Molt bon dia,
Ahir vem tenir un dia històric! No ens hem de confiar, però ja som més aprop. ERC guanya unes eleccions després de 78 anys i mentre el Procés avança a bon ritme i demana encara més implicació de tothom!
Uff! Hi ha tantes coses per seleccionar i comentar! Que un no sap ni per on començar!, però som-hi doncs!
1. En primera Instància aquí us deixem el darrer vídeo de la Plataforma Sobirania i Justícia que ens ha fet arribar l’Isabel-Helena Martí, on, d’una forma molt professional i en només 3 minut i 43 segons, podem tenir una petita síntesi de la darrera conferència del cicle «Building a New State». No us ho perdeu!
2. Avui no ens podem perdre l’editorial d’en Vicent Partal al primer diari digital de Catalunya, Vilaweb, tant en l’escrit com en l’anàlisi televisiu, què, en un vídeo de 6 minuts i 8 segons, ens deixa ben clar el que ha passat amb aquest tomb històric en el país!
Anàlisi de Vicent Partal del resultat de les eleccions europees
De la victòria d’ERC i del sobiranisme, la derrota del PSC i l’unionisme, l’entrada de Compromís…
La victòria d’ERC i del sobiranisme, la derrota de l’unionisme, i concretament del PSC, l’entrada de Compromís al Parlament Europeu i la reconfiguració del panorama polític, tant al País Valencià com a les Illes en unes eleccions europees que a l’estat espanyol han castigat el bipartidisme. El director de VilaWeb en fa una anàlisi en aquest vídeo, i en l’editorial que podeu llegir tot seguit.
Doble victòria històrica. Victòria històrica del sobiranisme. I victòria històrica d’Esquerra Republicana. És cert que l’alta abstenció crida a la prudència, però aquest resultat és molt i molt important. No és tan solament el salt impressionant d’ERC i la manera com CiU aguanta i puja. És, sobretot, la derrota estrepitosa dels unionistes. La derrota del PSC hauria d’anar acompanyada de la dimissió de Pere Navarro, perquè és evident que expressa un missatge que no entenen ni els seus. El PP ja s’esperava un resultat horrible, però atenció a Ciutadans. Ciutadans era la coartada del PSC, que es pensava que perdia vot cap a ells. Però el resultat els hauria de fer rectificar. És molt important de recordar que Ciutadans té èxit sobretot fora de Catalunya. Ara el gran partit de l’esquerra és ERC i el gran partit de la dreta, CiU. Tots dos a favor de la independència. Una perspectiva impagable quan falta menys de mig any per al referèndum. Especialment perquè, sumant els vots de tots els grups partidaris del referèndum, són més del 60% del total. Hi ha motius de sobres per a ser optimistes.
A les Illes la gran sorpresa no és la caiguda del PP sinó l’ascens de Podem i d’ERC. Sí, d’ERC, partit per al qual, juntament amb Compromís, demanava el vot el nacionalisme històric de Més. Això és un enorme terratrèmol. Podem esdevé, partint del no-res, el tercer partit. I ERC i Esquerra Unida consoliden uns resultats notables que apunten a un canvi de govern l’any vinent. El PP encara guanya però davalla setze punts i és clarament superat per l’esquerra.
I aquesta caiguda del PP encara és més important al País Valencià. Atenció al resultat del PP valencià: perd vint-i-tres punts. La caiguda més accentuada de tot l’estat espanyol. I la suma de l’esquerra hi és clarament majoritària, quan falta un any per a les eleccions valencianes. Compromís, a més, obté un resultat extraordinari en comparació amb el de fa cinc anys i aconsegueix la fita, també històrica, d’un diputat europeu. Els dirigents de Compromís van dir que el nacionalisme valencià seria capaç de liderar una candidatura europea sense subordinacions i fer-la guanyadora. I se n’han sortit. A més, a diferència de Ciutadans a Catalunya, el País Valencià tot sol aporta la meitat dels vots de Primavera Europea. Podem ha estat, finalment, com a tot arreu, una enorme sorpresa, que suma a l’esquerra encara més pluralitat. Una pluralitat que caldrà saber negociar bé per a poder expulsar el PP del poder l’any vinent.
