Diari de Setge: 28 de gener de 1714 (dia 188)

Jornada CLXXXVIII del setge. Diumenge. Els borbònics han progressat avui des de les seves línies i han capturat un ramat de cabres de l’Hospital de la Ciutat. Han entrat dos desertors, que han informat que un destacament ha abandonat el camp borbònic en direcció a Mataró, on concentren forces. Aquesta nit, després de les dotze, el comandant general, Villarroel, ha ordenat un nou atac coordinat; aquesta vegada només de tots els fusellers dels cossos situats fora de la muralla. Emparats en la incertesa que provoquen els avanços de nit, han obligat l’enemic a retrocedir en molts punts del cordó fins a arrecerar-se en posicions de tir segures. El combat ha durat fins a les tres de la matinada. Només sabem de la pèrdua d’un fuseller, i no hi ha hagut ferits de consideració. Molts dels nostres soldats han tornat amb material de combat ben profitós, abandonat per l’enemic. A la Casa de la Diputació s’hi ha fet junta amb representació de la Generalitat, el Braç Militar, la Ciutat i el comandant general, Villarroel, i s’ha acordat que sortís de la plaça un destacament de fusellers comandat pel coronel Ermengol Amill, amb l’objectiu de desembarcar a Sant Pol, per aixecar els pobles de la marina i fer arribar provisions a la plaça.


Montjuïc i el mar

Font: http://www.diaridesetge.cat

Ahir es va publicar un romanç que s’ha estès per tota la ciutat:

Romance endecasílabo, con el cual Barcelona celebrava la valentia y bravura de la Coronela y demàs defensores de la plaza.

Bien nuestra infatigable Coronela,
El ser de Alcides generosa Roma,
Pues llega á tanto su valor robusto,
Que iguala á Marte, y sobrepuja á Pâlas.

Ella es el Argos siempre vigilante,
Que dia y noche vela por su patria,
Atlante fuerte, que sobre sus hombros
Hoy la sustenta, para que no caiga.

Compone seis crecidos batallones
Que protegides de Santos y santas
Jamás desmayan en afanes duros,
Ni al golpe temen fiero de las balas.

Uno á la Trinidad omnipotente
Todas sus armas, y valor consagra,
Otro á la Virgen de Mercedes madre,
Otro á la protomàrtir Sta Eulalia.

Ampara al otro batallon Madrona,
De Montjuich venerada en la montaña,
A los otros defiende S. Severo
Y S. Narciso, con sus firmes vares.

Al asilo de tales Protectores
Apesar del calor, frio, viento y agua,
Infatigables unos al Castillo,
Otros a la plaza, dia y noche guardan.

Cada individuo con igual presteza
Al belicoso son de al arma, al arma,
Enviste fieros, despreciando tiros,
Tal que en admiracion su gloria ensancha.

Y como mayor fuerza muestra un rayo,
Cuando obstáculo duro le embaraza;
Así, cuando el contrario le hace frente,
Entonces muestra sus fuerzas gallardes.

Tienen tambien su gloria las mujeres.
Que cual amazones bien armadas
Por dar cabal alivio á sus maridos;
Van al baluarte, al fuerte, á la muralla.

Todos los naturales con gran gusto,
A funciones de fuego prontos marchan,
Por derramar la sangre de sus venes,
Cumulando victorias á la plaza.

Porque es cosa muy dulce, y muy honrosa
(Como el poeta lírico canta,)
El rendir al acero los alientos
Vitales en defensa de la patria.

Los oficiales, que son el espejo.
De los soldados miran retratadas
Del arte militar las reglas todas
Son de tal ánimo, y virtud la rara.

Que si tu, con su muerte Barcelona
Del achaque presente te libraras
Su espíritu, major que Curio y Bruto,
Rindieran á la hoguera ó á las lanzas.

Tal valor infunde al pecho noble,
Aquel númen marcial, Deidad armada,
Su coronel magnánimo guerrero,
Empleo il·lustre de la eterna fama.

Aquel mas, que Alejandro poderoso
César, ora en la pluma, ora en las armas,
En las juntes por su prudència Jano,
Y poderoso Marte en la campaña.

Mas la deputacionen este punto,
De diligente se lleva la palma,
Pues ella por sus juntas suministra
Provision, policía, medios, trazas.

Del comandante general invicto,
Muestra el gobierno que en él admirada
Puso naturaleza el non plus ultra,
Ya de prudència, ya de fuerza humana.

Los demàs generales á su ejemplo
Como progenie de Belons afana,
Emulos á la fama son de Aquiles,
Prodigios de su sangre en las batalles.

Y tal es su celo tal su vigilancia
Que no bastara, Tulio, tu elocuencia
No, á alabar, digo, però ni á esplicarla.

Olga Hiraldo i Martí

Fonts consultades: Gazeta de Barcelona; i, Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña en 1713 y 1714, de M Bruguera.

Aquesta entrada ha esta publicada en Diari de Setge, Història. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *