Jornada CLXXXIII del setge. Dimarts. Des de les posicions avançades, tot fent reconeixement, hem comprovat l’entrada, al camp enemic, d’alguns carros de queviures procedents de Mataró, que pretenien alleujar la gana, sobretot, de les cavalleries. En una acció molt ben coordinada entre els voluntaris i els nostres artillers més hàbils, els hem disparat els canons de més abast de la plaça i els hem fet algun mal. Han arribat dos desertors de cavalleria amb els seus cavalls; han confirmat la preocupació del comandament del setge pels successos del país, que es manté revoltat. Els nostres han pogut, finalment, escapar del castell de Castellví de Rosanes, que voltaven més de dos mil borbònics, i els han fet, a més, unes 360 baixes en la seva sortida. Els seixanta defensors s’han despenjat per sorpresa pel cingle que flanqueja el castell. Els acompanyaven vilatans temorosos de la despietada repressió que calia esperar. Diuen que un home, tres dones i un infant s’hi han estimbat, en la fugida. Déu els aculli amb la pietat que no els han tingut els castellans. Després, han aconseguit contactar sans i estalvis amb les unitats que don Manuel Desvalls i de Vergós els han enviat des de Cardona. Glòria als nostres herois.
Font: http://www.diaridesetge.cat
Combat de Castellví de Rosanes (consulteu darrers Diaris de Setge des del 4 fins el 14 de gener, principalment, per a tenir més informació sobre la revolta d’inicis de 1714 degut al tracte abusiu i d’extrema violència rebut per les forces borbòniques). Els fets més importants del Baix Llobregat durant la Guerra de Successió succeïren als castells de Corbera i iniciaren amb a la presa de Castellví, fruit assassinat dels martorellencs Jaume Maurici i Jaume Berbé. A principis de gener, l’antic castell, el van fortificar i el van aprovisionar.
El 8 de gener, un primer intent de la guarnició de Martorell, que hi envià 200 infants i 100 cavalls, va ser desbaratat pels pagesos sota les ordres de Sanjuan i del tinent coronel Roca. Els borbònics van perdre-hi 32 infants, un tinent i 20 cavalls.
Pocs dies després, i per evitar una acció com la de Castellví, els filipistes van ocupar el castell de Corbera, amb 70 infants i 150 cavalls. Però la cavalleria, comanada pel batlle filipista de Martorell, Josep Faura, va haver de retirar-se. La guarnició de Corbera, aïllada, fou assetjada pel coronel Sanjuan i una tropa de 60 fusellers i 460 pagesos de la zona, va aconseguir rendir la plaça el 14 de gener a la tarda. Els pagesos voluntaris van patir 38 baixes, i els assetjats 17. Prèviament, part de les tropes, comanades pel capità Nicolàs de San Andrea, amb van assaltar un comboi de farina i palla a Sant Andreu de la Barca, prenent 110 mules i 32 cavalls, amb el qual van abastir la guarnició del castell.
Aquest estat de coses no va ser tolerat pels borbònics: el 21 de gener, noves tropes filipistes van atacar Castellví de Rosanes, amb 2300 infants i 300 dragons. La guarnició del castell, de només 34 persones, va resistir durant dos dies, sota les ordres del martorellenc Josep Canet. La nit del 22 al 23 de gener, vista la desproporció de forces, la guarnició, més les dones i nens que s’havien refugiat al castell, va evacuar-lo amb una arriscada operació de descens per l’espadat posterior del castell. L’endemà, 24 de gener, els filipistes van entrar a la fortalesa i la van fer volar. Els assetjats van tenir 11 morts i 6 ferits, la meitat dels quals dones. Entre els ferits hi hagué Josep Canet, Magí Costa, Agustí Pintat, Pau Ros i el capità Pau Comellas, anomenat Xaragai. Els filipistes van patir 360 baixes, entre morts i ferits, més 17 oficials, un tinent coronel, quatre capitans, i dos sergents majors morts. Altres 15 oficials van resultar ferits.
Olga Hiraldo i Martí
Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera; Josep Maria Torras i Ribé. Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica. Rafael Dalmau, 2005; i, Narraciones Historicas de Francesc de Castellví.