3. Seguidament he fet una mica de números que vull compartir amb tots vosaltres, i tot arran de la notícia de la victòria d’ERC apareguda a «El Períodico». Són fonamentals ja que aquestes eleccions del 25M han servit pe a fer una petita simulació del futur 9N, ara bé com deia Jaume Barberà i el meu germà Luís Alcon no ens confiem pas, resta molta feina a fer, el dia clau hem de superar amb escreix el 50% de participació, també d’aquells que votaran No.
Endavant doncs! Mans a la feina!
Atenció a les «meves» xifres:
A favor de la Consulta (ERC, CiU, ICV, i Podemos, que «El Períodico» se’ls deixa! Per variar!):
Cas A)………………….1.515.275 (65’63%)
Cas B) Sense ICV…… 1.257.255 (54’47%)
En contra(PSC -suposant que tots els sus votants estiguin en contra-, PP, C’s i UpyD):
Cas A)…………………….793.449 (34’37%)
Cas B) Amb ICV………1.051.469 (45’54%)
Enteneu perque sempre dic que és VITAL que ICV s’acabi inclinant cap el Sí+Sí en l’hora definitiva?..
4. I finalment, un reconeixement a una de les zones de la Nació de Cultura Catalana més oblidades, sí, parlo de La Franja de Ponent. Aquí us adjuntem la darrera barrabassada espanyola de dificil qualificació, i que podeu trobar a la pàgina web «Lo Finestró», en tots cas segur que barrabassada ridícula, i que ens faria petar de riure sino fos per les conseqüències serioses que te.
No podem estar ni un minut més! Hem de marxar de l’Estat Espanyol, autogovernar-nos i ajudar a la resta dels Països Catalans a fer prosperar la cultura i la llibertat com cal!
Ens hi posem?!
Salut i Mooooolta Força! Queden menys de 6 mesos!
Sergi Alcon i Gibert
Posted on 25 maig, 2014 by graciaz
Segons publica ABC digital: “En compliment de la Llei de Llengües, hi haurà tant de classes d’«aragonès oriental» com de català oficial, aquest últim com a assignatura opcional i equiparat a les llengües estrangeres”. L’“aragonés oriental” serà obligatori? Tot el text de la informació és, com a mínim, divertidíssim. Recomano la seua lectura. Fixeu-vos només en la frase anterior que encapçala la informació de l’ABC. La Llei del PP-PAR no fa cap referència a l’obligació del govern d’Aragó d’oferir classes de català oficial, tot i que en la frase sembla que sí. Què vol dir català oficial? Caldria entendre que com l’“aragonès oriental” es sembla tant al català, podria ser català no oficial? A més, la llei del PP-PAR no parla d’aragonès oriental, si no de “lengua aragonesa propia del área oriental”, resumint LAPAO. No se n’ha adonat l’ABC que el govern d’Aragó no vol anomenà com a aragonès, ni tals sols el veritable aragonès. Força ràpids van els de l’ABC o els del govern d’Aragó en considerar el català com a llengua estrangera. Possiblement ja estan pensant en una Catalunya independent. Si algun xiquet d’alguna escola de la Franja, veïna de Castelló —Comunitat Valenciana/País Valencià— demana classes de valencià per raons pròpies de proximitat, haurà de demanar-ho com a “valencià oficial”? Serà considerada també com a llengua estrangera? Tot un seguit d’estupideses difícil de superar, però no impossible, perquè el govern PP-PAR, al menys en tot el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, està dotat de suficient irracionalitat, incongruència, manipulació i qualitat acientífica que qualsevol supòsit o ficció envers el tema, serà anorreada per la realitat en un futur.
Més enllà de tot el que he dit, us he de confessar que, fora broma, la meua gran preocupació, que nit darrera nit no em deixa dormir, és la següent: on són els professors de LAPAO? Estaria ben tranquil si em creies això que em diu un amic: “la conselleria de Cultura d’Aragó ha demanat a la UNIZAR, la creació d’un departament per a formar especialistes de Llengües d’Aragó —LAPAO i tots els seus dialectes i LAPAPYP amb tots els seus dialectes—, i que no mirin prim amb el pressupost. I si hi hagués alguna excepció a la dita “la realitat sempre supera la ficció”…
