Bon dia,
Avui teníem com primer comentari la notícia que portem en segona instància, apareguda al diari digital Vilaweb, i veníem a dir:
No és raó prou suficient assolir un Estat Propi per aconseguir la oficialitat de la Llengua Catalana a Europa?
Però mentres l’estavem escrivint ens ha arribat una altra notícia d’última hora, que també recollim del mateix portal, d’aquelles que et re-re-re-confirmen que les 3es vies sempre han estat vies mortes, i que «per les seves accions els coneixereu».
Que no són prou proves per a veure que hem de votar partits sobiranistes i que hem d’assolir la Independència ja!, però ja, ja!
Ens ho estan posant molt fàcil, però que molt fàcil perque al final no sigui només la majoria de catalans que volem un Estat Independent, sino que finalment sigui una qüestió gairebé de Consens.
Llarga vida als despertadors de consciències adormides!
Salut i Dignitat
El govern espanyol exigeix el tancament de la meitat de canals de TV3
N’informa el portaveu del govern, Francesc Homs, en una conferència de premsa extraordinària
El govern espanyol exigeix a la Generalitat de Catalunya que tanqui la meitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, de vuit a quatre. Ho ha explicat en una compareixença el conseller Francesc Homs, que ha dit que la intenció del govern espanyol es basava en una ‘aparença tècnica’.
‘Sobre la base d’una qüestió en aparença tècnica, que és com es distribueix l’espai radioelèctric, se’ns ha comunicat que s’ha d’alliberar la meitat de l’espai que ocupa la CCMA’, ha detallat Homs: ‘Teníem destinats dos multiplex o blocs d’espais per a emetre canals diversos, i ara un dels dos ja no es podran utilitzar.’
Això faria passar de vuit canals disponibles a quatre. Actualment TV3 ocupa cinc canals: TV3, TV3 en alta definició, el 33/Super3, l’Esport3 i el 3/24.
‘Això ve de molts mesos de comunicacions i intents de negociació per part nostra, de cartes que ni tan sols han estat respostes’, ha dit Homs, que ha parlat d’acte d’unilateralitat de l’executiu de Mariano Rajoy. El govern preveu que la mesura s’anunciï divendres vinent al consell de ministres espanyol.
Si es confirmés aquesta decisió, Homs creu que hi hauria tres conseqüències immediates: el tancament de canals de Televisió de Catalunya; haver de renunciar a l’alta definició, ‘una aposta estratègica de país i del sector audiovisual’, i enterrar de manera definitiva la reciprocitat, la possibilitat de veure la televisió de les Illes i d’un possible nou canal de TV al País Valencià.
Homs ha alertat que la decisió que és a punt de prendre el govern espanyol ‘afectarà pràcticament en exclusiva els canals que explota TV3. ‘Malauradament, el govern espanyol té credibilitat a l’hora de tancar canals. En són capaços. Ho fan, i es queden tan amples. I aquelles coses que els molesten tenen tendència a mirar de silenciar-les’, ha dit Homs, que ha insistit que la denúncia que feia avui el govern català no era una qüestió tècnica. ‘Volen acotar al màxim Televisió de Catalunya.’
Autor/s: Laia Framis (ACN)
El català, assignatura pendent de la Unió Europea
Malgrat que és la tretzena llengua amb més parlants de la UE, continua sense ésser oficial a les institucions europees
El català és la tretzena llengua amb més parlants de tota la Unió Europea (UE), però els eurodiputats encara no la poden fer servir quan intervenen al plenari. Per Raül Romeva (ICV), ‘no és un problema tècnic o econòmic, sinó polític’. I és que l’oficialitat d’una llengua a Brussel·les depèn que ho demani un estat i Espanya no accepta que el català tingui el mateix tracte que el castellà. Ramon Tremosa (CiU) hi veu ‘un motiu més per demanar l’estat propi’ i Maria Badia (PSC) una ‘contradicció’. ‘Quan ens contesten que el català no pot ésser una llengua oficial, en el fons ens diuen que esdevinguem un estat (…) i llavors fem un referèndum per la independència i es posen les mans al cap’, diu a l’ACN.
Malgrat els últims dos anys un enamorat de Catalunya i fan de Jaume Cabré ha presidit el Parlament Europeu, el català continua sense ésser llengua oficial a les institucions comunitàries. L’alemany Martin Schulz, llibreter de professió abans de dedicar-se a la política, va prometre treballar perquè el català fos oficial a l’Eurocambra, però no se n’ha sortit. Ha llançat la tovallola per la pressió del Partit Popular i el PSOE i per no buscar-se problemes en la cursa per a presidir la Comissió Europea.
Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del parlament i han d’utilitzar qualsevol de les vint-i-quatre llengües oficials a la UE, per a les quals s’ofereix servei de traducció i interpretació. Perquè una llengua sigui declarada oficial cal que el govern d’un estat membre ho sol·liciti de manera expressa i que la resta de països ho aprovin per unanimitat. És a dir, que el català no serà oficial a Europa si no ho vol el govern espanyol, que de moment ha vetat totes les iniciatives que ho han proposat.
Una prohibició que contrasta amb la posició del govern irlandès, que va demanar l’oficialitat del gaèlic aprofitant l’entrada del búlgar i el romanès. Es calcula que el gaèlic té uns 130.000 parlants i el català, segons l’últim informe de l’Institut d’Estudis Catalans, més de deu milions.
L’espanyol és un cas ‘particular’, explica a l’ACN Johan Haggman, tècnic de multilingüisme de la Comissió Europea. I en posa exemples: ‘Si Suècia no fos un estat membre de la UE, estic segur que Finlàndia proposaria que el suec també fos reconegut com una llengua oficial, perquè és un país bilingüe malgrat que només el parli una minoria.’
‘Un altre cas molt hipotètic seria que Alemanya i Àustria no fossin membres de la UE. Com que l’alemany és una llengua oficial a Bèlgica, també crec que l’estat belga el proposaria com a llengua oficial’, explica. Per Haggman, que parla deu idiomes, hi ha possibilitats que el català sigui algun dia oficial dins la UE, però ‘és una qüestió política i toca al govern d’Espanya de decidir-ho’.
El candidat de CiU, Ramon Tremosa, que sovint intervé als plens en anglès o italià, acusa directament PP i PSOE de blocar l’entrada del català a les institucions europees i assegura que molts eurodiputats no entenen ‘com un estat membre boicota llengües oficials’ del seu propi país. Una situació, diu, que ‘alimenta i dóna incentius racionals creixents a més i més catalans per optar i per preferir l’estat propi i independent per a Catalunya’.
També Raül Romeva es confessa desenganyat per no haver aconseguit parlar amb la seva llengua a l’Eurocambra. ‘Sempre he dit que és una de les meves frustracions més grans, perquè es un tema molt senzill de resoldre i si no s’ha aconseguit és per manca de voluntat política’, explica. I afegeix que les traduccions tindrien un cost zero o molt baix, perquè una bona part dels intèrprets espanyols de l’Eurocambra són catalans i perquè els eurodiputats es comprometen a enviar-los els seus discursos en anglès per a facilitar-los la feina.
Per Romeva, l’oposició del PP i del PSOE, que ‘ha tingut una actitud no col·laborativa i a vegades obstruccionista’, és la principal causa que el català encara no sigui oficial a Brussel·les. I cita directament la ‘bel·ligerància’ del vice-president del Parlament Europeu, el popular Aleix Vidal Quadras, que considera ‘una mania gairebé ridícula’ i ‘provinciana’ la insistència dels altres eurodiputats catalans en aquesta qüestió. Romeva també assenyala l’europarlamentari del PSOE Miguel Ángel Martínez, que és el vice-president del parlament responsable de multilingüisme i que sempre s’hi ha mostrat contrari. No veu ni ‘viable ni raonable’ autoritzar l’ús del català a l’hemicicle: ‘És que senzillament no es farà, tant se val el motiu.’
Tot i així, Romeva lloa la feina que han fet els eurodiputats del PSC i sobretot Maria Badia: ‘Hi hem treballat molt, hem fet tot el que estava a la nostra mà.’ I assegura que la negativa de la UE és una contradicció. I s’explica: ‘Quan ens contesten que el català no pot ser una llengua oficial, en el fons ens estan dient que ens busquem un estat, però després diuen que és absurd que una Europa que es construeix traient fronteres en posi de noves.’
Des del Partit Popular, en canvi, l’eurodiputat Santi Fisas pensa que l’oficialitat del català a Europa no és un tema prioritari, ni dels que ‘més afecten’ o ‘interessen’ a Catalunya. Creu que és una qüestió que cal resoldre de ‘manera tranquil·la, amb diàleg i sense fer soroll’ i no s’està de criticar els socialistes. ‘Schulz va prometre que el català seria oficial, però no ha fet res. Molts s’omplen la boca parlant d’aquest tema, agafen compromisos, i després no els compleixen’, etziba.
