Madrid
El coronel Palomino no va tenir altra opció que replegar-se, mentre ordenava a un capità de granaders que incendiés el poble. Però en començar l’incendi el granader va ser atacat pels vilatans, que el van ferir mortalment, i l’incendi va ser sufocat. Palomino i els seus van retrocedir davant l’escomesa dels assaltants i van aconseguir fer-se forts a l’església, on van ser assetjats durant dues hores, fins que va capitular la seva rendició i la dels seus soldats a casa del rector. La capitulació es va fer en presència del coronel Ferrer i el subveguer del Lluçanès Prats, i el botí de guerra va ser quantiós en tots els aspectes. El coronel Palomino va ser empresonat i dut a Cardona, mentre que la resta els van traslladar cap a Vic. En l’enfrontament van morir entre deu i dotze soldats, segons consta en un llibre de la parròquia de Balsareny:
“A mitg mes de Janer poch mes o menos del Any 1714 moriren en esta parroquia de Balcereny de mort violenta de onse a dotse personas los quals no se sap de ahont eran pero com a christians que eran i com en efecte los mes reberen tots los Sagraments sels dona sepultura eclesiastica en lo fosar de esta Iglesia Parroquial de Sta Maria de Balcereny.”
En aquella època les tropes filipistes de la zona eren comandades des de Manresa pel general Vallejo, un militar expert en les operacions contra la guerrilla de sometents i miquelets, i en aquell moment estava dedicant tots els seus esforços i efectius contra Cardona, no sense entrebancs, ja que tenia les seves tropes més disperses del que volia i rebia constants atacs enemics. El general Vallejo tenia una gran amistat amb Palomino, i en saber la seva situació va mobilitzar cap a Balsareny dues columnes: els “Dragons de Marimon”, comandat pel coronel català Bernardí Marimon i de Corbera, una de les dues úniques unitats borbòniques formades íntegrament per catalans i amb fama de ser una unitat d’una qualitat extraordinària, i el regiment napolità “Basillicata”, dirigit pel brigadier Félix Álvarez de la Escalera.
El coronel Ferrer va sortir al seu encontre, però es va haver d’aquarterar a Sallent a causa del gran nombre d’efectius borbònics que s’aproximaven. Marimon i els seus dragons van ser interceptats per un contingent del marquès del Poal. El botifler sofrí 80 baixes i, minvat d’efectius, en lloc de dirigir-se directament cap a Balsareny va decidir esperar per unir-se al regiment d’Escalera. Aquesta espera va suposar que les dues columnes arribessin a Balsareny massa tard per ajudar Palomino, però això no els va privar d’incendiar el poble i després marxar cap a Sallent per enfrontar-se a Ferrer. Però Ferrer va aconseguir abandonar el poble i es dirigí fins a Gràcia, on la nit del 26 al 27 de gener va assaltar el quarter filipista amb l’ajut de la companyia de voluntaris del capità Marco i 300 fusellers del regiment d’Ortiz.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera; Josep Maria Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica. Rafael Dalmau, 2005; i, El nostre 1714, de Santi Fornell, a Sarment, Editat per Cercle Cultural de Balsareny.
